_
_
_
_
_

Un jutge investiga maniobres per alterar el concurs d’ambulàncies

Documents trobats a casa de Josep Prat el 2013 van motivar les perquisicions

Oriol Güell
Dos sanitaris al costat d'una ambulància a Terrassa.
Dos sanitaris al costat d'una ambulància a Terrassa.CRISTÓBAL CASTRO

El concurs convocat pel Departament de Salut per adjudicar el transport sanitari pagat per la Generalitat –el més important de la legislatura, amb més de 2.000 milions d'euros per a la propera dècada– viu la recta final aquests dies, però les lluites internes en el sector, les maniobres per aconseguir una posició avantatjosa i la participació d'alguns alts càrrecs sanitaris fa més de tres anys que es produeixen de forma soterrada. El jutjat d'instrucció 3 de Reus, que investiga el cas Innova, té oberta des de fa més d'un any una peça separada (la número 7) per aclarir “la intervenció de servidors públics” en aquestes maniobres que “posarien en dubte els principis d'independència, neutralitat i imparcialitat que han de regir el funcionament de l'Administració”, segons un atestat de la Guàrdia Civil –que actua com a policia judicial– datat el 10 de gener del 2014.

El concurs, l'adjudicació formal del qual es produirà durant les properes setmanes, va viure dimecres passat un moment dramàtic amb l'obertura de les ofertes econòmiques una setmana després que es donessin a conèixer les tècniques. Els resultats finals donen un gir al sector, que quedarà en mans de tres societats: la multinacional danesa Falck VL, que ha aconseguit la millor puntuació en sis dels 13 lots en lliça –amb una facturació total de gairebé 1.000 milions fins al 2024–; Transports Sanitaris de Catalunya (TSM), del fons d'inversió italià Investindustrial –propietària també de Port Aventura i que s'ha quedat quatre lots i gairebé 700 milions–; i la UTE formada per les empreses Egara i Lafuente –tres contractes i uns 400 milions–.

La resta del sector, format per una quinzena d'empreses que portaven la gestió del servei des de fa dues dècades, ha quedat fora de l'adjudicació. Moltes van iniciar ahir una ronda de reunions, van confirmar els seus directius, per preparar una estratègia per intentar revertir l'adjudicació, que passa primer per analitzar les puntuacions atorgades, presentar una bateria d'al·legacions i, en cas de ser rebutjades, portar el concurs als tribunals.

La irrupció de grans fons d'inversió en el sector a partir del 2011, amb el concurs en inicis, va causar “un canvi estructural d'importants dimensions”, segons un altre informe de la Guàrdia Civil inclòs en el sumari del cas, sobre el qual el jutge Diego Álvarez de Juan va aixecar el secret fa un mes. “Nous grups d'inversors i empreses de capital de risc han penetrat en el sector amb estratègies de compres agressives”, segueix l'informe. Les més destacades van ser l'adquisició de TSC per Invesindustrial el maig del 2011; d'Ambulàncies Reus pel gegant espanyol Ambuibérica –finançat per ProA Capital i assessorat per l'exconseller de Sanitat Xavier Pomés– el novembre d'aquest any; i l'aterratge de Falck a Catalunya amb la compra de Vicente Lázaro tres mesos més tard.

El sumari descriu el nerviosisme que es va estendre entre les empreses històriques del sector davant d'aquest desembarcament, augmentat pel paper del conseller de Salut, Boi Ruiz, que “podria estar jugant algun tipus de rol mediador” en els intents de ProA de comprar algunes empreses, segons un altre informe de la Guardia Civil.

Más información
Innova favoreció a una empresa que pagó sobornos a Josep Prat
Salut adjudica les ambulàncies públiques a tres empreses

És en aquest escenari en el qual pren rellevància l'expresident de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, que apareix com a figura central entre les forces en pugna. Van ser precisament els documents trobats en l'escorcoll del domicili de Prat –detingut el febrer del 2013 en el marc de la investigació del cas Innova– sobre el sector i futur concurs els que van motivar l'obertura de la peça separada.

