Twitter no va inventar el ‘hashtag’

Aquest any farà dues dècades del llançament del servei InfoVía de Telefónica que va permetre portar Internet a les llars. Van fer falta uns quants anys perquè s’estengués l’ús de la xarxa i arribessin connexions amb velocitats que no fessin perdre la paciència. Per exemple, veure un vídeo en línia era impensable amb les primeres connexions. Tot i això, abans del canvi de mil·lenni i a una escala molt més petita que la d'avui dia, el que anomenem xarxa social ja existia en certa manera. En aquella època no se sabia encara què era un hashtag però els usuaris del xat IRC Hispano ja utilitzaven aquest símbol de manera similar a la de Twitter. El canal de xat #Catalunya va viure els seus temps més gloriosos a finals dels 90, quan aplegava centenars de persones connectades simultàniament i els seus usuaris xerraven hores i hores en un univers virtual completament per descobrir, tal com recorda un dels seus fundadors, Roger Torrentsgenerós (Manresa, 1979).

Poc després de la creació de la xarxa de xat IRC Hispano el 1996, un grup d'internautes es va posar d'acord per crear una sala de conversa catalana, anomenada #Catalunya. Ara aquest nom ens sona a etiqueta de Twitter i, de fet, en el llenguatge IRC el significat era força similar. “En els dos casos són indicadors de contingut”, explica Rosa Martí, que es va connectar a un xat per primera vegada amb 14 anys des de casa dels seus pares, a Valls. “Els canals agrupaven gent que tenia alguna cosa en comú, ja fossin gustos, interessos o lloc de procedència”, igual que les etiquetes de Twitter, que "indiquen a què fa referència un tuit", comenta la Rosa, llicenciada en Documentació, sobre el símbol del coixinet, utilitzat també en solfeig i en els botons d'alguns aparells electrònics.

Amb el funcionament d’IRC Hispano –impulsat per un conjunt d'empreses espanyoles que oferien accés a Internet, entre les quals Lleida.net– quan es creava un canal nou, passava a ser propietat de la primera persona que hi havia entrat. És a dir, qui hi accedia per primera vegada tenia el poder: podia canviar el títol de la sala de xat, decidir qui hi podia entrar i qui no i transferir privilegis a qui volgués. En quedar buit el canal, tot tornava a començar, amb la qual cosa es feia molt complicat gestionar-lo. Per solucionar aquest inconvenient van arribar els anomenats bots. Aparentment tenen l'aspecte d'un membre més de la sala de xat, però no són persones, sinó una peça del servidor programada per recordar qui té privilegis al canal.

Ja amb la possibilitat de registrar el #Catalunya de manera oficial, el canal va començar a créixer. Fent un repàs del rastre digital i amb el testimoni d'antics participants consta que alguns dels fundadors del canal tenien com a sobrenoms Segons, Cram i Next. A mesura que es va anar fent més popular es va veure necessari crear una mínima estructura política i una sèrie de regles, recorda Torrentsgenerós, que l'any 1998 va ser escollit administrador principal del canal, ja després d'un temps amb un cert poder de decisió.

Com si es tractés d’una societat paral·lela, virtual, es va crear un òrgan de govern del #Catalunya, “per establir una mica de democràcia”, recorda en Roger, que es connectava amb el nickname de Trutx. Ell era el president del consell del canal, format per un nombre imparell de persones que, en una llista de correu electrònic, anava reben peticions dels internautes que es resolien fent una votació. La sol·licitud més habitual era la de demanar registre –un cert poder en una escala de 0 a 500 punts–. El consell el concedia o no en funció del comportament de la persona que ho demanava, bàsicament tenint en compte si era respectuosa amb els altres i participativa. També es van establir una sèrie de normes, com no repetir frases o no fer ús de les majúscules, que eren penalitzades en cas que s'incomplissin.

Em semblava increïble poder parlar amb algú a través de l’ordinador

“No paràvem de riure”, comenta en Roger, que recorda molt dolçament els primers temps del xat, en què els noms i cognoms dels internautes quedaven en un segon terme i l'accés a les sales de conversa estava marcat per l'anonimat. “Em semblava increïble poder parlar amb algú a través de l'ordinador, era el més modern del moment”, explica la Lídia Hinojal. Mestra de professió i veïna de Banyoles, recorda que aquells anys va conèixer gent de tot Catalunya sense moure's de casa, una cosa impensable fins llavors.

Hi havia converses efímeres però d'altres esdevenien regulars i algunes acabaven en una amistat que, en alguns casos, traspassava la xarxa. Arran de les relacions que es forjaven al #Catalunya i a la resta de canals de caràcter més local com els de les quatre províncies catalanes o de temes concrets, com sales dedicades a grups de rock català, s'organitzaven quedades, que amb l'argot abreviat del xat s'anomenaven KDD. D'alguna manera, una idea similar als actuals Meetup.

Les xarxes socials han fet créixer les formes d’interacció de manera exponencial

“Es feien quedades sovint, per anar de festa, a la platja, a esquiar i algunes eren molt grans i agrupaven gent de canals sencers, amb fins a 200 persones”, recorda en Roger. Les més multitudinàries, organitzades pel #Catalunya, que feia d'eix vertebrador dels altres canals, eren les que es feien amb motiu d'un torneig de futbol que va sorgir a l'IRC, batejat com a IRCup. Torrentsgenerós recorda quan es llogava el pavelló de Manresa per acollir aquest torneig, en què cada equip pertanyia a un canal i tots competien durant un dia en un format de lligueta. El més gran de tots es va fer al poliesportiu de la Mar Bella, a Barcelona. En Jordi Valverde, analista de sistemes de Mataró i actual administrador del #Catalunya, recorda que l’IRCup va arribar a aplegar fins a 800 persones.

