_
_
_
_

L’extrema dreta s’acarnissa amb Vic

Tres partits antiimmigració aspiren a fer-se un lloc a l’Ajuntament aprofitant la greu crisi que travessa CiU

Miquel Noguer
Josep Anglada.
Josep Anglada.SUSANNA SÁENZ

Els partits tradicionals ho avisen des de fa mesos: molts ajuntaments poden ser ingovernables després de les eleccions municipals del maig. El estralls que el procés sobiranista està fent al Partit dels Socialistes i a Convergència i Unió, sumat a la fragmentació de l’esquerra, obligarà a teixir alcaldies i governs municipals amb suports que en molts casos no arribaran al 20%. Si hi ha municipi il·lustra bé aquesta situació, aquest és Vic (Osona). Fins a tretze candidatures diferents aspiren a aconseguir algun dels 21 regidors en joc. Però el tret més singular d’aquesta ciutat de 41.900 habitants és que tres d’aquestes llistes són d’extrema dreta.

Convergència i Unió ha governat Vic sense grans ensurts des del 1979. Els successius alcaldes de la federació, primer amb majoria absoluta i després amb tota mena de pactes, han portat les regnes d’una ciutat conservadora on els botiguers es resisteixen a compartir l’àmplia parcel·la de poder que sempre hi han tingut.

Però ningú posa la mà al foc que això pugui continuar sent així a partir del maig. Unió i Convergència estan immersos en una batalla fratricida per col·locar un militant seu al capdamunt de la llista. Convergència creu que, després de 20 anys d’alcaldes d’Unió, li ha arribat el torn de recuperar l’alcaldia que avui ocupa Josep Maria Vila d’Abadal, fins fa uns quants mesos militant d’UDC.

Som Catalans és un partit que combina independentisme, populisme i xenofòbia

Els actors de l’enfrontament són Anna Erra (CDC), actual tinent d’alcalde i mà dreta de Vila d’Abadal i Josep Arimany, regidor d’Unió i home de confiança del secretari general del partit, Ramon Espadaler. A escala local els dos partits han estat incapaços d’arribar a un acord i avui la pilota es troba a la teulada de la direcció nacional de la federació. Les amenaces de trencament ja han aparegut per més que Arimany assegura que no serà ell qui es despengi de CiU per crear una llista alternativa. “Jo he fet un pas endavant per ser candidat, però si cal en faré un altre al costat o endarrere, no vull ser alcaldable a qualsevol preu”, assegura. Per això diu que ha deixat la decisió “en mans dels partits a Barcelona” i que ell no farà una llista amb independents sense les sigles de CiU.

Mentre això passa, qui s’està movent amb gran diligència és l’extrema dreta. Des de fa vuit anys Vic –25% de població immigrant– es un autèntic laboratori d’idees de la xenòfoba Plataforma per Catalunya. El partit que va fundar Josep Anglada va ser segona força a les darreres eleccions, té cinc regidors, i ha aconseguit implantar-se amb normalitat a la ciutat tot i la multitud d’escàndols que l’han perseguit.

A les eleccions del maig l’extrema dreta hi arriba dividida amb fins a tres marques diferents. Josep Anglada ja no es presentarà amb Plataforma per Catalunya després que aquest partit l’expulsés i n’agafés el lideratge el regidor Joan Carles Fuentes. Anglada es presentarà sota la marca Plataforma Vigatana. Fuentes ho farà amb Plataforma per Catalunya. Una tercera formació, encara en fase embrionària, espera fer-se també un lloc a l’ajuntament. Es tracta de Som catalans un partit que combina independentisme, populisme i xenofòbia a parts iguals. “volem un Estat català i que sigui precisament això, un estat català, no una societat multiracial on els catalans siguem una minoria en regressió”, expliquen a la seva pàgina web.

Anglada no es desanima davant de tanta “dispersió” del vot ultra. “Sóc el candidat més conegut a Vic i la disbauxa que regna a CiU en aquests moments ens pot afavorir”, assegura. Aquest regidor promet un programa “molt contundent amb la immigració” perquè, segons diu, “en aquests moments aquest fenomen està provocant molt mala maror a Vic”. Això sí, diu que també farà “altres coses”. Antic militant de Fuerza Nueva, Anglada es declara ara “català i catalanista”, encara que no sobiranista. Amb això vol diferenciar-se dels altres dos partits, un clarament espanyolista (PxC) i l’altre, independentista. El que uneix Anglada i el seu rival Fuentes són els problemes legals. El primer està imputat per apropiació indeguda, mentre que el segon ho està per temptativa d’homicidi, lesions i danys, precisament, contra Josep Anglada.

El professor de ciència política de la Universitat de Barcelona, Josep Maria Reniu, no veu recorregut a tanta dispersió de l’extrema dreta. “Són tres partits que s’estan barallant per un pastís decreixent”, assegura. Segons Reniu avui, a diferència del 2011, la immigració no és el primer assumpte de l’agenda ni a Catalunya ni a Vic i creu que les tres llistes responen no tant a una demanda de l’electorat com a problemes interns d’aquests partits. “Anglada es presenta perquè es resisteix a desaparèixer del panorama polític i segurament serà l’únic que podrà aguantar dins de l’Ajuntament, però més afeblit”, pronostica Reniu.

L’esquerra també intenta mobilitzar-se per constituir-se en alternativa. Amb un PSC pràcticament desballestat pel debat sobiranista, Esquerra presenta com a candidat Joan Ballana, antic militant del PSC. Iniciativa també s’ha mogut i el seu candidat, Arnau Martí, està tancant un pacte de confluència amb Podem. La CUP ha fet el mateix amb Procés Constituent per adoptar la marca Capgirem Vic. Junts aspiren a canviar de dalt a baix un dels ajuntaments més emblemàtics per Convergència i Unió.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_