Els Mossos desarticulen un comando terrorista italià d’origen anarquista

Els Mossos d'Esquadra donen per acabada l'operació policial del cas Pandora, dirigida per l'Audiència Nacional, que va començar el 16 de desembre passat amb diverses detencions a membres d'una organització anarquista, acusats de perpetrar diverses accions i atemptats. Segons la policia autonòmica catalana, els detinguts són membres dels Grups Anarquistes Coordinats (GAC) i van dur a terme, suposadament, accions per a l'organització terrorista italiana anomenada Federazione Anarchica Informale-Fronte Rivoluzionario Internazionale (FAI-FRI). Els Mossos d'Esquadra asseguren que han desarticulat el petit comando, al qual s'atribueixen nou atemptats amb artefactes explosius i un enviament d'una bomba falsa.

Les detencions s'han dut a terme a Barcelona, Sabadell, Manresa i Madrid. Els detinguts són set dones i quatre homes. Del total d'arrestats, vuit tenen nacionalitat espanyola; un, italiana; un altre, uruguaiana, i l'últim té doble nacionalitat, italiana i austríaca. Les set dones detingudes han ingressat a presó provisional per ordre del jutge.

Hi ha tres llocs on s'han practicat escorcolls i s'ha trobat material informàtic, cartes i manuscrits relacionats amb els GAC: l'Ateneu Llibertari de Poble Sec, l'Ateneu Llibertari del Palomar i el Centre Social Okupat Kasa de la Muntanya. Els Mossos asseguren que també han localitzat diversos elements per a la fabricació d'artefactes, a més de llibres d'instruccions per a la construcció d'aquests explosius, documents d'identitat falsificats i altra documentació.

La policia autonòmica ha aportat diversa documentació sobre els GAC. Aquest grup es va presentar públicament el 17 de juny del 2012, segons els Mossos, com a coordinadora de “grups d'afinitat anarquista adscrita als postulats de l'anarquisme més violent de caràcter insurreccionalista o anarconihilista”.

Els Mossos d'Esquadra asseguren que aquest grup és una “amenaça per a la seguretat ciutadana i la pau pública” amb la capacitat de “posar en perill la integritat física de les persones” després que investiguessin l'organització i els “grups afins adscrits que operaven, principalment, des de Catalunya”.

La investigació atribueix als GAC nou accions amb explosius, entre les quals hi ha tres atemptats coordinats el 21 de desembre del 2012. Aquell dia van col·locar un artefacte en una sucursal de CaixaBank del barri barceloní del Clot, que va explotar sense causar danys, i dues cartes bomba enviades per correu des de Barcelona a l'arquebisbe de Pamplona i a un membre de la congregació dels Legionaris de Crist a Madrid. L'última carta va explotar i va ferir un operari de Correos.

També se'ls vincula amb dos atemptats simultanis que van tenir lloc el 10 d'abril del 2013 contra una sucursal de CaixaBank al barri barceloní de Sarrià i contra una entitat del BBVA de Madrid. Els Mossos asseguren que aquest grup va enviar dues cartes bomba el 6 de setembre del 2013 a empreses italianes amb sucursals a Catalunya; i una altra companyia a València va rebre un paquet bomba fals a les seves oficines. Finalment, els Mossos asseguren que aquest grup va ser el que el 7 de febrer i el 2 d'octubre del 2013 van enviar explosius a la catedral de l'Almudena (Madrid) i a la basílica del Pilar (Saragossa), on una persona va resultar ferida.

La investigació dels agents de la policia autonòmica conclou que els nou atemptats atribuïts als GAC eren de fabricació artesanal i estaven dissenyats per provocar lesions molt greus en incorporar metralla i més quantitat de substància explosiva”. Els GAC, afirmen els Mossos, combreguen amb l'organització terrorista FAI-FRI, que va enviar una carta bomba el 2003 al que era president de la Comissió Europea, Romano Prodi. Segons la policia catalana, aquesta organització va internacionalitzar els seus objectius a partir del 2008, actuant sobretot a Grècia. Amb l'operació Pandora, els Mossos donen per desarticulat el comando de la FAI-FRI a Catalunya.