Revolucionari Pomés

Jove, rossa, atractiva i lleugera de roba, que no nua. Si hi ha una imatge gravada en la retina dels espanyols (sobretot homes) de final del franquisme és la de la model i artista Margit Kocsis cavalcant sobre un cavall blanc cartoixà per un bosc idíl·lic o una platja paradisíaca. L'espot que anunciava el brandi Terry que va entusiasmar dins i fora de les nostres fronteres des que es va rodar el 1966 transmetia una imatge moderna en una Espanya grisa que començava a despertar de la seva letargia. La va crear el fotògraf Leopoldo Pomés (Barcelona, 1931), autor d'un estil elegant, lluminós, sofisticat i sensual que va revolucionar la publicitat amb les seves fotografies i treballs. “A la dona la vam descobrir per casualitat la meva dona Karen i jo un dia que vam anar a Castelldefels”, recordava dilluns Pomés, autor també durant dècades de la famosa campanya de publicitat nadalenca de les bombolles Freixenet. Va ser durant la presentació de la retrospectiva Leopoldo Pomés. Flashback que obre les portes aquest dimarts a La Pedrera, edifici de Gaudí propietat de la Fundació Catalunya La Pedrera. “Va erotitzar el país”, va dir-ne Vázquez Montalbán, i tenia raó d'acord amb les fotografies exposades.

Però Pomés és molt més que un publicista modern. També és un poeta, escriptor i gastrònom (seves són la truiteria Flash Flash i el Giardinetto). És el que reivindica Julià Guillamon, comissari de la mostra, que té 140 fotografies, moltes de les quals inèdites i més de cinquanta anuncis publicitaris, a més de documentació gràfica diversa al voltant de l'univers creatiu, polièdric i incisiu del fotògraf que conserva, “malgrat la por escènica”, un gran sentit de l'humor que destil·len molts dels seus treballs. Per Guillamon, l'obra i l'estil Pomés es caracteritzen per l'elegància, la sofisticació i l'empatia amb les persones fotografiades. “M'enamoro dels personatges i els seus gestos, i em deixo seduir per ells”, va explicar sense parar de picar amb el bastó contra el terra, reconeixent que s'emociona amb el treball de Helmut Newton per la seva “descaradura” i la seva “capacitat per sorprendre l'espectador”.

L'exposició recorre setanta anys de feina. Comença amb la seva primera imatge, el 1947, feta amb la càmera que va comprar amb 16 anys, després de cobrar el seu primer sou a l'empresa de flams Potax, seguida dels retrats que va fer dels seus amics i companys, els membres de Dau al Set, de finals dels anys quaranta. Uns joves Tàpies, Cuixart, Ponç i Brossa es col·loquen davant el seu objectiu amb gran complicitat.

L'estil Pomés es caracteritza per l'elegància, empatia i sofisticació

També hi ha la recreació de l'exposició que va fer a les Galeries Laietanes el 1955, amb còpia de les fotografies exposades, les imatges del llibre que li va encarregar el 1957 Carlos Barral sobre Barcelona que va veure la llum el 2012. I les seves imatges dels toros (que havien d'anar acompanyades d'un text de Hemingway que va fracassar després del suïcidi el 1961 de l'escriptor) i de l'arquitectura modernista que van il·lustrar dos llibres.

La mostra conclou amb una galeria de retrats de molts dels seus amics: Teresa Gimpera, Jorge Herralde, Óscar Tusquets, Eduardo Mendoza o el magnífic retrat de Cortázar, a més de la fotografia del 2014 dels arquitectes Oriol Bohigas, Josep Martorell i David Mackay (que repeteix les imatges del 1962 i el 1997 i que va fer tres dies abans de morir Mackay). De tota manera, Pomés assegura que ara ja no fa fotografies i que està immers –“sóc molt dispers necessito concentrar-me”–, en un llibre de memòries en el qual explicarà totes les seves experiències i anècdotes viscudes al living del carrer Balmes amb els membres de Dau al Set. Un llibre que segur que n'hi haurà per sucar-hi pa.