Les bones notícies no són notícia ni són bones

Mariano Rajoy i Artur Mas han compartit estovalles al castell de Peralada. El prodigi ha tingut lloc amb motiu de la inauguració oficial de la MAT (línia de molt alta tensió), la nova interconnexió elèctrica entre França i Espanya que, entre altres coses de rellevància, posa fi al cul-de-sac de la xarxa del subministrament en Catalunya i la pètria incomunicació entre el president de la Generalitat i el cap del Govern espanyol. Tal com estan les coses entre tots dos, un simple dinar evocaria per moments en termes mediàtics la cimera de Camp David del 1978 entre Menachem Begin i Anwar al-Sadat.

Com no podia ser de cap altra manera, hi havia molta electricitat en l'esdeveniment. "Cal connectar i no desconnectar", va llançar Rajoy en l'acte inaugural previ de Montesquiu d'Albera. "Agressors de moltes èpoques han procurat trencar les cames de la identitat catalana", va prevenir Mas en un altre acte oficial paral·lel a Barcelona. El succés, però, coincideix amb algunes petites bones notícies aparents que surfegen amb més pena que glòria sobre les onades embravides dels escàndols i la carregada atmosfera política.

Antoni Puigverd se'n dol amb amargor. "A Espanya, l'energia política més intensa es destina a la destrucció", escriu a La Vanguardia. "Aquí, res apassiona tant com abatre un enemic, per les bones o per les males, amb l'ajuda dels mitjans que, reconvertits en gossada de caça, persegueixen la presa amb voracitat irrefrenable", afegeix l'articulista. "Quina nació, quin Estat, quina democràcia creix al solar de l'adversari enderrocat?", s'interroga Puigverd, que apel·la als "moderats" per intervenir en la deriva radical i autodestructiva del país. "Ha arribat l'hora que els moderats parlem sense timidesa, amb claredat", escrivia decidit a seguir transitant aquest camí solitari.

Obres són amors

El desbloqueig d'un paquet d'importants obres d'infraestructures, entre les quals una inversió de 220 milions d'euros en la llançadora que connectarà l'aeroport del Prat amb el centre de Barcelona, ha irromput en l'escena amb desigual fortuna. Francesc Marc Álvaro avisa el personal des de La Vanguardia. Sota el títol "Foment t'estima", l'articulista recorre a la figura del pal i la pastanaga. "Es detecta un estat d'ànim feliç arran de la bona voluntat expressada per Foment", admet Álvaro amb ironia.

“Quina necessitat hi ha de protestar si les notícies són immillorables?”,

"Quina necessitat hi ha de protestar si les notícies són immillorables? No siguem victimistes, deixem-nos estimar", prossegueix a continuació en el mateix to, abans de cridar l'atenció sobre la notícia que la Fiscalia estudia ampliar la investigació contra Mas pel 9-N. "Potser ens sortirà molt car que els trens arribin finalment a l'hora", conclou l'articulista.

El mateix Ara destacava la importància de l'anunci, encara que sense amagar el seu escepticisme i la seva aparent càrrega electoralista. "Degoteig inversor", titulava la portada amb pudor. "El conseller Santi Vila anuncia que el Ministeri de Foment obre ara l'aixeta a Catalunya per desencallar grans obres pendents", afegeix el diari amb un perceptible to de desconfiança.

"L'incompliment de compromisos és marca de la casa, per la qual cosa esperem que l'ambient preelectoral no hagi fet pensar que calia un anunci pompós perquè no és compleixi", escriu Daniel Albalete, professor d'economia de la UB. "Si aquesta és la bona, estaríem davant d'una bona notícia", afegeix però a continuació. "Els successius Governs espanyols fan un ús electoralista de les inversions de Foment", insisteix per la seva banda David Miró, molt menys complaent.

Distensió o electoralisme?

La Vanguardia va rebre el fet amb satisfacció continguda i tèbies esperances que l'acord pugui donar pas al desbloqueig de problemes de més categoria. "Un petit símptoma de distensió entre tanta tibantor, encara que seria excessiu qualificar de signe d'esperança", escrivia Marius Carol en el seu comentari del dia. "Però la política no és un bolero i la distància no pot ser l'oblit, ni una excusa", afegia amb certa malenconia. Ni tan sols el diari de capçalera del grup Godó estava segur que la notícia era notícia i, a més a més, bona. "El Govern i Foment desbloquegen obres parades", deia concisament la portada.

“Els successius Governs espanyols fan un ús electoralista de les inversions de Foment”, diu David Miró a l’‘Ara’

Però encara hi ha més. Els mitjans s'han fet ressò també de la revitalització del comerç exterior i l'agenda de projectes d'infraestructures en el marc de la UE. "Rècord exportador", titulava el Punt-Avui en informar del creixement del 3,1% de les exportacions catalanes, que suposen el 25% del total de l'Estat. "Catalunya tira de nou de l'exportació espanyola", destacava per la seva banda El Periódico, que citava la depreciació de l'euro i la major competitivitat com a fets clau.

L'economia, per una vegada, sembla que ha compensat doncs la tensa actualitat política. "Catalunya demana fons a la UE per a obres públiques", destaca igualment El Periódico, que cita el corredor mediterrani, la L-9 del metro i la millora de Rodalies en els projectes de l'anomenat pla Juncker, on espera mobilitzar 6.800 milions d’euros d’inversions. "Correspon ara, doncs, a l'Executiu de Mariano Rajoy analitzar i, si escau, avalar, les propostes que li arriben des de Catalunya, que en línies generals semblen fonamentades i raonables", deia l'editorial del diari.

