Alemanya i Espanya acceleren el ritme de recuperació de la zona euro

Europa comença a treure el cap de la gran recessió. L'acceleració d'Alemanya i Espanya a finals del 2014 va donar nous aires a la recuperació de l'eurozona, que tot i així continua carregada de riscos, fràgil i d'allò més desigual: les lesions de la crisi més important en més de mig segle cicatritzen amb endiablada parsimònia. Malgrat el conflicte amb Rússia i la interminable saga grega, Eurostat –l'oficina estadística de la Unió– va certificar aquest divendres que el PIB dels dinou països de l'euro va avançar un 0,3% l'últim trimestre del 2014. Bones notícies: aquesta xifra supera les previsions inicials i apunta a un 2015 més plàcid per als soferts europeus. Encara que potser no tan bones: l'economia encara no ha recuperat els nivells previs a la crisi, continua amb taxes d'atur en màxims històrics, amb tensions deflacionistes i, al capdavall, amb taxes de creixement molt inferiors a les dels Estats Units, i en zona zero o fins i tot negativa en països tan importants com França i Itàlia i, en llocs tan simbòlics com Grècia. Continua, de fet, en plena sortida del túnel encara borrosa que només s'aclareix de bo de bo a la llum de les dades alemanyes.

Alemanya, amb l'excepció del 2009, està vivint una crisi estupenda. L'últim trimestre va polvoritzar tots els pronòstics amb un avanç del 0,7%, el mateix ritme que el de l'economia espanyola. Amb la desocupació en mínims des de la reunificació, cobrant per emetre deute a terminis de fins a cinc anys, liderant com mai Europa i, no obstant això, amb la mateixa espasa de Dàmocles de sempre: Alemanya no inverteix prou i els seus mastodòntics superàvits comercials dificulten, en suma, l'ajust a tot el continent. El 40% dels ponts alemanys estan “en condicions crítiques”, segons el German Marshall Fund. Però aquests problemes estructurals no impedeixen un present brillant: “El consum s'expandeix i fa pensar en taxes de creixement de l'1,6% aquest any; Alemanya està forta”, segons Barclays.

L'alegria, a Europa, va per barris. Juntament amb Alemanya, Espanya també recupera impuls, fins al punt que el Govern, en ple any electoral, no descarta creixements propers al 3%. Només les repúbliques bàltiques creixen en taxes similars. Però a la resta de l'eurozona destaquen l'estancament a Itàlia –que almenys tanca una caiguda del PIB que ja feia dos trimestres que durava– i l'anèmic avanç a França, que creix un magre 0,1% el quart trimestre i torna a veure les orelles al llop.

Euro, petroli i plans d'estímul

Les perspectives per aquest any són positives per un triple xoc que ve empenyent fort: la caiguda del preu del petroli deixa més diners a la butxaca dels consumidors; la depreciació de l'euro millora les perspectives dels exportadors, i les compres de deute a gran escala del BCE, més d'un bilió d'euros els propers 18 mesos, haurien de desembussar el crèdit bancari en condicions normals.

Però aquestes no són condicions normals, perquè tampoc la crisi ha estat normal. Ni tan sols les quatre grans economies de l'eurozona convergeixen: Alemanya creix a un ritme notable i Espanya es recupera després d'una cura d'aprimament sensacional, però Itàlia continua enmig d'un estancament d'una dècada i mitja i l'estat de l'economia francesa és molt delicat. “Europa té un problema molt gran en aquesta divergència, que complica la política econòmica; i s'enfronta a un gran desafiament per la falta de demanda i la feble demografia, que no tenen fàcil solució”, apunten fonts europees. “Sense l'efecte del petroli i del BCE, 2015 tindria un encefalograma més pla; cal aprofitar la situació per provar d'entrar en un cercle viciós”, diuen les mateixes fonts.

Les economies en vermell són una mostra de l'estrany moment que travessa l'eurozona: les caigudes de PIB es produeixen en dos països rescatats, Xipre i Grècia, i en un dels més virtuosos i que més reformes ha fet els últims temps, Finlàndia. Grècia és el cas més espinós. Després d'un primer tram del 2014 en què Brussel·les va vendre a so de bombo i platerets que el dur ajust grec començava a donar fruits, l'economia es va parar en sec a final d'any. Atenes ja negocia un tercer rescat, amb un nou Govern que denuncia la “crisi humanitària” que han provocat les retallades, i amb els seus bancs ficats en un embolic per la contínua sortida de capitals. Grècia continua sent la baula més feble d'Europa. I ha demostrat amb escreix que pot ser un país amb un demolidor efecte contagi si tornen els alts i baixos.