La reforma de Wert propicia un mapa de 17 plans universitaris

El pla de flexibilització de les carreres universitàries ja està aprovat. El Consell de Ministres va donar divendres llum verda a una modificació la posada en funcionament i efectes de la qual dependrà principalment de la decisió que prenguin ara les comunitats autònomes. Catalunya va anunciar ahir que vol aplicar la modificació a partir del 2016 i Andalusia diu que no pensa fer-ho. Aquestes són les principals qüestions relacionades amb el canvi:

Model flexible. Les universitats espanyoles ofereixen ara un sistema d'estudis que inclouen, de forma general, carreres de quatre anys de durada (graus) i màsters posteriors d'un any. El nou model permet, de manera voluntària i sense un termini determinat, que les universitats ofereixin graus de tres anys i màsters de dos.

No per a totes les carreres. El 30% dels títols actuals no podran sofrir cap canvi. El decret preserva la durada de les carreres per a les anomenades professions regulades. Són les de ciències de la salut, les enginyeries i l'arquitectura. En aquests casos, la durada està fixada entre 240 crèdits (infermer o enginyer tècnic aeronàutic, entre d'altres), 300 crèdits (farmacèutic o enginyer agrònom, per exemple) i 360 (metge).

El preu d'estudiar. Segons els càlculs del ministeri, aquest canvi suposarà “un estalvi de fins a 150 milions d'euros per a les famílies”. Aquesta estimació suposaria que totes les carreres actuals —menys les de professions regulades— es reduïssin de quatre a tres anys, per la qual cosa els alumnes s'estalviarien pagar un any per obtenir un títol. Però el decret preveu que la formació de les carreres sigui “generalista” i que els màsters s'orientin “a un increment de l'especialització”, de manera que és previsible que molts estudiants vulguin seguir en el sistema com han alertat els col·lectius d'alumnes. A les universitats públiques, el preu d'un màster és sensiblement superior, encara que hi ha molta variació d'un a un altre. El preu mitjà per crèdit en un grau —cada curs té 60 crèdits— és de 18,42 euros i en els màsters no habilitants (els que no són obligatoris per exercir una professió) és de 40,11 euros, segons dades oficials del Ministeri d'Educació. Els preus més alts de grau es troben a Madrid i Catalunya (30,33 euros i 33,52 per crèdit, respectivament) igual que en els màsters (65,4 a Catalunya i 65 a Madrid). Al campus presencial més gran d'Espanya, la Universitat Complutense de Madrid, un any de grau costa 1.980 euros enfront dels 3.900 d'un màster mitjà, és a dir, gairebé el doble. Des del ministeri assenyalen que actualment només el 20% dels alumnes fan un màster i afegeixen que els canvis també poden incloure graus de tres anys de durada combinats amb màsters d'un.

Sense una data clara d'inici. El decret no inclou data d'inici, la qual cosa suposa que es podrà fer efectiu a les universitats a partir de la seva publicació en el BOE, prevista per dimarts que ve. En la pràctica dependrà sobretot de les comunitats autònomes, a les quals el ministeri ha demanat un calendari comú per regions. La Generalitat de Catalunya espera aplicar-ho a partir del curs 2016-2017. La Junta d'Andalusia ha anunciat que convocarà urgentment el Consell Andalús d'Universitats (CAU) per proposar que no s'apliqui el canvi.

A l'estil d'Europa. La majoria dels països de l'entorn apliquen sistemes mixtos com el que acaba d'aprovar el Govern espanyol. Ara com ara s'aplica en 26 països —Irlanda, Holanda, Àustria o el Regne Unit, entre d'altres—. Els graus de tres anys són el sistema triat per nou països (França o Finlàndia) i el model espanyol de quatre anys per nou més, com Turquia, Ucraïna o Grècia. Les dades corresponen al web de l'Espai Europeu d'Educació Superior. Wert va assegurar que el model actual “ha dificultat enormement la internacionalització del sistema universitari per atreure estudiants estrangers” i perquè els espanyols surtin fora.

Públiques i privades. Les universitats privades no depenen del finançament públic, de manera que en principi podrien decidir per lliure la durada de les seves carreres. Però són les autonomies les que validen les titulacions que els presenten els campus, i per això és previsible que si arriben a un acord al seu territori no validin els de diferent durada. La Generalitat valenciana ha anunciat, per exemple, que ha assolit un acord perquè l'adaptació sigui “igual” tant per a les institucions públiques com per a les privades.

Una carrera, dues durades. És un dels aspectes sobre els quals va alertar el Consell d'Estat, igual que els rectors i els alumnes. Consideren que el fet que Dret, per exemple, duri tres anys en una universitat i quatre en una altra pot suposar un “caos” per a la ciutadania i per als ocupadors i que “trencarà” el sistema universitari.

Entre els dos models. Els estudiants que comencin una carrera que ara és de quatre anys i pugui passar a tres es regiran per les disposicions del seu títol actual. El decret preveu almenys quatre convocatòries d'examen per a ells en els dos cursos acadèmics següents a l'extinció del títol o a la seva transformació en un grau.