El Regne Unit autoritza el primer nadó amb tres pares genètics
La tècnica ajudarà prop de 150 parelles que cada any perden els seus fills per malalties mitocondrials
El Parlament britànic ha aprovat aquesta tarda una legislació que autoritzarà una tècnica de reproducció assistida que utilitza l'ADN de tres persones. Aquesta tècnica, que ha estat aprovada a la Cambra dels Comuns amb el vot a favor de 382 diputats davant de 128 en contra, ha suscitat un aferrissat debat ètic i ha rebut l'oposició de l'Església. El Regne Unit es convertirà (després de la previsible aprovació a la Cambra alta) en el primer país que dóna llum verda als anomenats bebès de tres pares i ajudarà prop de 150 parelles que cada any perden els seus fills per malalties mitocondrials.
Del que es tracta, essencialment, és d'una espècie de trasplantament d'òrgans a escala microscòpica, o un trasplantament in vitro d'orgànuls cel·lulars. Les cèl·lules estan formades pel nucli i el citoplasma. El primer conté l'ADN. I al citoplasma hi ha els petits òrgans o orgànuls que duen a terme les instruccions de l'ADN. Un d'aquests orgànuls són les mitòcondries, que transformen l'aliment en energia per a la cèl·lula i contenen una petita porció d'ADN extranuclear important per al desenvolupament d'aquesta tasca.
En les malalties mitocondrials, aquests petits òrgans de la cèl·lula, que es transmeten per via materna, no funcionen correctament, de manera que els nadons que neixen amb aquestes cèl·lules danyades poden patir danys cerebrals, pèrdua de massa muscular, fallida cardíaca i ceguesa, i en molts casos moren abans del primer any de vida. Només un trasplantament pot salvar-los però, perquè afecti cadascuna de les cent trilions de cèl·lules que hi ha en un cos, s'ha de fer immediatament després de la concepció. Per això es necessita utilitzar tècniques de fecundació in vitro.
La tecnologia dels ‘tres pares’
La tècnica que s'ha aprovat aquesta tarda, desenvolupada a Newcastle, combina l'ADN dels dos progenitors amb la mitòcondria sana d'una donant dona. D'aquí ve el nom popular dels tres pares. Tot i que, de fet, seria més correcte parlar de 2,002 pares, ja que només gairebé el 0,2% (en concret, el 0,18%) de l'ADN de la donant passa a l'embrió i, encara que sí que es transmet a generacions posteriors, no afecta característiques essencials de l'individu. També els òrgans trasplantats convencionalment contenen ADN del donant i les seves característiques genètiques no es barregen amb les del receptor d'una manera rellevant.
Alts estaments de l’Església d’Anglaterra han demanat el vot en contra
Bàsicament el procés és el següent: es fertilitzen dos òvuls, un de la mare i un altre de la donant, amb espermatozoides del pare; es retira el nucli dels dos embrions resultants i només es conserva el creat pels pares; aquest nucli s'introdueix en l'embrió de la donant i substitueix el nucli que s'ha rebutjat; l'embrió resultant es col·loca a l'úter de la mare. El mateix es pot fer a escala d'òvul, abans de la fertilització. En els dos casos, el canvi és permanent i la futura descendència del nadó que neixi amb aquesta tècnica estarà també lliure de la malaltia mitocondrial.
Julio Montoya, especialista en patologia mitocondrial, explica que la teràpia és esperançadora i “molt bona”. A més, tècnicament no és gaire complexa. “Estem expectants”, comentava, abans de conèixer el resultat de la votació, aquest catedràtic en Bioquímica de la Universitat de Saragossa, que col·labora com a assessor científic amb l'Associació de Malalts de Patologies Mitocondrials.
