Un senzill test genètic prediu la metàstasi

En la guerra contra el càncer l'enemic més cruel és la metàstasi, la recurrència de tumors secundaris a partir de l'original. Aquesta recaiguda és responsable del 90% de morts per càncer. El gran problema és que és difícil predir el futur, saber quins tumors primaris tornaran i quins no. Gràcies a les noves tècniques de seqüenciació genètica de pacients, aquesta lectura del futur comença a ser possible. En un treball de recerca bàsica que pot tenir importants implicacions mèdiques en el futur, un equip liderat per investigadors espanyols ha creat un nou test genètic que calcula el risc d'un pacient amb càncer de còlon de desenvolupar tumors secundaris (generalment al fetge o al pulmó).

El càncer de còlon és un dels més freqüents a Espanya i molts altres països desenvolupats. Entorn del 40% dels pacients amb aquest tumor tenen metàstasi. La pregunta del milió és esbrinar quins pacients en tindran. Saber-ho permetria tractar només els que estan en risc i evitar aplicar la quimioteràpia a d'altres amb tumor que no tenen un perfil metastàtic. Ara l'estudi d'un equip liderat per Eduard Batlle, investigador de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Barcelona, ha elaborat un nou test genètic que calcula el risc d'aquests pacients de desenvolupar tumors secundaris.

És un treball de recerca bàsica que pot tenir implicacions mèdiques importants en el futur

“Les classificacions actuals per estadis que fan servir els oncòlegs no són capaços de predir quins pacients recauran”, explica Batlle. Una nova generació d'estudis moleculars publicats en els últims anys, i basats en l'anàlisi de l'ADN de cada tumor, sí que comencen a classificar els tumors en funció del seu pronòstic. El treball de Batlle fa un gir més efectiu. El seu mètode es basa a saber quins tumors han “pervertit el seu entorn”, és a dir, han modificat les cèl·lules del teixit sa que els envolta. L'equip ha estudiat gairebé 1.000 tumors de pacients i ha demostrat que es pot saber quin risc hi ha que ressorgeixi el tumor en un altre òrgan analitzant sis gens de les cèl·lules sanes, segons detallen en un estudi publicat avui a Nature Genetics. “Aquest és el factor que prediu millor si hi haurà recaiguda”, resumeix Batlle. Un altre treball publicat avui en la mateixa revista per investigadors de Bèlgica i Itàlia també mostra que el perfil genètic característic dels tumors amb més mal pronòstic en pacients s'origina en les cèl·lules de l'estroma, el teixit sa que envolta al tumor.

Minitumors

Tot i que la seva tècnica és encara experimental, aquest doctor en Biologia assenyala que podria convertir-se en una eina més per als metges i que ajudaria tant a tractar amb quimioteràpia els pacients que en necessiten i a evitar fer-ho amb els que no en tenen necessitat. “La idea de fons és que molts tumors de còlon són benignes i extraient-los n'hi ha prou per evitar-los”, afegeix l'investigador.

Els responsables de l'estudi també han comprovat de forma experimental que és possible frenar la metàstasi. Per això han fet servir una tècnica encara en fase d'investigació que consisteix a crear minitumors a partir d'una mostra del pacient. Es tracta de rèpliques en tres dimensions dels tumors de còlon en què es pot assajar l'efectivitat de diferents fàrmacs segons les seves característiques. L'equip ha demostrat que el tumor es comunica amb les cèl·lules sanes que l'envolten gràcies a una hormona, la TGF-Beta. Si es bloqueja l'activitat d'aquesta hormona, la metàstasi es deté, segons Batlle. El compost que han utilitzat encara no està al mercat, però en l'actualitat s'està assajant en fase experimental amb pacients amb càncer cerebral i de fetge. Els autors del treball advoquen per fer que oncòlegs i companyies farmacèutiques engeguin assajos similars en pacients amb tumors de còlon de mal pronòstic.

“Es tracta d'un treball bàsic però amb moltes implicacions per a la pràctica clínica”, opina Fernando Rivera, portaveu de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica. Un dels aspectes més interessants, diu, és que es confirma com l'estroma (el teixit sa que envolta al càncer) resulta “més important fins i tot que les cèl·lules tumorals” per determinar la progressió de la malaltia. Rivera, que és oncòleg metge de l'Hospital Universitari Marqués de Valdecilla de Santander, destaca que el treball obre “una important via nova cap a nous tractaments”. “Òbviament parlem encara d'anys abans que es confirmi la seva validesa, però l'estudi posa uns fonaments impecables per començar a demostrar-ho”, conclou.