El Suprem indaga Manos Limpias pel cas del setge al Parlament

La sala penal del Tribunal Suprem ha obert una investigació a Manos Limpias en considerar que podria haver incorregut en un suposat abús processal en querellar-se contra dos dels magistrats de l'Audiència Nacional que el passat mes de juliol van signar la sentència per la qual es va absoldre els acusats d'assetjar el Parlament el 15 de juny del 2011.

En la interlocutòria, l'alt tribunal diu que no només no hi ha base per admetre a tràmit la querella, sinó que pot haver-hi hagut un abús processal per part de Manos Limpias, que va ser acusació popular en aquest procediment.

Si s'estimés que el sindicat va incomplir les regles de la bona fe processal, podria ser sancionat amb una multa d'entre 180 i 6.000 euros, segons el que disposa l'article 247.3 de la llei d'enjudiciament civil.

La interlocutòria que s'ha fet pública aquest dimarts, de la qual ha estat ponent el magistrat Antonio del Moral, assenyala que les imputacions sobre una presumpta prevaricació que Manos Limpias va fer als magistrats –no es van dirigir contra el tercer membre del tribunal, Fernando Grande-Marlaska, perquè havia emès vot particular–, són "extremament greus i sense base objectiva".

La resolució incideix que no hi havia fonament per llançar una sospita tan greu contra els magistrats de l'Audiència Nacional i que "no és admissible que la part processal, descontenta amb la sentència, respongui, no amb la interposició d'un recurs, sinó amb la presentació d'una querella òrfena de fonament".

Pel Suprem, "si es generalitzés aquesta forma de reaccionar quedaria dinamitat el clima de seguretat i assossec que ha d'envoltar un Tribunal per decidir".

Afegeix que l'amenaça d'una querella "no és l'escenari propici" per a un enjudiciament en llibertat i constitueix "una temeritat amb efectes perversos" alimentar la sospita que s'està prevaricant cada vegada que es produeix una resolució que discrepi amb la tesi d'una part.

El 7 de juliol de l'any passat els magistrats Fernando Grande Marlaska, Manuela Fernández de Prado i Ramón Sáez Valcárcel van absoldre tots els acusats del setge al Parlament menys un, José María Vázquez Moreno, que va ser penat com a autor d'una falta de danys a la pena de quatre dies de localització permanent per fer una pintada a la jaqueta de la diputada del Parlament Montserrat Tura.

Els fets, que seran revisats precisament demà pel Tribunal Suprem en una vista pública, es remunten al 15 de juny del 2011, quan una concentració convocada pel 15-M davant el Parlament va derivar en situacions de setge a més d'una desena de parlamentaris, entre els quals hi havia el president, Artur Mas, al qual se li va impedir el pas quan viatjava en el seu vehicle oficial, que va ser colpejat i sacsejat; al final va haver d'accedir a la cambra en helicòpter junt amb altres diputats.