L’any més difícil del PSC

Després d'aconseguir el 2010 les cotes de poder més altes en més de 36 anys d'història, el PSC viu el seu pitjor moment polític. Desallotjat del govern de la majoria de les institucions importants, amb unes expectatives de vot a la baixa i unes costures internes descosides pel procés sobiranista, els socialistes catalans afronten aquest any diversos reptes molt complicats que determinaran el seu futur. En el mateix partit no falten els qui recorden el precedent del Pasok grec, convertit ara en un partit gairebé testimonial després d'anys de poder hegemònic.

Municipals el 24 de maig. El PSC va perdre el 2011 la majoria de les alcaldies importants de Catalunya, entre elles Barcelona, la joia de la corona. Per extensió, també va ser desallotjat del govern de les quatre diputacions i de diversos consells comarcals. Els socialistes donen per fet que seguiran retrocedint (fa quatre anys van aconseguir el 25,1%) i que fins i tot perdran la majoria absoluta que ara tenen en alguns ajuntaments. Es tracta “d'aguantar el cop”, diuen, i de conservar el màxim nombre de feus, especialment a l'àrea metropolitana. La capital catalana sembla una meta inassolible i encara més després que es consolidés el pacte a Guanyem.

Primàries el 26 de juliol. Miquel Iceta va arribar al lideratge del PSC el juny del 2014 i va anunciar que només volia liderar el partit. Setmanes després va canviar de parer i va anunciar que aspiraria a ser candidat a la Generalitat. Les eleccions primàries obertes a la ciutadania per elegir el candidat seran el 26 de juliol, el mateix dia que el PSOE ha convocat els militants, simpatitzants i qualsevol elector que vulgui a votar per escollir el seu candidat a la Moncloa. Si al carrer de Ferraz ja s'està treballant presentar una alternativa per derrotar Pedro Sánchez, al PSC aquesta idea està molt verda i és probable que no hi hagi cap altre candidat que Iceta. Les mirades es tornaran a fixar en Núria Parlón, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, que a última hora es va fer enrere per substituir Pere Navarro i va deixar el camí obert a Iceta. El mateix que va fer Susana Díaz, però la presidenta andalusa s'està reagrupant per presentar batalla a Sánchez.

Autonòmiques el 27-S. Amb Podem pujant a les enquestes i una fragmentació del vot anunciada, el PSC signaria ara mateix mantenir els 20 diputats del 2012 (14,4% de vots). No sembla que sigui possible, però Iceta, que és socialista des d'abans que es fundés el PSC, promet suportar el temporal. La confecció de la llista electoral tampoc no serà fàcil, amb molts aspirants per a tan pocs escons. Laia Bonet, Assumpta Escarp i la regidora de Sabadell Marta Farrés tenen opcions per formar part d'una candidatura que pretén ser renovadora.

Generals a finals d'any. Aleshores ja s'haurà revelat la incògnita sobre l'abast del fenomen Podem entre l'electorat. El cap de llista més previsible per a Barcelona és Carme Chacón, i així ho ha suggerit Iceta, però l'exministra només passaria pel filtre de les eleccions primàries per ser designada si té el compromís que el carrer de Nicaragua li farà costat. La presència de la candidata tampoc no facilitarà la presentació d'una alternativa. El 45,4% dels vots del 2008 i els 25 diputats de llavors són una relíquia de la història del partit. Els 14 parlamentaris actuals tampoc no seran gens fàcils d'igualar.

L'acomodament de Navarro. L'ex-primer secretari del PSC, Pere Navarro, vol continuar la seva carrera política fora de Catalunya i la seva inclusió en la candidatura de les generals sembla la sortida més plausible. Pere Navarro, a més, està molt ben vist en el PSOE, forma part de l'executiva federal, igual que Chacón, i seria una manera de reconèixer a Navarro la dura etapa que va haver d'afrontar com a líder dels socialistes catalans. Mentre arriba aquest moment, continuarà a la Mesa del Parlament, en un pla molt secundari.

El congrés ordinari. Iceta està convençut que a finals d'any es pot obrir un nou escenari polític a Espanya i que la concreció de l'aposta de la reforma federal podria contribuir a la refundació del PSC. La data de les generals determinarà la celebració del congrés. Si els resultats electorals han estat molt desfavorables, l'alternativa al lideratge trobarà més suports per plantar cara a Iceta, que ja ha anunciat la seva intenció de continuar al capdavant del PSC.