El Govern inicia els tràmits per recórrer la llei catalana d’exteriors

El Govern espanyol ha iniciat ja els tràmits per recórrer davant el Tribunal Constitucional la Llei d'Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea de Catalunya, que serveix de paraigua per al desplegament diplomàtic de la Generalitat a l'estranger. Segons fonts governamentals, el Consell de Ministres va acordar el dia 23 demanar un informe sobre la constitucionalitat de la norma al Consell d'Estat, un pas previ a la presentació del recurs, pel qual disposa fins al proper dia 12.

Experts jurídics consultats per EL PAÍS admeten que la inconstitucionalitat de la llei d'acció exterior no és tan evident com la de la llei de consultes, que la setmana passada va ser tombada per unanimitat de l'alt tribunal. “No és tan grollera, es mou en un territori de grisos, aparentment respectuós amb la legalitat”.

Malgrat això, el ministre d'Afers exteriors, José Manuel García-Margallo, és partidari d'impugnar-la perquè creu, com va dir el conseller de Presidència, Francesc Homs, quan la va presentar el març de 2013, que el seu objectiu és engegar “estructures d'Estat” per preparar la secessió.

Curiosament, la llei d'acció exterior catalana, que declara com a objectiu projectar Catalunya com “un actor internacional”, s'assembla molt a l'espanyola: crea un consell interministerial, preveu l'elaboració d'un pla d'acció exterior, potencia la diplomàcia pública i fins i tot parla d'una marca Catalunya, equivalent a la marca Espanya. L'única picada d'ullet al procés sobiranista és “el reconeixement del dret a decidir dels pobles” com un dels seus principis rectors. El que no hi ha, més enllà del que s'ha regulat en altres lleis, són mecanismes de coordinació de l'acció exterior catalana amb l'espanyola ni un reconeixement exprés que la primera se subordina a la política exterior de l'Estat, competència exclusiva del Govern espanyol, malgrat que proclama el principi de “lleialtat institucional mútua i la recerca de sinergies amb l'Executiu de l'Estat i les altres Administracions públiques”.

A més del recurs davant el Constitucional contra la llei d'acció exterior, que suspendria la seva aplicació, el Govern es proposa impugnar, en aquest cas per la via contenciós administrativa, la creació de les delegacions de la Generalitat a Roma (Itàlia) i Viena (Àustria) i el canvi de denominació del seu delegat a Brussel·les que passa a anomenar-se representant permanent.