Descobert un gen responsable dels càncers de pròstata més agressius

El càncer de pròstata és el més freqüent en homes a Espanya (27.800 diagnòstics el 2012, segons les dades de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica, Seom). Encara que la majoria té un tractament senzill, és el tercer càncer per mortalitat en homes, amb 5.481 defuncions el 2012, només per darrere de les neoplàsies colorectals i de pulmó. Això es deu al fet que hi ha un 15% dels casos que són especialment agressius (els anomenats càncers resistents a la castració), indica l'oncòleg del Mount Sinai de Nova York Josep Domingo-Domenech, que és investigador principal d'un equip que ha trobat un gen, el GATA2, especialment actiu en aquests tumors més perillosos. Han publicat el treball a Cancer Cell, en la qual és portada.

El GATA2 és un gen relacionat amb la diferenciació i el desenvolupament dels organismes eucariotes (que tenen cèl·lules complexes com les dels humans), que també s'ha vinculat a alguns càncers de sang i pulmó. En aquest cas els investigadors han descobert una ruta, una cascada de processos que comença en el GATA2 (per això l'anomenen gen mestre), i que arriba a les fases que influeixen en la proliferació cel·lular.

Aquestes reaccions en cadena involucren en cada pas nous gens (o les seves proteïnes, que és el que de debò actua). En aquesta successió de processos és important l'IGF2, una altra de les proteïnes (en aquest cas, un factor de creixement) involucrades. I ho és, entre altres causes, perquè ja hi ha fàrmacs que són ben tolerats per les persones i que la inhibeixen. “El problema és que no n'hi ha prou d'aturar el càncer; cal rematar-lo”, exemplifica Domingo-Domenech per explicar que l'ús d'aquests medicaments no sigui prou per curar o combatre aquest càncer. La idea és barrejar-ho amb quimioteràpia. “Estem en el procés de dissenyar l'estudi clínic per provar aviat la combinació en pacients i ens agradaria que participessin en aquest estudi centres hospitalaris espanyols”, diu l'oncòleg.

Però el descobriment del gen és només una part dels avenços del grup de Domingo-Domenech, que ressalta que entre els signants de l'article hi ha vuit científics espanyols més que treballen en centres nord-americans. Part important del desenvolupament té una ajuda extra: la possibilitat de fabricar ratolins que tinguin el mateix tumor que el pacient. “Això ja se sabia, però nosaltres hem aconseguit fer-ho d'una manera molt més senzilla”. Per introduir un tumor en un animal, calia practicar una cirurgia al malalt per obtenir les seves cèl·lules malignes. “Això era costós i perillós, i no sempre es podia fer”, explica el metge. El que l'equip ha fet és aconseguir les cèl·lules tumorals de la sang perifèrica dels pacients. “És un procediment bastant simple i barat”, afirma. Per pescar aquestes cèl·lules es fan servir marcadors de superfície, que identifiquen quines són oncològiques i quines no. Després, amb el resultat d'aquesta selecció, s'inocula als ratolins perquè generin el càncer.

Els avantatges d'aquest procediment són diversos. “Es tracta d'autèntica medicina personalitzada”, diu l'investigador, ja que “cada pacient podrà tenir un ratolí avatar”, amb exactament el seu càncer. A més, el procés es pot repetir les vegades que faci falta. “Moltes vegades s'agafa una mostra del pacient al principi, quan té un tumor primari, però si progressa i malignitza, no el tenim i, a més, pot ser que el malalt estigui tan feble que no es pugui prendre una mostra una altra vegada”.

Amb la generació de ratolins amb el mateix càncer que cada pacient es poden provar en l'animal els tractaments abans de donar-los al pacient. “Ara que es parla tant de l'elevat preu dels fàrmacs, és una mesura d'autèntic estalvi, perquè s'evita donar-los medicaments que no els serviran”, afirma Domingo-Doménech. La tècnica és “tan simple que ja s'està provant per fer-la servir en els altres càncers més freqüents, com el de mama, pulmó i còlon”, diu.

Aquest mètode està molt relacionat amb l'anomenada biòpsia líquida, que consisteix a fer el seguiment d'un tumor a partir de les cèl·lules de la sang. Segons va dir Eduardo Díaz-Rubio, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Clínic San Carlos de Madrid, en unes jornades sobre càncer que va organitzar el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) la setmana passada, aquesta tècnica de les biòpsies líquides és una de les eines més potents que s'espera que s'incorporin al tractament del càncer.