“No podia dir que no a contractes d’un dia perquè estava a l’atur”
Més de la meitat dels contractes del 2014 a Catalunya per ETT van ser de menys de 10 dies, i un quart, d'una jornada o menys
La M. depèn d'una trucada per sortir de les llistes de l'atur, tot i que sap que només serà per uns dies. Amb sort, no hi tornarà fins a l'abril. Des que va deixar la seva feina el 2011, el contracte laboral més llarg que ha signat no ha superat els dos mesos. El més curt, tres dies. És una de les persones que va aconseguir algun —o, amb més probabilitat, uns quants— dels 468.552 contractes realitzats el 2014 a Catalunya a través d'empreses temporals d'ocupació (ETT). D'aquests, més de la meitat va tenir una durada de menys de 10 dies, i un de cada quatre, d'una jornada o menys.
La M. no vol que es publiqui el seu nom perquè té por de posar en risc aquesta trucada, que provindrà de l'oficina d'una ETT en un poble proper. No podrà dir que no al que li demanin, perquè ja ho va fer l'última vegada i tornar-ho a fer faria perillar una altra trucada. Sense importar el que hagi planejat per a l'endemà, haurà de cancel·lar-ho per anar a la fàbrica de Santa Perpètua on l'estan enviant cada cert temps des de l'octubre. És l'única opció que ha trobat després de quatre anys buscant una feina a temps parcial per poder cuidar dels seus dos petits.
“Odio haver de treballar així. Però pensava que no trobaria res”, reflexiona. Assegura que no ho fa per diners, sinó per no permetre que la crisi l'expulsi per sempre del mercat laboral. “A partir de certa edat, les empreses ja no et tenen en compte. Necessito estar activa perquè en el meu currículum no aparegui que entre una feina i una altra vaig estar molt temps a l'atur. Així, quan la situació econòmica millori, encara tindré l'opció de trobar una feina”, explica. Ara té 42 anys.
Queda lluny el primer dia que va trepitjar per primera vegada una ETT. Era el 1997 i de seguida li van aconseguir un contracte d'un mes com a mossa de magatzem en una multinacional dedicada a la indústria. L'hi van renovar sis vegades. La setena la van fer fixa i així es va mantenir durant 14 anys, fins que un canvi d'horari li va complicar la vida i, juntament amb el seu marit, va decidir que el millor era que hi renunciés i busqués una feina de mitja jornada per poder cuidar els nens. Avui, que una oportunitat així es repeteixi gràcies a una ETT, li sembla impossible.
L'A., en canvi, considera que aquestes feines curtes són indispensables per a la seva manutenció. Als 27 anys, la caiguda de la construcció el va allunyar de la feina de paleta i el va apropar a les grans màquines de la indústria del motor, on ha passat diversos anys movent-se entre l'atur i els contractes de mesos, setmanes, dies i fins i tot hores.
“El més curt ha estat d'un dia i, com aquest, n'he tingut molts”, afirma. La majoria són a Seat o altres empreses d'aquest sector. Però recorda encàrrecs puntuals obtinguts a través de l'ETT, com anar a una companyia de menjar congelat a descarregar un camió. A les fàbriques, ha de dedicar almenys una hora de la jornada a un curs exprés que imparteix algun col·lega o un supervisor. “Arribes allà, t'expliquen com va la màquina i què cal fer, i quan veuen que vas agafant el ritme et deixen sol. Aquí toca espavilar-se”, explica.
Després de molt de temps amb aquest tipus de feines, per a les quals li trucaven fins i tot el mateix dia, es va posar “seriós” i va advertir que no acceptaria més trucades per a contractes de menys d'una setmana. “Em deien que hi anés al matí. L'endemà, em demanaven que fes el torn de nit. Després, de tarda. I no podia dir que no perquè estava a l'atur”, recorda.
Ara cobreix baixes i assegura que ha signat entre cinc i sis contractes durant els últims sis mesos. “De moment, em surt bé i trec uns 1.400 euros en brut”, calcula. Però el que realment vol és ser un d'aquells col·legues d'ETT als quals Seat passa a plantilla. “Sí que contracten, he vist que hi ha gent que s'hi ha quedat”, explica en un to que balla entre l'esperança i la desesperació: “El que no acabo d'entendre és per què no m'agafen”. Així podria treure's del cap aquest “rum-rum continu” que no para de preguntar-li quant de temps seguirà sense saber si tindrà feina el proper mes.
Incertesa en contractes d'un dia
Viure en el dubte de si demà es tindrà feina o si serà prou per pagar les necessitats bàsiques del mes repercuteix en la salut mental, física i fins i tot en el desenvolupament de la personalitat, segons els experts. El catedràtic de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, Guillem Feixas, explica que la predicció i la continuïtat són “necessitats psicològiques fonamentals” perquè ens serveixen per gestionar els esdeveniments d'un futur immediat i a mitjà termini.
“Una incertesa constant sobre aspectes com la nostra manutenció, seguretat i habitatge és un estrès que pot causar depressió, ansietat, problemes de tipus alimentari o fins i tot coses més greus”, explica Feixas. El catedràtic assegura que la situació serà o no suportable depenent de l'estratègia amb la qual s'afronti. “Una seria viure al dia, sense compromisos. Però això té les seves conseqüències: la persona acaba tenint una vida més etèria i superficial, que acaba fomentant la immaduresa. Després de tot, l'autonomia personal és una de les seves característiques principals”, afirma. Tenir un entorn familiar fort podria mitigar aquest efecte.
Una altra de les estratègies és culpar-se a un mateix del fracàs en l'àmbit laboral: “És la pitjor de totes, perquè genera un bucle. No posa interès els dies que sí que té feina i si alguna vegada es dóna l'oportunitat d'un contracte, el perdrà per no haver treballat bé”. Una resposta positiva a aquesta situació seria la de “moure's i unir-se a altres persones per resoldre el problema de manera col·lectiva, com en una cooperativa”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
