L’ex-número dos del PSC nega que col·loqués un excàrrec del tripartit

L'ex-número dos del Partit dels Socialistes (PSC), Daniel Fernández, ha negat avui en el judici que pretengués col·locar una excàrrec del tripartit a l'Ajuntament de Montcada i Reixac (Barcelona). En la seva declaració com a acusat, Fernández, que va dimitir la setmana passada com a diputat, ha subratllat que es va limitar a donar la seva "opinió" i a "col·laborar" per buscar un candidat per a un "càrrec de confiança" a petició de l'alcaldessa, la socialista María Elena Pérez. Va ser ella qui li va proposar, va dir, la candidata Carmina Llumà, que havia ocupat un alt càrrec a la Generalitat durant el tripartit d'esquerres.

Fernández s'asseu des d'avui al banc dels acusats al costat de l'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i el seu germà i regidor Francisco Bustos. Tots tres estan acusats d'haver pressionat l'alcaldessa –també processada– per aconseguir que Llumà fos col·locada en un càrrec amb una remuneració elevada de Montcada. "No tinc cap interès particular ni com a secretari d'organització en aquest tema, no sóc jo qui inicio el procés", ha defensat Fernández. Aquesta mateixa línia han seguit els germans Bustos. “Mai m'ha interessat que es contractés ningú”, ha afegit Paco Bustos, primer secretari del PSC al Vallès Occidental sud. Tots quatre estan acusats de tràfic d'influències i el fiscal demana per a ells dos anys de presó.

La presumpta col·locació es va gestar durant la primavera del 2012 i queda patent en les trucades telefòniques entre els implicats. Les converses van ser intervingudes en el cas Mercuri, que indaga la presumpta corrupció generalitzada entorn de l'Ajuntament de Sabadell. El fiscal anticorrupció Fernando Bermejo ha exhibit les trucades en la vista oral, però cap dels acusats les ha volgut reconèixer (la seva defensa ha impugnat aquesta prova).

En el procés de selecció per buscar el candidat de Montcada, Llumà va ser descartada en un primer moment per l'empresa de recursos humans que gestionava el procés de selecció. En una de les trucades, Fernández diu: "Declaren no apta la nostra candidata [...]. Bé, doncs jo he dit que agafin l'empresa i que al 'no apta' li treguin el 'no'". Responent al seu advocat, Cristóbal Martell, l'exdiputat ha matisat que la conversa amb Bustos no va ser més que "una escenificació i una teatralització". "Aparento davant de Bustos, per una qüestió de relacions internes al partit, que tinc un paper que no puc tenir. En aquest món dius que has participat en coses en les quals no has participat".

També Paco Bustos ha buscat minimitzar el seu poder. “És impossible que jo mani res perquè no sóc ningú per controlar ningú”, ha assegurat el responsable comarcal. Llumà és la dona del cap dels serveis jurídics de l'Ajuntament de Sabadell. María Elena Pérez ha admès que en una visita Paco Bustos li va comentar que Llumà s'havia presentat al concurs, però ha volgut marcar distàncies amb la cocapital vallesana. “La meva relació amb Paco Bustos no és bona. A mi, aquest senyor no ha de venir a dir-me res”, ha deixat anar.

No obstant això, Pérez ha admès que Dani Fernández no es va mantenir aliè al procés. Quan el 15 de maig l'alcaldessa va rebre l'informe amb el “no apta” de Llumà, va demanar de reunir-se immediatament amb l'exdiputat “per comentar-li la problemàtica que estava sorgint” amb la candidata, ha admès Pérez davant el jutge.

Llumà, finalment, és considerada “apta”. Aquest canvi es va produir, segons la defensa, en una reunió que l'alcaldessa va mantenir amb l'empresa de recursos humans i càrrecs de l'Ajuntament, un dels quals era membre del tribunal de selecció. La trobada es va fer el 18 de maig per “aclarir els requisits”, perquè eren massa generals i “no s'adequaven a les necessitats de l'Ajuntament”, ha explicat l'alcaldessa, que ha admès que no es va llegir les bases del concurs aprovades pel Govern municipal. Hores després d'aquesta trobada, Pérez i Fernández es reuneixen a la seu del PSC. Per la defensa, aquesta cronologia demostra que l'exdiputat no va poder influir en el canvi de valoració.

Amb tot, en les seves declaracions, Fernández i els Bustos han coincidit que pensaven que es tractava de contractar un càrrec de confiança de lliure designació, que no requereix procés de selecció. "En tot moment", ha defensat Fernández, "jo estic pensant que és un càrrec de confiança". Manuel Bustos ha assegurat que va sentir “sorpresa” i “desconcert” pel tipus de procés impulsat per Montcada.