Prat podria haver estat un dels alts càrrecs sanitaris al qual podrien haver recorregut empreses com Ambulàncies Baix Ebre, propietat del president de la patronal espanyola del ram, Bernardo Coslado, per “aconseguir la perpetuació de la posició dels adjudicataris ja establerts”, segons una interlocutòria judicial datada el passat 17 de desembre. Coslado va ser detingut fa just un any després de descobrir els investigadors que pagava des de l'abril del 2012 un total de 5.000 euros mensuals a Prat pels seus serveis, cosa que era incompatible amb la presidència de l'ICS que ocupava.

Els investigadors destaquen un dels documents trobats a casa de Prat en el qual ja el 2012 dibuixava “una part del futur mapa del transport sanitari a Catalunya”, segons la Guàrdia Civil. En una pàgina manuscrita pot llegir-se com Prat atribuïa a Falck –citada com “els danesos”– l'adjudicació del servei al Vallès Oriental i Occidental, on la multinacional ha aconseguit les millors puntuacions. El document també cita una altra de les empreses guanyadores –TSC, citada com a “Bonomi”, el cognom de la família italiana propietària d'Investindustrial– i a diverses de les perdedores. Una anotació destacable és la que citació a la “relació ProA-Pomés-Padrosa”, que els investigadors atribueixen als llaços entre el fons d'inversió, l'exconseller de Sanitat Xavier Pomés i l'actual director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa, que “ja va nomenar Padrosa director general d'Emergències de la Generalitat l'octubre del 2000”.

L'avançament de les investigacions recollides en el sumari topa, no obstant això, amb un problema: els documents que la sustenten van ser els requisats a casa de Prat el febrer del 2013 i a l'empresa de Coslado el gener del 2014. A partir de llavors, almenys en la part sobre la qual s'ha aixecat el secret de sumari, les perquisicions es queden cegues i avancen poc sobre el que ha passat els últims 12 mesos. Un fet destacable, per exemple, seria la retirada de ProA de la licitació en el sector amb la venda d'Ambuibérica a un altre fons d'inversió (PAI). Tot això impedeix conèixer fets que expliquin les raons, si n'hi hagués de rellevància per a la causa, de l'èxit o fracàs de les múltiples gestions en marxa i les grans diferències existents entre el “mapa” dibuixat per Prat i les puntuacions obtingudes per les empreses del sector en concurs públic.

En la peça separada sobre el transport sanitari estan imputats Josep Prat i Bernardo Coslado pels delictes de suborn, tràfic d'influències i malversació. El jutge també manté imputats altres càrrecs públics vinculats a Innova –l'antic grup d'empreses municipals de Reus– i del CatSalut a les Terres de l'Ebre, encara que no ha trobat raons per ampliar el nombre d'encausats.

Les diligències de la Guàrdia Civil ofereixen un bon resum de la situació del sector del transport sanitari durant els últims tres anys en destacar que “la supervivència de les empreses històriques d'ambulàncies seria molt dependent dels resultats del concurs ja que en el cas de fracassar, les seves opcions es reduirien a tancar, vendre o quedar com a subcontractes”. Malgrat això i “de les naturals incerteses que generaria aquest procés, si no es produeix una alteració il·lícita del mercat per part dels nouvinguts, aquesta evolució seria el resultat lògic del concurs emparat per la legislació vigent”. Així, “no hi podria haver estratègies alternatives fora del lliure joc de l'oferta i la demanda”, assenyalen els investigadors en referència a Prat i Coslado. “No obstant això, l'existència de presumptes contactes entre, per exemple, ProA i Boi Ruiz, també plantejaria dubtes sobre aquest tema, ja que també es tracta de conductes que podrien estar apuntant a la utilització d'estratègies suposadament irregulars”, conclou l'atestat de la Guàrdia Civil.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Oriol Güell
Redactor de temas sanitarios, área a la que ha dedicado la mitad de los más de 20 años que lleva en EL PAÍS. También ha formado parte del equipo de investigación del diario y escribió con Luís Montes el libro ‘El caso Leganés’. Es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_