Rakitic se sap la contrasenya

No era el partit de Leo Messi, que semblava conformar-se d'inici a esperar a la banda una pilota que costava d'arribar. Tampoc no era el de Neymar, que fa un mes que està apagat després d'una temporada excel·lent. I Luis Suárez es barallava amb la seva ombra, en ocasions s'excedia com aquest braç que va treure a destemps sobre la cara de Cala, però perseguia amb gosadia una posició de rematada que per fi va tenir. Així que Rakitic va fer un pas endavant a la gespa, espontani fals 9 com ja feia al Sevilla quan es col·locava darrere de Bacca per accelerar el futbol o definir-lo. Li va sortir bé la jugada.

Absent en el duel anterior de la Lliga contra el Màlaga —va entrar al camp quan ja passava una hora—, el Barça hi va trobar a faltar bombarder, algú que provés fortuna amb xuts des de mitjana distància. El que passa és que quan els rivals es tanquen amb dues línies de cinc a la seva àrea, els davanters rivals han d'embastar jugades amb tacte, amb driblatges i passades gairebé impossibles. I així va plantejar el duel el Granada, refugiat en la seva cova per tirar de la contra. Però no va comptar amb Rakitic, que es va deslligar de la seva posició de volant en els atacs —jugava a 20 metres de Mascherano— i que feia bona aquesta tesi de Guardiola que els mitjos no s'instal·len a l'àrea contrària sinó que la trepitgen per sorpresa.

“Quan es marca i fas una assistència està bé, però sempre em sento molt còmode. Ha estat un partit complet i vull continuar així” Rakitic, migcampista del Barça

D'aquesta manera va arribar el seu xut, ajudat sobretot per un Cala que no va saber buidar el de Luis Suárez i que li va deixar la pilota morta en boca de gol. “Rakitic ens ha donat velocitat, treball, xuts... És un jugador molt complet que a sobre té la voluntat d'ajudar els altres”, l'elogien des del vestuari. “Ha passat de ser un senyor al Sevilla a un esclau al servei del bé comú al Barça”, va dir fa poc el tècnic Miguel Ángel Lotina, definint-lo. Amb la diana, el 4 es va fer un petó a l'anell i va córrer cap a la banqueta per abraçar-se amb el seu amic Ter Stegen. “Sempre em demana que li dediqui un gol. Hi ha bon rotllo, som una gran família”, va exposar. I va afegir: “Quan es marca i fas una assistència està bé, però sempre em sento molt còmode. Ha estat un partit complet i vull continuar així”. Alhora, Luis Enrique, que ja s'havia esplaiat amb un crit alliberador, va cridar com sempre fa Mascherano per retocar desajustaments de la defensa.

Pot ser que l'entrenador també li exigís acabar les jugades per minvar les contres rivals. De fet, Mascherano primer i Xavi després van disparar des de fora de l'àrea. També ho va fer, esclar, Rakitic. Va sortit a totes el croat, que va provar una volea forçada des de lluny i després un xut amb l'esquerra que va atrapar Oier. No va fer diana, però va aclarir que no s'ho pensa dues vegades, que amb un segon més pot disparar el tret i fer-la bona. Per això quan el van encimbellar, intel·ligent com va ser durant tot el duel, va deixar anar passades valuoses. La primera va ser per a Messi, que no va saber resoldre-la; i la segona, amb l'interior, de primeres i per sobre de la defensa adversa, va ser per tornar-li una paret a Luis Suárez, que per fi va tenir la seva ocasió, encertat com està últimament, de fer gol. La cosa no es va quedar aquí perquè quan el Granada va reduir distàncies, Rakitic va assistir en profunditat Suárez, que es va plantar davant Oier i, una vegada descomptat, li va regalar el gol a Messi, que estava en fora de joc. Rakitic ho va tenir clar: “És important continuar sumant i aquí hem fet una bona feina”. Sobretot ell.