Rosa Martí defensa que l'IRC va ser clarament un precursor de les xarxes socials que avui coneixem. “Per primera vegada vam poder estar en contacte amb gent que no coneixíem de res però amb qui teníem coses en comú”. Tot i això, matisa que només hi havia grups de conversa i que com a molt era possible enviar-se petits arxius, principalment fotos, “que tardaven segles a arribar”. Martí destaca de les xarxes socials d'ara que permeten que tothom generi continguts i que han fet créixer les formes d'interacció entre persones, diversificades “de manera exponencial”.

“Mare, amaga'm el mòdem, si us plau!”

“Ara estem 24 hores al dia connectats, però no exclusivament connectats. Abans quan ens connectàvem era només per estar a Internet”. Aquesta reflexió de la Rosa es pot entendre molt bé si es té en compte que abans de l'era de les ADSL es pagava per l'estona que s'estava connectat a la xarxa, a preu de trucada metropolitana. “Recordo els sermons dels meus pares en arribar a final de mes i veure les factures de telèfon”, comenta la Lídia, que en alguna ocasió els havia demanat que li amaguessin el mòdem per no tenir la temptació a connectar-se, sobretot en èpoques d'exàmens. Els mòdems de llavors eren un pèl estridents quan establien connexió...

Recordo factures de l’època de 60.000 pessetes i els crits que em fotia el meu pare

“Recordo factures de l'època de 60.000 pessetes [uns 360 euros] i els crits que em fotia el meu pare”, explica en Roger, que durant l'entrevista amb aquest diari –en una cafeteria– s'ha hagut de connectar a Internet amb el seu portàtil durant uns minuts per resoldre un tema de la feina, impensable en els temps que estem recordant. Per evitar grans factures ell va anar més enllà que la Lídia. En Roger, ara administrador de sistemes a Softonic, va llogar un pis amb uns amics que va conèixer al canal #Manresa i van instal·lar-hi una línia RDSI acollint-se a un pla empresarial. D'aquesta manera van poder tenir tarifa plana quan encara no n'hi havia per a les llars. Pagaven la quota entre uns quants i els sortia a compte. També evitaven que el telèfon de casa comuniqués mentre estaven connectats perquè, sí, quan s'era a Internet no es podien emetre ni rebre trucades amb el telèfon fix.

El #Catalunya, ara una sala fantasma

L'any 2.000 hi havia 5.387.800 usuaris d'Internet a Espanya, un 13,2% de la població, segons Internet World Stats. Segons la mateixa, font, el 31 de desembre del 2013 aquesta xifra era de 35.705.960, que correspon a un 74,8% de la població. La gran xarxa ha evolucionat a ritme trepidant i s'ha passat d'accedir-hi amb un mòdem ortopèdic a portar-la les 24 hores del dia a la butxaca. “Era previsible”, diu convençut Torrentsgenerós, que tot i no imaginar-se Internet amb les característiques que té avui dia, sí que es pensava que evolucionaria de la manera similar a la que ho ha fet. “Ara visc d'Internet i si no hagués cregut això no m'hi hauria dedicat”, afegeix. Comenta, però, que no sabia si s'acabaria portant “Internet a sobre en un mòbil, en un xip a la pell o en un rellotge”.

Per interès tecnològic o per la casualitat de disposar d'una connexió a Internet quan el seu ús no era encara extensiu fa que els que van viure els primers anys del #Catalunya i altres canals es puguin considerar avui dia uns early adopters de la xarxa, perquè van arribar-hi abans que la majoria de la població. Després de l’IRC van arribar altres sistemes de xat com l’ICQ i el MSN Messenger, que va es va acabar fusionant amb Skype l'any 2011. Ara tenim mil maneres de parlar per Internet. Facebook i Google també tenen xats i Twitter i WhatsApp ens permeten, així mateix, intercanviar missatges en temps real. Els internautes fan servir cadascuna d'aquestes plataformes per usos diferents.

Els sistemes per xatejar que més s'utilitzen actualment ja no són anònims. Se sol parlar amb la gent que ja es coneix. Si bé altres canals de l’IRC Hispano continuen amb molta afluència de gent –com el #sexo o el #mas_de_40– el #Catalunya s’ha convertit en una sala pràcticament deserta. Torrentsgenerós va deixar de ser-ne l'administrador l'any 2003. Ja feia temps que havia perdut l'interès en el xat i, com que va estar massa temps sense connectar-se va perdre el registre del seu compte i tots els privilegis que tenia, inclòs el de fundador del canal.

“El canal va morir quan van aparèixer les xarxes de comunicació modernes”, sosté Valverde, administrador de sistemes informàtics, que encara es connecta al #Catalunya per parlar esporàdicament amb vells coneguts. També per nostàlgia s’hi segueix connectant l'Isaac Roca, un programador web de Botarell (Baix Camp) que també va conèixer el xat en la seva adolescència. “L'IRC està molt abandonat, ja no és transversal com abans, quan s'hi connectava tothom", explica l'Isaac. Afegeix, però, que "hi ha força grupuscles específics que encara el fan servir" si bé conclou que "el concepte de sala de xat s'ha perdut i és una llàstima".