“Minsk II és un bon pas, però no soluciona el problema”

El despatx de Federica Mogherini és a Brussel·les, però la major part de la seva vida transcorre d'aeroport en aeroport. Després d'una setmana frenètica que ha coronat amb un viatge a Tunísia, l'alta representant per la Política Exterior Europea rep EL PAÍS en una desfasada sala VIP de l'aeroport de Fiumicino, a Roma, minuts després d'aterrar des de Tunísia. Allà no l'esperen ni dos dies de descans per tornar a viatjar a Madrid, on es reunirà demà amb el Rei i amb el president del Govern, dins de la gira que ha iniciat pels 28 Estats comunitaris per estrènyer llaços amb els seus dirigents.

A Espanya pretén “parlar d'antiterrorisme; va ser el primer país atacat, a Atocha, encara que tendim a oblidar-ho”, observa Mogherini, sense rastre de cansament malgrat haver recorregut gairebé 5.000 quilòmetres en menys de 24 hores. També abordarà les relacions amb els veïns del sud –particularment la qüestió migratòria– “en un moment en què revisem la nostra política en aquesta regió”, avança la cap de la diplomàcia europea. Encara que a Madrid se centrarà en aquests assumptes, la treva que s'acaba d'estrenar a Ucraïna domina l'entrevista.

Pregunta. Els líders europeus s'han mostrat cauts, fins i tot escèptics, sobre Minsk II, l'acord entre Rússia i Ucraïna. Vostè és potser la dirigent amb un discurs més entusiasta.

Resposta. L'acord constitueix una bona oportunitat de parar les morts i respectar les lleis. Compartim el que vostè anomena escepticisme, que jo anomenaria cautela. No és la primera vegada que se signa alguna cosa i no s'aplica. Per això sabem que aquest és un bon pas, però no soluciona el problema, que la clau serà el respecte a l'alto el foc i l'aplicació de la resta de l'acord.

Les sancions depenen de la situació al terreny

P. Creu que hi ha esperança?

R. La meva raó per a l'esperança és que el pla és molt detallat. Hauria estat més escèptica si es tractés només d'un alto el foc. La pregunta ara és si hi ha voluntat per part de Rússia. Hem de posar tots els instruments al nostre abast perquè funcioni.

P. Si el procés fracassa, la UE aplicarà més sancions?

R. La discussió sempre és aquí. Les sancions depenen de la situació al terreny. Si millora, poden aixecar-se. Si empitjora, com ha passat els últims dies, s'incrementen. Ara igual. Si l'alto el foc porta una millora, veurem què fem amb les sancions. Si empitjora, estudiarem augmentar-les. Fins i tot en les situacions més difícils hem tingut unitat en això.

P. El que per descomptat sembla probable és que, si el procés es frustra, els Estats Units —i potser algun país europeu— armaran l'Exèrcit de Kíev. Li sembla una bona idea?

R. No ha estat sobre la taula aquests dies perquè quan es tracta de parar un conflicte no es parla d'això. Òbviament si el procés no tira endavant, haurem d'avaluar què fem, amb les sancions i amb altres assumptes. Però comparteixo l'opinió de molts líders que han dit que aquesta crisi no se soluciona militarment. Així que afegir armes no hi ajuda. Els ucraïnesos ho saben bé.

P. Sí, però els ucraïnesos han demanat armes als països europeus.

R. No aquests dies. Ara la idea és donar una oportunitat a la pau.

P. Veient el que va passar a Mariúpol amb el bombardeig a civils, no creu que va ser una mica prematur començar a parlar de relaxar les sancions, com va proposar als ministres d'Exteriors en un document el mes passat?

R. El document no proposava això. Al desembre els ministres van demanar reflexionar sobre el que està en joc a la relació UE-Rússia (treballem junts en temes com l'ebola, el terrorisme, l'Iran, l'energia, el comerç…). Però en cap cas hi havia una proposta per relaxar les sancions. Després de Mariúpol, de fet, les vam elevar perquè aquest atac podia haver portat a una nova fase del conflicte. Convocar ràpidament els ministres d'Exteriors i pactar va contribuir que Moscou negociés.

El màxim repte del gihadisme és que suggereix un xoc de civilitzacions

P. No hi va haver recels a aquest enfocament més oberturista amb Rússia?

R. La gran majoria hi estava a favor. Tard o d'hora la relació de la UE amb Rusia tornarà sobre la taula si aquest conflicte camina cap a una solució.

P. Un altre focus d'inquietud per a Europa és el gihadisme. Té previst acudir a Washington a final de mes a un fòrum convocat per Barack Obama per debatre solucions. Què proposarà?

R. Fins ara la lluita antiterrorista a la UE era percebuda com un treball de seguretat interna. Però l'acció exterior ha de ser complementària. Cal tenir en compte actors clau de la regió, en la idea de l'aliança de civilitzacions que va promoure Espanya. El màxim repte del gihadisme és que suggereix un xoc de civilitzacions. Però les víctimes estan en tots llocs, sobretot als països àrabs. La idea que portem a Washington és un increment de la nostra cooperació amb aquests països.

P. S'ha mostrat partidària d'obrir un nou procés de pau al Pròxim Orient. De debò hi veu oportunitats?

R. No només s'ha de mirar el panorama palestinoisraelià, sinó la foto global, l'araboisraelià. Veig que hi ha una oportunitat perquè hi ha tantes situacions dramàtiques a la zona —entre elles l'ascens de l'Estat Islàmic— que hi ha un interès de cooperació a la regió. En aquest sentit, veig l'oportunitat.

P. Per això esperaran que es facin les eleccions a Israel, el 17 de març. Però resulta improbable que el nou Govern difereixi molt de l'actual.

R. Veig una oportunitat després de les eleccions, guanyi qui guanyi. És clar per a Israel i per al món àrab que la situació no pot seguir així. Sense un procés de pau, és insostenible. Ho vam veure l'any passat, amb la finalitat de la negociació i el que va passar a Gaza. O es va en la direcció de la pau o en la contrària. Crec que qualsevol Govern a Israel decidirà asseure's a la taula. Però hem d'assegurar que la negociació no és parlar per parlar. Hi ha d'haver objectius concrets. I un marc internacional, amb la UE, els EUA, l'ONU, Rússia i els nostres socis àrabs.

P. Un altre àmbit en el qual vol guanyar influència és l'Amèrica Llatina. Què pretén fer?

R. Llatinoamèrica és un aliat natural per a nosaltres. Ens hem centrat menys en aquesta regió perquè està relativament tranquil·la, encara que hi ha problemes importants: criminalitat, desigualtats… Els valors llatinoamericans són molt de la cultura europea. Hem d'invertir políticament molt més del que ho hem fet en el passat.

P. El canvi més concret obert a la regió afecta Cuba. Fa un any la UE va iniciar un procés per trencar el bloqueig institucional vigent des del 1996, però la represa de relacions entre Washington i l'Havana pot restar interès cubà a la UE.

R. Em vaig reunir amb el ministre d'Exteriors de Cuba fa uns dies i vaig trobar gran interès per treballar junts. Al contrari, crec que Cuba, a la vista d'aquesta obertura amb els EUA, està encara més interessada a dialogar amb Europa. No hi ha competició, sinó complementarietat. Serà un punt d'inflexió.