De la confluència a les municipals
La complexa identitat de la plataforma Guanyem i la presència d'ICV han estat dos esculls del procés de confluència
El procés de Guanyem Barcelona, després de presentar-se a finals de juny, de consolidar-se a mitjan setembre en aconseguir més de 30.000 signatures de suport i de definir un codi ètic a l'octubre, entra ara en una nova fase, després del laboriós preacord de confluència amb ICV-EUiA, Podem, Procés Constituent i Equo. Al mateix temps, seguint aquesta idea barcelonina, han sorgit Guanyem a les principals ciutats catalanes i espanyoles, de vegades autoorganizats, de vegades amb Podem o de vegades amb Esquerra Unida.
De la confluència ja pactada, i validada durant aquests dies per les bases de cada partit, i de les primàries obertes previstes al febrer, fins a les eleccions municipals queda una feina tan complexa com apassionant. Fins ara, la tensió més visible ha estat l'objecció, per part dels qui rebutgen qualsevol contaminació amb les velles polítiques i que defensen cert exclusivisme generacional, a acceptar alguns dels qui conflueixen a Guanyem. Ha estat arran d'aquest conflicte que la CUP s'ha desmarcat d'aquesta iniciativa que se situa en un espai que considerava propi. Mentre que Guanyem sap diferenciar i busca rigor en els arguments, la CUP equipara en el seu web com a responsables de la injuriada marca Barcelona Ricard Gomà, Imma Mayol i Jordi Borja amb Alberto Fernández Díaz i Juan Antonio Samaranch.
És cert que ens movem dins de moltes contradiccions, inherents a la mateixa política, com l'equilibri entre participació i assamblearisme, d'una banda, i la confiança en els representants polítics d'una altra; o la conciliació entre el protagonisme de les noves generacions i l'aprofitament de l'experiència dels qui han estat honests en els seus càrrecs i poden donar pistes per reestructurar la maquinària municipal.
ICV és imprescindible per la seva trajectòria i per haver aportat un programa ecosocialista, progressista i coherent com a contrapunt a la gestió del PSC
Dos dels esculls inherents al procés han estat la complexa identitat política de Guanyem, plataforma que aglutina partits i moviments, activistes i ciutadania, i la presència d'ICV, rebutjada per una petita part dels qui conflueixen a Guanyem. És cert que Iniciativa es va equivocar en certs conflictes, ja sigui per mal assessorament o per renúncia a causa de compromisos, com no haver donat suport a les lluites de Can Ricart al Poblenou o de Can Batlló a Sants, i va ser còmplice de fracassos com el Fòrum 2004, però la seva inclusió és imprescindible tant per la seva trajectòria com per haver aportat un programa ecosocialista, progressista i coherent com a contrapunt positiu a la gestió municipal del PSC per reforçar les polítiques socials, urbanes i mediambientals.
I és que si la dreta coneix les seves diferències, però es posa sempre d'acord en les qüestions essencials per monopolitzar el poder, els corrents progressistes, crítics i d'esquerra arrosseguen l'estigma de la divisió, l'exclusió, el dogmatisme i el puritanisme, que no cal recordar d'on procedeixen. I Guanyem, com Syriza, ha sorgit per superar aquesta tendència i sumar. I de moment prevalen la intel·ligència i la generositat.
No es tracta de reproduir velles picabaralles, sinó d'acabar d'articular aquest projecte comú d'una Barcelona democràtica i participativa; que defensi el que és públic i comú, i es basi en els drets, la transparència i la confiança; que lluiti per una ciutat igualitària, de tots i totes; que inclogui els migrants, sense desnonaments ni habitatges buits, sense violència ni vulnerabilitats ni discriminació per gènere o diversitat sexual; que amb un urbanisme redistributiu s'oposi a la corrupció i a l'especulació immobiliària, exigeixi una nova fiscalitat, reparteixi els beneficis del turisme i inverteixi a tots els barris; que per ser sostenible i humana millori la qualitat de vida, implementi el transport públic i disminueixi la contaminació i el soroll; que reforci les diverses formes de producció i prioritzi el comerç de proximitat, que en millori la sanitat i l'ensenyament públic, fomenti la gestió cooperativa de la cultura i potenciï les TIC per a tothom, una Barcelona que ja és a l'horitzó.
Per això, les més de 500 persones que treballen i col·laboren amb Guanyem, en l'organització, relat i comunicació, en els eixos temàtics i als barris, estan preparant un extens i elaborat programa electoral que defineix diagnòstics, grans línies d'actuació i propostes concretes, amb la voluntat d'una nova manera de fer política, que no imposi, sinó que obeeixi al que necessita i proposa la ciutadania. Guanyem s'ha esforçat per organitzar-se als barris, però encara li falta molt per arribar a certs sectors que saben qui és Ada Colau, però que desconeixen la confluència que aporta Guanyem.
És tan il·lusionant i necessària la possibilitat d'aquesta nova Barcelona que val la pena fer tot l'esforç per difondre-la i perquè tornem a ser al capdavant de l'urbanisme, social i de referència, no a la cua del neoliberalisme.
Josep Maria Montaner és arquitecte i catedràtic de l'ETSAB-UPC
