Un de cada quatre contractes de les ETT tenen només un dia de durada

Les empreses de treball temporal (ETT) que operen a Catalunya van viure el 2014 el seu millor any des que va començar la crisi el 2007, amb un augment d'activitat que no experimentaven des de fa una dècada. El sector va signar 71.276 contractes més que l'any anterior i va tancar l'exercici amb un saldo de 468.552, segons les dades del Departament d'empresa. La patronal, els experts, els sindicats i les mateixes ETT coincideixen que les xifres evidencien que l'economia millora, però també que la temporalitat es comença a consolidar i que el mercat laboral tal com el coneixíem ha desaparegut. No endebades un de cada quatre contractes va tenir com a durada un dia o menys i més de la meitat no van superar els 10 dies.

Després d'anys de creixement, el negoci de les ETT va caure en picat un 45 % entre 2007 i 2009 provocant que una de cada 10 abaixés la persiana a Catalunya. La professora del Departamentt de Direcció i Organització de Persones d'Esade, Àngels Valls, explica que en moments de crisis s'acomiada primer aquest tipus de personal pel sobrecost que suposa: “Guanya igual que un treballador de plantilla perquè la llei obliga que se li apliqui el mateix conveni, al qual se suma el benefici de l'ETT”. El 2009, no obstant això, hi va haver un punt d'inflexió i la seva activitat es va reanimar gràcies als contractes de 10 dies o menys. Fa vuit anys, suposaven el 29 % del total. Avui, el 51%.

“Les plantilles s'han reduït tant que si hi ha una baixa, s'ha de cobrir. Una cosa que no es feia pocs anys enrere”, explica Miriam Huertas, gerent Senior de Page Personnel. Afirma que el repunt es deu a dos motius: “Les empreses necessiten gent, però el pols de l'economia no els dóna prou confiança per aventurar-se a contractar de forma directa. No saben si seguiran necessitant aquesta persona d'aquí a vuit mesos. O les seves plantilles han estat congelades en la planificació anual i no poden contractar. Recorren a una ETT perquè així l'empleat es compta com una despesa i no un actiu”.

La portaveu a Catalunya de la patronal Fedett, Araceli Berrocal, és prudent a l'hora de valorar si el sector ha vençut la crisi: “L'activitat comença a despertar. Però la morositat augmenta. I si abans cobràvem a 30 dies, ara pot allargar-se fins als sis mesos. Pràcticament, financem les empreses perquè paguem puntualment els salaris, però elles ens ingressen els diners molt després”.

Els sindicats denuncien que la crisi ha disparat la precarietat

La secretària de Socioeconomia de CCOO, Cristina Faciaben, considera que la reactivació de les ETT és un indicador que l'economia creix: “Però no la feina. Les taxes de desocupació són encara molt altes”. Afegeix que el gran volum de contractes de menys d'un dia, que en els últims cinc anys va passar de 70.183 a 118.330, demostra “una especulació” de les empreses sobre la seva activitat. “I el més preocupant és que s'estan cobrint llocs estructurals. Aquesta recuperació no ens portarà al mateix mercat de treball anterior a la crisi, sinó a un molt més precari”.

Les agències temporals defensen, per contra, que ha augmentat molt durant l'últim any el nombre de persones que col·loquen en centres de treball i després aconsegueixen quedar-s'hi. “Actuem com un període de prova”, assegura Víctor Tatay, director regional d'Adecco a Catalunya. “És cert que el mercat laboral ha millorat aquest any. Que hi hagi contractes de durada tan curta no significa que s'hagi precaritzat, simplement respon a la necessitat de les empreses”, afirma.

“Ara el client mesura molt bé la força laboral que necessitarà”, confirma la directora d'operacions de Synergie, Silvia Balcells. Aquesta empresa va incrementar la contractació el 33 % el 2014 i la seva divisió internacional es va disparar. “Abans costava molt trobar gent per treballar a l'estranger. Ara, cada vegada hi ha més persones disposades”, assegura.

La mobilitat és una altra característica d'un nou mercat laboral al qual és millor acostumar-se, aconsella la coordinadora acadèmica del Màster en Recursos Humans de la Universitat Pompeu Fabra, Yolanda Portolés: “El concepte d'ocupació ha canviat, no tornarà a ser el d'abans. Cal substituir estabilitat i seguretat a la feina per capacitat d'adaptació. Ara, la incertesa i el dinamisme acompanyaran la nostra carrera professional”, assegura.

El secretari de Salut Laboral del sindicat CGT, Alex Tisminetzky, no creu que la tendència a fer contractes molt curts canviï. “S'imposa un nou mercat amb ocupacions més curtes, més precàries i més mal pagades que donaran com a resultat pensions més baixes”. Denuncia que “la temporalitat i la precarietat són un projecte polític de la classe dirigent” i nega que el repunt de les ETT mostri la sortida de la crisi: “Volen una classe treballadora atomitzada i sense drets. Això ha arribat aquí per quedar-se”.