No obstant això, malgrat els avals rebuts, fins i tot per un grup de premis Nobel, el risc zero no existeix. Montoya planteja dues incerteses. L'activitat de les mitòcondries no tan sols està regulada per les proteïnes produïdes per l'ADN d'aquests orgànuls (només 37 gens), sinó també per les que produeix el nucli de la cèl·lula (amb uns 20.000 gens). Com que la tècnica dóna com a resultat la combinació en la mateixa cèl·lula de mitòcondries de donant amb un nucli cel·lular d'origen diferent (dels pares), hi ha la possibilitat que les proteïnes mitocondrials i les de nucli cel·lular siguin incompatibles i, per això, es produeixin errors en la fàbrica d'energia en la cèl·lula i les patologies associades a aquesta disfunció, precisament el que es pretén evitar.
És una investigació suggerida pels pacients, aprovada pels pacients i és per als pacients”
Hi ha un altre risc, menys greu. La tècnica implica transferir el nucli de l'embrió dels pares o de l'òvul de la mare a òvuls o embrions de donant. En aquesta operació es podrien arrossegar mitòcondries malaltes als òvuls o embrions hostes. Si fossin poques, el risc de malaltia seria molt baix, tot i que, en el cas de les nenes, seguirien sent portadores (i transmissores) de mitòcondries afectades.
Alts estaments de l'Església d'Anglaterra i determinats membres de la comunitat científica havien demanat el vot en contra de l'aprovació d'aquesta legislació, ja que consideren que la tècnica encara planteja determinades incerteses ètiques. L'oposició de l'Església radica, en part, en el fet que la tècnica implica la destrucció d'un embrió i que consideren que podria obrir la porta a futures modificacions genètiques en els embrions. Però aquesta tècnica en si mateixa no suposa l'alteració de l'ADN nuclear, de manera que no podria utilitzar-se per a l'enginyeria genètica o el disseny de nadons. Dos germans, un dels quals hagi passat per un trasplantament mitocondrial, no serien més diferents entre ells que dos germans que no hi hagin passat.
Doug Turnbull, director del centre Wellcome Trust per a la investigació mitocondrial, on s'ha desenvolupat aquesta tècnica pionera, ha demanat el vot a favor dels diputats. “És una investigació suggerida pels pacients, aprovada pels pacients i és per als pacients, aquest és el missatge important”, ha declarat a la BBC. Li donen suport premis Nobel britànics, 40 científics de primera línia de 14 països i diverses associacions de bioètica.
El Govern britànic de David Cameron –una coalició formada per conservadors i liberaldemòcrates– dóna suport al procediment, però els diputats tindran vot lliure perquè es tracta d'un tema molt sensible.
Després d'haver aprovat aquesta esmena a la Llei d'Embriologia i Fertilització Humana del 2008, l'Autoritat d'Embriologia i Fertilització Humana aprovarà ara la llicència perquè es comenci a aplicar la tècnica. El primer nadó amb material genètic de tres persones podria néixer el 2016.
Una tècnica no permesa a Espanya
A Espanya no està damunt la taula l'aprovació d'aquesta tècnica, que no està permesa per la llei de reproducció assistida, com explica Ana Ruiz, vocal de la junta directiva de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF). Contràriament al que va passar la dècada passada amb l'intens debat que es va generar sobre la selecció genètica d'embrions per curar germans malalts, impulsat per famílies que van veure en aquesta opció una sortida per a la patologia incurable que patien els seus fills, en aquest cas, no hi ha gaire demanda per autoritzar aquesta teràpia.
“A la SEF no s'ha plantejat aquesta qüestió, tampoc ens han arribat notícies que s'hagi sol·licitat l'autorització d'aquest procediment a Espanya”, comenta. Ruiz reconeix que, en les reunions de la societat, sí que s'ha arribat a debatre, no obstant això, sobre altres possibilitats que ofereix la reproducció assistida prohibides a Espanya sobre les quals hi ha més demanda social, com la maternitat subrogada (les mares de lloguer). Ruiz explica que el motiu és, probablement, la baixa incidència de les malalties mitocondrials.
Si alguna família hagués sol·licitat acollir-se a aquesta tècnica a alguna de les clíniques de reproducció assistida que hi ha a Espanya, la petició hauria arribat al Comitè Nacional de Reproducció Humana Assistida perquè fos autoritzada com a procediment experimental. I no ha estat el cas, segons indiquen des de l'entorn d'aquest organisme consultiu del Ministeri de Sanitat.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.