Grècia planteja un bescanvi de deute i abandona la idea d’una quitació

Grècia comença a ensenyar les seves cartes i deixa enrere algunes de les seves propostes més radicals abans fins i tot que arrenqui la negociació: Atenes ja no planteja una quitació del deute públic, que s'ha convertit en una espècie d'anatema, en una estupenda línia vermella a Europa. El ministre grec de Finances, Iannis Varufakis, va fer públics ahir els plans del seu Govern per alleujar la pesada llosa de deute –que ascendeix a un gairebé impagable 175% del PIB: 315.000 milions d'euros–, amb una solució imaginativa que recorda la que van dissenyar els Estats Units fa 25 anys per posar fi a la crisi de deute llatinoamericà: el pla Brady. El pla Varukafis consisteix en un menú d'intercanvis de deute: es tracta de canviar els bons actuals per dos nous tipus d'instruments financers. Un: bons lligats al creixement per substituir el deute en mans oficials (uns 190.000 milions que tenen els socis de l'euro i els mecanismes europeus de rescat, amb un risc total de 26.000 milions d'Espanya), i que consisteix a pagar només en cas que Grècia aconsegueixi un determinat avançament del PIB. Una cosa semblant al que va fer també Alemanya després de la II Guerra Mundial. I dos: deute perpetu per substituir els bons en mans del Banc Central Europeu (BCE), que sumen uns 27.000 milions.

La proposta encara no ha estat discutida amb el BCE ni amb Alemanya

Es tracta, en poques paraules, d'utilitzar la retorçada enginyeria financera per evitar la temuda quitació, cosa que als mercats es coneix com a haircut del deute. Grècia busca evitar així un xoc frontal amb els socis de l'euro, que de cap manera acceptaran tampoc aquestes condicions, una mena de proposta de màxims en el primer episodi d'una negociació que no serà gens fàcil. El nou Executiu de Syriza intenta aconseguir una mica de marge fiscal per escometre les seves reformes i poder complir algunes de les seves promeses electorals. Juntament amb aquest pla per al deute, Varufakis va explicar al Financial Times que preveu un cop als grans evasors fiscals per aconseguir, en suma, un superàvit fiscal de fins a un 1,5% del PIB. Els acords de Grècia amb la troica preveien superàvits primaris (sense comptar el pagament dels interessos) del 4,5% del PIB per a aquest any.

La proposta encara no ha estat discutida amb el BCE ni amb el Govern alemany, segons reconeix el mateix Executiu grec a Reuters, malgrat que Tsipras ha estat en contacte pràcticament continu amb les institucions europees, segons va desvelar ahir a la nit el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, en un sopar amb destacats europarlamentaris. Però el pla ha estat ben rebut als mercats, que interpreten que almenys les propostes més desgavellades –la citada quitació, que abocava Grècia a un xoc de trens amb els socis de l'euro i, segons algunes filtracions de Berlín, fins i tot a la possibilitat d'una sortida de l'euro– s'han quedat al calaix i permeten descartar els habituals escenaris apocalíptics. La Borsa grega ha obert aquest dimarts amb fortes pujades, de més del 7%. Les primes de risc s'han relaxat considerablement després d'una setmana a l'alça. Però encara no hi ha detalls del pla, segons reconeixen les fonts consultades a Brussel·les, a l'espera de la visita de demà d'Alexis Tsipras, el flamant primer ministre grec, a la Comissió Europea.

