El Bicing elèctric no arrenca

El Bicing elèctric de Barcelona té 2.250 usuaris. El 2 de febrer, no obstant això, hi havia 4.000 inscrits. A què es deu aquesta dràstica caiguda? De les 2.500 persones que es van apuntar inicialment al servei, a partir de febrer només 750 n'han confirmat la incorporació. Un pas necessari per rebre la targeta d'ús d'aquest servei de transport, segons l'empresa gestora BSM. El Bicing elèctric ha perdut dos de cada tres nous usuaris potencials.

Un portaveu de la companyia treu ferro al problema i destaca que les 1.500 persones que es van inscriure durant la primera fase –des de la inauguració del servei, el 16 de desembre, fins a la seva expansió, el 2 de febrer– continuen utilitzant-lo. Recorda que la xarxa de bicicletes públiques continuarà en fase de proves fins al 2017, i creu que, fins llavors “el que importa és l'experiència dels usuaris”. “Pels comentaris que ens envien per correu electrònic i les xarxes socials, és bona”, afegeix.

El portaveu de BSM declina comentar les raons que hi ha al darrere de la caiguda de nous usuaris. Una podria ser el cost del servei, segons Albert García, portaveu de l'Associació d'Amics de la Bici. “La gent utilitza el Bicing perquè no costa gaires diners. Però si es passa a un model caríssim hi haurà una baixada descomunal [en el nombre d'usuaris]”, assegura.

Per disposar de la targeta d'ús d'una de les 300 bicicletes elèctriques que ofereixen BSM i l'operadora Clear Channel cal ser client del Bicing normal. I abonar 14 euros anuals extra, a sumar als 47,16 euros també anuals que es paguen pel Bicing normal. Una vegada l'usuari rep la targeta per a la bici elèctrica, es paguen 45 cèntims pels 30 primers minuts de trajecte. Més enllà, cada mitja hora es penalitza amb 80 cèntims de més, fins a les dues hores. Per a les bicicletes a pedals, la primera mitja hora és gratuïta i el pagament per cada 30 minuts de més és de 74 cèntims.

El preu afegit que cal pagar pel servei és una de les queixes principals

Joan Coll utilitza el Bicing elèctric i coincideix amb el diagnòstic de García. “Hi ha un tema que és la quota addicional que es paga pel Bicing elèctric. Amb el normal, la primera mitja hora és gratuïta”, recorda. Núria Padrós, amiga de Coll, va decidir no sumar-s'hi per aquest motiu: “Estava en llista d'espera, quan només hi havia espai per a 1.500 usuaris. Però no vaig veure quin rendiment podia treure-li pagant 14 euros de més i fent trajectes curts”.

Padrós utilitza la bici pública per a tota mena de recorreguts. Des del seu domicili, a les Corts, fins a Sarrià, però també “per anar al centre”. I, en aquest punt, el Bicing elèctric presenta un altre inconvenient: “Hi ha poques parades”.

L'escassetat d'estacions i la limitada senyalització dificulta l'ús de les bicis als usuaris que no hagin planejat el trajecte

La xarxa elèctrica té 46 estacions, de les quals 41 són en aparcaments subterranis. A més, només n'hi ha onze en quatre dels districtes més elevats, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i Nou Barris. L'escassetat d'aparcaments en dificulta la utilització als usuaris que no hagin planejat el trajecte amb antelació. La senyalització de nou de les estacions sota terra és, a més, limitada.

Un exemple: l'estació del Mercat de la Boqueria. Un cartell amb una gran P de pàrquing i una fletxa apunten cap a l'estacionament de la llotja al veí carrer Floristes, on hi ha un aparcament per a les bicicletes del Bicing elèctric. No obstant això, cap indicació del cartell ho suggereix. Només una petita etiqueta, en un altre panell al costat de la porta, ho indica.

Coll opina que emmagatzemar bicicletes en aparcaments subterranis pot restar usuaris: “Tens la sensació que si no fos per l'aplicació, no tindries per què saber on són. Amb el Bicing normal pots escollir entre dues o tres estacions a peu de carrer”. Per trobar les bicis elèctriques, l'usuari ha de consultar la pàgina web del servei o la seva aplicació al mòbil.