Cobrar sense permís

El Consell del Poder Judicial hauria d'haver estat al cas que un grup de jutges i magistrats es dedicaven a una tasca com a mínim dubtosament compatible i èticament reprovable: cobrar directament d'un proveïdor, en aquest cas l'empresa Indra, adjudicatària del contracte de digitalització dels jutjats concedit per la Comunitat de Madrid. La ignorància del que feien aquests jutges no és massa sorprenent quan el mateix Consell va trigar anys a adonar-se que un dels seus presidents, Carlos Dívar, carregava importants despeses privades a l'erari. El que sí que posen en relleu tants incidents és la debilitat de l'òrgan de govern dels jutges i la seva falta de veritable autoritat sobre els titulars d'un poder la independència del qual està garantida per la Constitució.

En la desorientació del Consell hi va col·laborar el president del Tribunal Superior de Madrid, Francisco Vieira, qui va ometre demanar permís per organitzar el sistema de magistrats cridats a col·laborar amb una empresa majoritàriament privada; que, a canvi, van cobrar sumes addicionals a les seves retribucions oficials, com ha revelat aquest dilluns aquest diari.

Tot s'ha fet a l'esquena de l'òrgan de govern dels jutges (el Consell del Poder Judicial), malgrat que la llei és molt estricta amb les retribucions dels magistrats. El president del Tribunal Superior de Madrid, un dels beneficiaris del sistema, al·lega que considerava aquesta tasca “exceptuada” de la necessitat de demanar un reconeixement de compatibilitat. En definitiva, és un cas interessant per a la figura del “promotor disciplinari” creada recentment en el Consell del Poder Judicial, que aquí té una oportunitat de demostrar la seva utilitat.

Tampoc les autoritats de la Comunitat de Madrid poden mirar cap a una altra banda ni recórrer vagament a pràctiques suposadament generalitzades. Els pagaments realitzats a través d'una empresa privada estableixen un precedent perillós. Ara resulta que perquè uns funcionaris col·laborin a modernitzar el servei públic en què treballen –una tasca els resultats de la qual ells mateixos han de “revisar i validar”, segons contracte– cal pagar-los a part. La Comunitat de Madrid hauria de contestar clarament a la pregunta efectuada pel PSOE, que vol saber si també s'ha pagat a professors o a personal sanitari per l'assessorament en programes informàtics.

Quan els funcionaris –i per què no bombers o policies?– cobren dels adjudicataris de contractes públics, cal exigir moltes explicacions sobre les externalitzacions practicades pel Govern madrileny, durant 20 anys en mans del Partit Popular. El president de la Comunitat, Ignacio González, hauria de reconsiderar el contracte amb Indra signat en època de la seva antecessora, Esperanza Aguirre. No es pot disposar dels recursos dels contribuents i rentar-se les mans de tot el que passi després.