“Cal trencar la idea que justícia és igual a presó”

La idea que la pau a Colòmbia és més a prop que mai, que es tracta d'un procés sense marxa enrere i inèdit, ha travessat les intervencions d'alguns dels seus principals coneixedors i protagonistes, reunits aquest dilluns a Madrid al Teatro Real. La negociació entre el Govern de Juan Manuel Santos i la guerrilla de les FARC, que va començar el novembre del 2012 i que es desenvolupa a l'Havana, ha entrat en la seva fase crítica en endinsar-se en l'assumpte més delicat per als colombians: el de la justícia, el de quines penes afrontaran els responsables de crims de guerra, després de més de 220.000 morts, sis milions de desplaçats i cinc dècades de conflicte.

“Estem obligats a investigar els delictes de lesa humanitat”, ha afirmat l'expresident colombià César Gaviria. “Sobre això no hi ha discussió”, i ha defensat que la justícia transicional no s'apliqui només als guerrillers desmobilitzats una vegada es tanqui l'acord, sinó estendre-la a altres actors implicats en el conflicte com “les forces armades i els empresaris”. L'expresident ha obert la ronda d'intervencions del Fòrum per la Pau a Colòmbia organitzat per EL PAÍS i la Fundació Buen Gobierno, patrocinat per Telefónica, BBVA, Ferrovial, l'Alcaldia de Barranquilla i Avianca. Ha insistit que la Cort Penal Internacional, que vetlla perquè no hi hagi impunitat, “no pot ser obstacle per a la pau”, per això “Colòmbia aplicarà el seu propi model de justícia transicional; no ens poden imposar una interpretació exegètica”, ha assenyalat.

El desafiament al qual s'enfronta ara la taula de negociació és el de trobar un equilibri entre justícia per a les víctimes i la necessitat de la pau. El ministre conseller de la Presidència per al Postconflicte, Óscar Naranjo, ha incidit en la importància de “trencar el paradigma que justícia és igual a presó”. El general retirat de la policia, que serà l'encarregat de pilotar el procés quan es tanqui l'acord amb la guerrilla, va voler remarcar que “la justícia transicional no és impunitat”, perquè és més àmplia, busca “la veritat, la justícia, la reparació i el dret a no-repetició” i l'equilibri entre aquests factors facilita la reconciliació. En el mateix sentit, l'exjutge Baltasar Garzón va incidir en la importància d'emprendre una “tasca de pedagogia molt gran” per entendre que el marc punitiu en aquest cas va més enllà de la “privació de llibertat”. Va defensar que “en la justícia transicional participaran víctimes que són també jutges, i fins i tot els victimaris són part del tribunal”.

Una part dels colombians recela de la negociació de pau amb les FARC i rebutja la possibilitat que els guerrillers puguin, si se signa un pacte, participar en política o no entrar a la presó. La necessitat de retre comptes als ciutadans i la pressió que això pot suposar per al procés va ser l'argument que va destacar l'israelià Shlomo Ben Ami, vicepresident del Centre Internacional Toledo per la Pau. “La pau uneix les nacions, però la pau també les divideix. Tothom vol la pau, per la qual hi ha un preu que s'ha de pagar. Si vostè guanya la guerra –i jo crec que l'Exèrcit de Colòmbia podria haver-ho fet—pot extraditar els guerrillers, ficar-los a la presó… però si no, estàs negociant, i una justícia fonamentalista pot ser un obstacle”, ha dit.

Jonathan Powell, excap de Gabinet de Tony Blair i autor del llibre Talking to terrorists: how to end armed conflicts (Parlar amb terroristes: com posar fi als conflictes armats) per la seva experiència en la negociació amb l'IRA, ha posat l'accent en la importància del lideratge i de “prendre decisions impopulars” i en el “problema de crispació” que hi ha al país pel procés de pau. També s'ha referit a l'escenari de postconflicte, quan ja s'hagi arribat a un pacte. “Quan se signa, les parts encara no es fien l'una de l'altra del tot, cal complir els acords perquè es creï confiança i aquí és on s'acaba el conflicte. Necessitaran suport internacional per al moment del desarmament”.

Per la seva banda, el consultor en seguretat i assessor del Govern colombià Joaquín Villalobos ha destacat el caràcter irreversible del procés, ha advertit que, si “les FARC allarguen el conflicte, hi haurà més desercions en les seves files”, i ha subratllat la importància de les institucions.“En el context del continent, a Amèrica Llatina entre el 2000 i el 2010 va haver-hi un milió d'homicidis. Què hi ha al darrere d'aquesta situació? Estats febles, absents. Colòmbia ha anat construint Estat i ciutadania, les bases de la seguretat, enfrontant les pitjors situacions. Ells coneixen l'infern”, ha dit.