Tsipras va garantir dissabte que pagarà tots els seus préstecs a l'FMI i al BCE, cosa que deixa com a víctima propiciatòria el deute en mans dels socis europeus i dels mecanismes de rescat europeu. I tant el primer ministre com Varufakis han subratllat que el sector privat no assumirà més pèrdues, després de les dues reestructuracions acordades des de l'inici de la crisi grega, cap al 2010. Els socis de l'euro han reestructurat les condicions de les ajudes (o crèdits) a Grècia en quatre ocasions, però tot i això un acord de l'Eurogrup el novembre del 2012 obre la porta a una cinquena reestructuració. Més que quitacions i bescanvis de bons, Europa prefereix allargar els terminis actuals i reduir tant com sigui possible els interessos del deute, cosa que segons Bruegel podria suposar estalvis conjunts de fins al 17% del PIB. Grècia vol més. Però és cert que les condicions ja estan bastant ajustades. L'EFSF (un dels fons de rescat europeu) té 142.000 milions d'euros del deute grec a un termini mitjà de 32 anys i un interès de l'1,5%, inferior al que paga Espanya. I Atenes no ha de començar a pagar aquests diners fins al 2023. El BCE té entorn de 27.000 milions, segons Bloomberg, però en aquest cas Grècia ha de començar a pagar aviat: hi ha venciments aquest any de 6.600 milions, que estrenyen el marge de Grècia. L'FMI concentra entorn de 25.000 milions addicionals, però Atenes no ha de començar a pagar aquests crèdits fins al 2019, encara que abona interessos a l'entorn del 3,5%. I encara hi ha préstecs bilaterals, del maig del 2010, per uns 80.000 milions. Alguns Governs han donat xifres de la seva exposició: França uns 42.000 milions; Espanya uns 26.000 milions, encara que aquestes xifres surten de sumar la participació dels països en diversos instruments, avals i els crèdits directes.

A Brussel·les no s'entén per què Varufakis va presentar ahir aquest pla a Londres al ministre britànic, George Osborne, que no participa en les reunions de l'Eurogrup: els ministres de Finances de l'euro són els que hauran de prendre la decisió sobre el deute grec, i Osborne no participa en aquestes reunions. La resposta és a la City: Varufakis també va donar a conèixer el programa al sistema financer a Londres, i els resultats s'han deixat notar aquest matí als mercats. El canvi de to a Grècia ja és substancial, de cara a la cimera europea del 12 de febrer i a un Eurogrup posterior, a mitjan aquest mes, en el qual cadascuna de les parts de la negociació ja tindrà molt més clares les demandes, les reclamacions o les exigències de l'altra.

Les primes de risc s’han relaxat considerablement després d’una setmana a l’alça

Però la clau de tot l'embolic, curiosament, no és ni a Brussel·les ni a Londres: és a les casernes generals del BCE, a Frankfurt. L'Eurobanc ha deixat clar que no acceptarà una quitació del deute grec a les seves mans perquè això es podria considerar finançament monetari d'un Estat, cosa que està expressament prohibida en els tractats. Però el paper del BCE va molt més enllà: la banca grega depèn de les línies de finançament a Frankfurt per continuar viva. I Draghi ha deixat clar que si Grècia no està sota un programa dels creditors tallarà aquestes línies: això desencadenaria una fallida en cadena de les entitats i molt probablement un accident majúscul, amb un impagament per part del Govern grec. Aquest és el botó nuclear que ningú vol prémer, però és aquí, en vermell.

El 28 de febrer venç el rescat a Grècia, que ha anunciat que no vol una nova extensió: qualsevol indicació de Draghi sobre aquest tema precipitaria les negociacions. Al cap i a la fi, queden menys de quatre setmanes per negociar un tercer rescat suau (una línia de crèdit de precaució, en condicions més laxes) o, davant la brevetat d'aquest termini, perquè Grècia es faci enrere com ha fet amb les quitacions i demani una extensió per no provocar un accident. Tsipras no té marge: necessita els diners europeus perquè Grècia continua sent incapaç de finançar-se als mercats per si sola. Els socis europeus tampoc: saben que sense concessions a Atenes s'exposen a greus problemes polítics amb conseqüències potencialment devastadores si s'inicia una nova onada d'inestabilitat a Grècia, que s'estengui per la resta d'Europa com ha anat passant una vegada i una altra des de fa un interminable lustre. La proposta de Varufakis només és una primera aproximació a les posicions dels socis de l'euro. Però només la Comissió Europea ha anunciat a dia d'avui alguna cosa realista, un camí intermedi: una reestructuració que permeti allargar els terminis i reduir els tipus d'interès que paga Grècia pel seu endeutament, i una concessió més política, la fi de la troica, perquè Tsipras pugui presumir a casa. Les posicions haurien d'anar convergint cap a aquesta tercera via si de debò es vol evitar un accident. Encara que la crisi de l'euro demostra que, amb Grècia al menú, qualsevol cosa és possible. Fins i tot un disgust greu.