Les empreses del ‘cas ITV’ destrueixen 584 llocs de treball en cinc anys

Els empleats de les antigues plantes de Yamaha, Sharp i Sony que van sobreviure al cessament de l'activitat d'aquestes fàbriques i les seves respectives reconversions segueixen amb atenció el procés contra Oriol Pujol pel cas de les ITV. La defensa al·lega la seva participació en aquestes operacions pel seu “interès públic”. A pesar que es van salvar prop de 900 ocupacions, des del 2010 se n'han destruït 584. Alguns treballadors avui es pregunten si amb les suposades comissions que es van percebre per aquestes transaccions s'haurien pogut enviar menys treballadors a la cua de l'atur.

“La reconversió va funcionar, però per a alguns”, lamenta Juan Villena, un dels 87 extreballadors de Sharp que es va quedar a l'atur quan la companyia va cedir la seva planta a Cirsa el 2011. “Des de llavors només he tingut una entrevista de feina. Se suposava que Cecot i l'Ajuntament de Sant Cugat ens buscarien feina i l'única cosa que van fer va ser posar-nos en una borsa de treball”, assegura aquest home que sobreviu amb una ajuda de 426 euros. Cada detall del cas ITV  “el posa molt nerviós”. És un dels centenars de treballadors que no va aconseguir beneficiar-se d'aquestes tres reconversions, que qualifica de “deslocalitzacions encobertes”, i segueix amb pena i indignació la investigació de com presumptament un diputat es va embutxacar mig milió d'euros per ajudar un empresari, que al seu torn va guanyar 11 milions gràcies a operacions que avui se celebren, però que a ell el van deixar “sense feina, sense expectatives i sense res”. “Només amb la sensació que, als 51 anys, la meva vida està arruïnada”, diu.

Les tres operacions van ser assessorades per Sergi Alsina, amic d'Oriol Pujol

“D'una banda hi ha la satisfacció que es va poder salvar al 60% del personal i, de l'altra, el gust amarg d'haver perdut companys en el camí, davant la passivitat de l'Administració”, diu Iván Ramos, representant de CCOO a Ficosa. L'empresa va inaugurar la sèrie de reconversions assessorades per Alta Partners —la consultora de l'amic de Pujol Sergi Alsina— el setembre del 2010, quan va adquirir les instal·lacions de Viladecavalls, on Sony produïa televisors. Va pagar un simbòlic euro. A canvi, el fabricant de components per a l'automoció va aconseguir una planta de 60.000 metres quadrats sota el compromís de salvar la major part de la plantilla.

“La reconversió va funcionar, però per a alguns”, lamenta un extreballador

Avui 560 dels més de 900 treballadors que va deixar Sony continuen treballant a la fàbrica de Viladecavalls. Els enginyers —un centenar— formen part d'Idneo, una societat participada al 50% amb Comsa Emte. L'empresa va tancar el 2013 amb beneficis i tots els antics treballadors de la firma japonesa s'han mantingut.

La resta de la força laboral, que va anar a parar principalment a Ficosa Electronics, no va tenir la mateixa sort: la incertesa que despertava l'escassa càrrega de treball va fer que molts optessin per acollir-se a les baixes voluntàries. L'acord entre Sony i Ficosa establia que la planta reduiria la producció de televisors de manera gradual durant dos anys. La japonesa els compraria i la firma catalana aniria introduint els seus productes de forma creixent durant aquest període, fins a substituir completament els electrodomèstics. Ficosa, tot i això, va ser incapaç d'aconseguir prou volum de treball per mantenir tots els treballadors subrogats i va executar a finals del 2012 un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que en va deixar a l'atur 244.

Ficosa ressalta que la seva plantilla ha crescut un 62% en cinc anys

Els sindicats coincideixen que, després d'un inici accidentat, “avui hi ha una relativa pau social” a Viladecavalls. Per mantenir-la, alguns prefereixen que no se'ls identifiqui. Fonts de la CGT celebren que s'hagi aconseguit conservar més del 60% d'ocupacions, però retreuen a la companyia que els “vengués fum”. “Quan van plantejar la reconversió, les xifres de treballadors quadraven. Però tan bon punt va entrar Ficosa, ens vam adonar que no hi havia feina per a tots. Ha passat temps, però encara fa mal recordar tots els llocs de treball destruïts”, diuen.

Fonts de la UGT que representen al personal que va ser traslladat a la nova planta des d'altres centres de Ficosa hi coincideixen: “Van donar la nostra càrrega de treball als que venien de Sony i, a més d'expedients de suspensió d'ocupació, hem perdut molts companys”. Un portaveu de Ficosa admet que “es va perdre” molta gent, però destaca que, a més de conservar llocs de treball, la plantilla es va incrementar un 62%: “El grup Ficosa tenia 800 treballadors a Catalunya el 2010, abans d'absorbir Sony. El 2014, la plantilla era de 1.300”.

Un any després del traspàs de Sony, va arribar el torn a Sharp. Després d'una llarga agonia, l'empresa va accedir a mantenir 103 persones per a tasques administratives i comercials i es va instal·lar a Cornellà. La seva planta de Sant Cugat va passar a pertànyer al fabricador de màquines recreatives Cirsa —del grup Nortia—, que es va quedar amb 100 dels seus treballadors. 87 més no van poder evitar l'atur. A canvi del terreny i les instal·lacions, Cirsa es va comprometre a no acomiadar durant dos anys. Avui, després que Sharp presentés a finals del 2014 un altre ERO per fer fora 57 persones, els afectats se senten afortunats. “Abans pensàvem que els que es van quedar a Sharp tenien sort i que a nosaltres ens rescindirien els contractes al cap de dos anys. Però ara estem molt contents amb la reconversió”, diuen fonts sindicals.

Tot i això, les notícies de la intermediació d'Oriol Pujol i Sergi Alsina —l'empresa del qual va cobrar 3,2 milions per aquesta operació— se segueixen amb indignació. “Quan ara tens accés a aquestes converses, entens moltes coses que en aquell moment no tenien sentit. Ens preguntem si s'haurien pogut salvar més llocs de treball amb aquests diners”, lamenten aquestes fonts.

Els treballadors de Yamaha també dubtaven que la reconversió els pogués evitar l'atur. El fabricant japonès va signar a principis del 2012 un acord per cedir la seva planta de Palau-solità i Plegamans a el Grupo Sesé, amb seu a Saragossa. Igual que en les altres dues operacions, l'empresa inversora es va comprometre a mantenir els llocs de feina dos anys. Grupo Sesé va acceptar assumir tota la plantilla, i va deixar deixar una porta oberta a baixes voluntàries. De 370 treballadors, 270 van aconseguir un lloc a la nova empresa SCTC.

“El procés va ser tortuós”, recorda Javier Pacheco, secretari general de la Federació d'Indústria de CCOO. “A l'estiu van signar un acord de competitivitat, que implica una mica de contenció en els salaris perquè els costos de producció pactats en la reconversió no es podien mantenir. Però en principi, la plantilla té estabilitat”, assegura.