“És difícil per a Tsipras explicar que ha d’assumir compromisos”

Pregunta: Creu que Europa ha aconseguit imposar les seves tesis en el compromís assolit amb el Govern de Grècia?

Resposta: No comparteixo l'enfocament d'EL PAÍS que Alemanya hagi imposat les seves normes sobre Grècia, entre altres coses perquè l'acord es va aconseguir per unanimitat. La clau per entendre-ho és que, d'una banda, el Govern grec ha reconegut que està obligat pels compromisos dels governs anteriors, ja que aquesta és la base de l'ajuda financera. I en el marc de l'extensió per quatre mesos del programa, l'Eurogrup ha reconegut que hi ha necessitat de propiciar un alleujament social al país. Ara hem d'esperar les propostes concretes de Grècia en els propers dies i saber com finançar-les. Crec que no és un compromís definitiu però és un pas endavant.

P. I és acceptable per al Govern d'Alexis Tsipras?

R. En una unió monetària tots els països tenen una part de la seva sobirania compartida i això exigeix compromisos. Estan sorgint molts partits a l'eurozona que prometen “vota'ns i ho canviarem tot” i la realitat és que no ho pots canviar tot quan va més enllà del teu país. L'acord aconseguit amb el Govern de Grècia és un acord acceptable però és evident que és difícil per a ells explicar als seus votants que han d'assumir compromisos.

P. És un missatge als partits populistes que guanyen suports a Europa?

R. En les negociacions d'aquests dies, la qual cosa la majoria de la gent tenia en el cap era salvar l'estabilitat de la Unió Europea, no una altra cosa. L'error en els últims anys ha estat creure que reduir la despesa pública provocaria immediatament una recuperació de la confiança dels inversors i no ha estat així. Des de les eleccions europees hi ha un gran canvi. [Jean-Claude] Juncker [president de la Comissió Europea] i jo defensem que hi hagi una gestió sostenible del deute públic, però això és impossible sense creixement ni ocupació. Per això s'ha establert el pla d'inversions de la Comissió per 350.000 milions d'euros.

P. L'austeritat explica l'auge dels populismes?

"Els populistes sempre tenen un boc expiatori a qui culpar de tot"

R. Cal ser més precisos. El que hem viscut és una crisi bancària que ha provocat una crisi en els comptes públics. A Espanya ha estat evident. Per als partits populistes només hi ha una explicació: tota la culpa la té Europa, quan el cas és que les persones equivocades han pagat la factura de la crisi. Cal canviar el repartiment injust de les càrregues a Europa. Per això defenso un sistema tributari comú i estic absolutament a favor de la lluita contra l'evasió i el frau fiscal. Cada any, dos bilions d'euros que eludeixen el sistema fiscal a Europa.

P. Una part creixent de la societat creu que els partits tradicionals no tenen resposta als seus problemes.

R. Els socialdemòcrates tenim una llarga llista de respostes a les demandes de la societat però veure'n els resultats necessita temps. Aquest és l'avantatge de tots aquests populistes, que sempre tenen un boc expiatori a qui culpar però molt poques propostes concretes. Aquest és un dels problemes del Govern de Tsipras. Tenen molt bona voluntat, i personalment els aprecio força, però no tenen propostes concretes per afrontar el canvi.

P. També hi ha moltes crítiques al fet que gairebé no hi ha hagut diferències entre conservadors i socialdemòcrates en la gestió de la crisi.

R. No ho crec. Penso que hi ha una decepció entre els joves perquè en alguns països hi ha tota una generació que està pagant amb les seves oportunitats vitals una crisi que no han causat ells. Aquesta decepció no té a veure amb l'esquerra o la dreta i afecta no només els joves sinó també tot el seu entorn. Moltes vegades són els pares d'aquests nois els que voten partits populistes, perquè veuen que la societat no té un lloc per als seus fills, en els quals han invertit tant. Per això és clau que els joves puguin aconseguir una ocupació estable a curt termini i, per fer-ho, hem de trobar la manera de crear ocupació de manera sostenible.