Algunes malalties et protegeixen d‘altres

En un capítol dels Simpsons, durant una visita al metge, el senyor Burns rep la notícia que és el tipus més malalt dels EUA. No obstant això, totes les seves malalties estan en un perfecte equilibri que fa que les unes s'anul·lin a les altres i cap sigui capaç de danyar el propietari de la central nuclear de Springfield. Burns, malgrat els advertiments del seu metge, acaba concloent que és indestructible.

Per increïble que sembli, la llicència humorística de la sèrie de dibuixos animats té una mica de realitat. Aquesta setmana, en un article que es publica a la revista British Medical Journal, un grup d'investigadors explica que la gota, un tipus d'artritis que s'identifica per la inflamació del dit gros del peu, protegeix de l'alzheimer. Els científics, liderats des de l'Hospital General de Massachusetts i el Centre Mèdic de la Universitat de Boston, plantegen la possibilitat que l'àcid úric, responsable dels cristalls que es formen en les articulacions i causen la malaltia, tingui un efecte positiu sobre el cervell. En total, van descobrir que, en les persones amb gota, la probabilitat de patir la malaltia neurodegenerativa era un 24% inferior al de la població general.

Existeix una malaltia rara que protegeix de l'ebola els que la pateixen

El cas de la troballa sobre les capacitats neuroprotectores de l'àcid úric no és únic en la medicina. Diverses malalties estan relacionades amb una reducció en el risc de tenir altres mals. Un exemple que s'ha observat durant els últims anys és el de les malalties del sistema nerviós central i el càncer. Alguns estudis han mostrat que en persones amb alzheimer la probabilitat de tenir un tumor és un 42% inferior. Sobre aquesta relació, un grup d'investigadors espanyols va descobrir que hi ha 74 gens reprimits en persones amb malalties neurològiques però sobreexpressats en persones amb tres tipus de tumor. En 19 gens més es donava el cas contrari: presentaven una activitat més alta en malalties com l'alzheimer i una expressió reduïda en afectats per càncer.

Rafael Tabarés Seisdedos, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat de València i un dels autors d'aquest últim estudi, explica que la idea que tenir una malaltia protegeixi d'unes altres “és paradoxal, perquè el més normal és pensar que si un té un problema mèdic greu en tingui molts altres i no una protecció”. No obstant això, com han comprovat molts estudis, el fenomen, batejat com a comorbiditat inversa, és real i, segons afirma Tabarés, pot ser una font de coneixement per combatre diversos mals.

Paradoxes que inspiren

Tot i que molts dels casos de malalties que protegeixen d'unes altres estan inclosos en els bàndols aparentment antagònics del càncer i les malalties del sistema nerviós, hi ha altres casos. Un d'especialment destacat és el que relaciona una malaltia rara, la de Niemann-Pick, i l'ebola. Tabarés, que també és investigador principal en un dels grups del CIBERSAM (Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental), explica que “aquests malalts són immunes al virus de l'ebola”. En la superfície d'aquest microorganisme, com si fos una espècie de velcro molecular, existeixen unes proteïnes que s'enganxen a les proteïnes NPC1 i NPC2 de la superfície de les cèl·lules. És la seva forma d'enganxar-se a elles per segrestar-les i començar la invasió. No obstant això, els que pateixen la Niemann-Pick tenen alterats els gens que produeixen aquestes proteïnes i que no en tenen. Per aquest motiu, l'ebola no els afecta. “La potencialitat terapèutica d'aquests models pot ser molt alta perquè pot ajudar a trobar processos biològics que et protegeixin d'algunes malalties i es converteixin en la clau per crear alguns tractaments”.

Aquestes paradoxes, que com la malaltia absoluta que converteix el senyor Burns en indestructible desafia les nostres expectatives, són una important font d'inspiració per als científics. L'inesperat pot ser l'origen de noves solucions. És el cas dels supercentenaris, el petit grup d'humans que superen els 110 anys. La longevitat improbable d'aquestes persones, que no tenen per què haver portat una vida especialment saludable, suggereix que el seu secret es troba en l'ADN, encara que ara com ara les claus del seu misteri segueixen ocultes. No obstant això, es creu que tenen una combinació de gens protectors que els protegeixen de malalties de l'envelliment com les cardiovasculars i el càncer. Per aquest motiu, estudiar els supercentenaris no només ajudarà a comprendre els fonaments de la longevitat extrema sinó també els tumors o les malalties neurodegeneratives.