Els deu manaments de Mas

Després d'un prolongat black out del procés, la setmana política va arrencar fort amb els deu manaments d'Artur Mas per encarar la recta final cap al 27-S, acompanyats de la llista oficiosa de 156 mesures per precuinar les "estructures d'Estat" d’una virtual Catalunya independent. Poc abans, Antoni Bassas es feia ressò del clima regnant: "Que us heu posa't d'acord, els periodistes i el Govern, per fer desaparèixer el procés de cop i volta? Abans en parlàveu matí, tarda i nit, i ara ni se'n parla", escrivia al diari Ara. "Amb els partits abocats a les eleccions municipals, o aquest buit de tres mesos l'omplen l'ANC, Òmnium i la tan lloada societat civil, o els 2,3 milions del 9-N és quedaran sense que els parli ningú", advertia el periodista davant el replegament del "monotema" que ha polaritzat des del 2012 el discurs públic i privat català.

"És molt rellevant que el sobiranisme no perdi de vista aquesta lògica causal de la ruptura política entre Catalunya i Espanya davant dels mesos que restin per a la data decisiva del 27-S", subratllava per la seva part Salvador Cardús. "Cal que es tingui clara l'extrema dificultat, per no dir la total impossibilitat, de revertir el que ha estat la secular lògica de dominació a què s'ha sotmès la nació catalana, perquè aquest és el quid de la qüestió", concloïa Cardús, teòric de primera línia de la causa secessionista.

En efecte, la reactivació de l'agenda sobiranista del Govern i l'èmfasi del capítol "social" exigit per ERC han pal·liat l'el·lipsi en què semblava sumit el procés. El fet va ser beneït per l'Ara en un to inequívoc, gairebé paternalista: "Mas ha sabut veure que no es tracta només d'acreditar un full de serveis com a bon governant, sinó d'omplir de contingut la transició nacional", escrivia l'editorialista. "Per això –prosseguia– l'acció de govern i el procés sobiranista han d'anar de bracet, s'han de retroalimentar, han de dibuixar un quadre coherent, perfilar un projecte de país atractiu i inclusiu on la gran majoria es pugui sentir còmoda".

El Punt Avui resumia l'esdeveniment amb una complaença similar: "Desconnexió en procés", deia el titular de portada. Fins i tot el mateix Vicent Partal es felicitava de la "reinvenció de Mas" en el seu editorial de Vilaweb. "Mas va suavitzant el discurs i acostant-se cada dia més a un perfil moderadament socialdemòcrata, que el temps dirà si és efectiu", escrivia.

"A ningú se li escapa que, a sis mesos de les eleccions i amb el rebuig frontal del Govern central, la tensió augmentarà molts decibels i pot distreure de problemes més apressants", deia però l'editorial d'El Periódico, amb referència a l'acceleració de les estructures d'Estat, molt especialment pel que fa a la Hisenda pròpia. La idea d'un projecte de Banc Central de Catalunya llançada posteriorment ha afegit nous elements al debat públic.

Pluja no tan fina

Un cop més, però, la pluja no tan fina del cas Pujol ha tornat a mullar les esquenes de CiU, sotmesa a la vegada a les fortes tensions internes entre CDC i el seu soci democristià Josep Antoni Duran i Lleida. El testimoni de l'històric Francesc Cabana a la comissió d'investigació del Parlament ha acaparat les portades de la premsa. "No em consta que sigui una herència, no sabem d'on ve", informava La Vanguardia amb grans titulars. "El cunyat de Pujol evita confirmar la versió que dóna l’expresident", insistia El Periódico. "El cunyat de Pujol se'n distancia", insistia al seu torn l'Ara, que apuntava en doble direcció: "Un excap de premsa de l'expresident diu que Ferrusola demanava favors per als seus fills", titulava en al·lusió al testimoni del veterà periodista Ramon Pedrós.

"Mas segueix, però està envoltat. Per la comissió Pujol, pel no de Junqueras a la llista única i pel cost del divorci amb Duran Lleida. En l'independentisme comença a haver-hi fatiga de materials", argumentava per la seva banda Joan Tapia des d’El Confidencial. La sensació d'estrès sobre l'estrat fundador del sobiranisme creix de nou, en efecte, davant la nova imputació judicial de Pujol "júnior", aquesta vegada en qualitat de gestor últim de l'"herència" del seu avi patern.

"El fill gran de Pujol, acusat del 'repartiment' de la fortuna a Andorra", titula amb relleu El Mundo sobre la decisió de la titular del jutjat número 31 de Barcelona, Beatriz Balfagón, d'imputar el primogènit de la família amb relació als comptes opacs dipositats al Principat. El diari Abc va aprofitar de nou l'ocasió per carregar contra el fundador de CDC i el seu entorn més proper. "És tan sols el penúltim capítol de la presumpta trama de corrupció política, enriquiment il·lícit i profunda indecència moral que va ordir el clan Pujol durant dècades a l'empara del nacionalisme català", escrivia l'editorialista amb acidesa.

La successió d'esdeveniments ha tornat a pesar sobre Artur Mas, la dimissió del qual va ser reclamada de nou per PP i Ciutadans al Parlament per considerar que ha mentit sobre el cas Pujol. "Mas va ocultar al Parlament que va inaugurar el major negoci de Pujol Jr. a l'Argentina", va informar El Confidencial. El cas fa referència a la seva presència com conseller en cap, l'any 2003, en l'estrena de l'ampliació del port fluvial de Rosario, impulsat pel Port de Tarragona que presidia Lluís Badia, de CDC, i va participar en la construcció una empresa de la qual era soci el fill gran del patriarca.

Les males notícies acostumen a ser notícia.