Ombres a la ‘ciutat dels prodigis’

L'enrenou provocat pel rebrot de l'anomenat cas 4-F, arran de l'emissió del documental Ciutat morta al Canal 33, ha omplert l'espai mediàtic desallotjat pel refredament del debat secessionista. La periodista Ariadna Oltra no ha dubtat a valorar l'esdeveniment com un "terratrèmol social i polític" arran del seu programa .Cat dedicat al afer, ratificant la tendència a la hipèrbole i l'autopromoció en aquests temps de la hipercomunicació. Un cop més, també, les xarxes socials han actuat de potent motor d'alimentació de l'esdeveniment.

Mentre l'stablishment de Barcelona continua exhibint la musculatura de la gran urbs per transformar-se i atreure capitals i turistes sense límit, el costat fosc de la "ciutat dels prodigis" ha tornat a alterar la programació i agitar les consciències. L'autocomplaença ha donat pas a la denúncia i l'autoflagel·lació. Els mateixos mitjans han fet reflexions autocrítiques sobre el que va passar el 4 de febrer del 2006 a ple cor de la ciutat. És la data del tràgic xoc entre la Guàrdia Urbana i un grup d'okupes a Ciutat Vella, amb el saldo d'un agent tetraplègic i el suïcidi d'una jove després de passar per la presó.

Final de l'oasi

Els mateixos mitjans han fet reflexions autocrítiques sobre el que va passar

"Els fets narrats en aquest treball periodístic deixen molts interrogants oberts i una preocupant ombra de sospita damunt la Guàrdia Urbana", deia l'editorial de l'Ara després de la difusió del documental al Canal 33. "Els poders en general, les administracions públiques en concret i els cossos de seguretat en particular, tenen la tendència a netejar els seus draps bruts internament. O encara pitjor: simplement tapar-los", afegia l'editorialista. "Hi ha molt per investigar, la justícia no pot quedar-se de braços plegats", concloïa.

El Periódico també es va pronunciar de seguida, a la vista de l'enorme expectació provocada pel documental, que va acaparar fins al 20% del share. "La conclusió que n'hauríem de treure tots, des dels poders públics –polítics, policials i judicials– fins als mitjans que hem informat sobre el cas, és si es van fer les coses de forma exhaustiva, si no van pesar massa els tòpics i les presses perquè s'havia de fer justícia a un policia greument ferit", deia l'editorial.

"'Ciutat morta' suposa el final de l'oasi barceloní", escrivia Ernest Folch al mateix diari. "S'acaba la postal turística i comença la ciutat normal, amb les seves llums i ombres", afegeix el periodista. "El periodisme que es va posar de perfil davant la tragèdia ha fet una mirada introspectiva per entendre què va passar i uns quants, com Jordi Basté o Mònica Terribas, han tingut la valentia de fer autocrítica", prossegueix Folch abans de concloure que el tràgic episodi "obligarà el periodisme 'mainstream' a revisar la manera com es tracten uns quants casos".

Expiació col·lectiva

El cas 4-F s’ha fet un lloc en el debat social amb vocació d’incidir en el debat electoral

"A tots ens agradaria viure en un país millor. Sense certs policies de mètode salvatge. Amb millors jutges. Sense idiotes que arriben a alcalde. Sense famílies castigades sense habitatge ni feina. Sense trampes ni mentides", proclama gairebé amb fúria Iosu de la Torre al mateix diari. No menys sever es mostra Vicent Partal a Vilaweb, aquest cop amb forta càrrega política. "Com callen els socialistes!", s'exclama el periodista. "Supose que esperen que tard o d'hora amaini aquesta tronada de la 'Ciutat Morta'", aventura Partal, que carrega sense contemplacions contra el partit que va ocupar l'alcaldia de Barcelona durant més de trenta anys: "El PSC es va enfonsar per la prepotència amb què tractaven els ciutadans, perquè es va fer evident que es pensaven que tenien un poder sense límits".

La penalista E. Giménez Salinas s'expressa amb un altre llenguatge, però apuntant cap a les esquerdes del cas. "Una aparença d'imparcialitat, de dificultats probatòries tant testificals com pericials i altres disfuncions poden posar en qüestió que el procés es portés a terme amb totes les garanties", escriu al diari Ara. "Si va ser aixi, hauria de ser possible posar-hi remei", afegeix la catedràtica d'ESADE-URL. Per la seva banda, Xavier Martínez Celorio, professor de Sociologia de la UB, es mostra contundent: "'Ciutat morta' és la bomba retardada que deixa nu tot un model d'impunitat que ha saltat pels aires", escriu a El Periódico.

"Justícia, depuracions i garanties de futur perquè no tornin a fallar les institucions de la nostra democràcia, començant per la nostra policia [...] i acabant pels grans mitjans de comunicació, que en plena era digital no poden silenciar el que indigna els ciutadans decents", conclou l'articulista amb visible duresa.

Horitzó electoral

El cas 4-F s'ha fet un lloc en el debat social amb vocació d'incidir en el debat electoral. La decisió del Parlament de demanar la virtual revisió del procés i la difusió del testimoni anònim del misteriós jove que afirma conèixer l'autor confés de l'agressió al policia han afegit combustible a l'incendi declarat al voltant de les pràctiques de la Guàrdia Urbana i la gestió de les institucions públiques.

"'Ciutat morta' s'ha convertit en el principal cavall de batalla dels antisistema", afirma Xavier Bru de Sala al mateix diari. "La sacsejada electoral està assegurada, els vells partits s'ho han guanyat a pols; ara bé, és dubtós que la majoria és decanti per fer de Barcelona la capital sud-europea dels alternatius", conclou després d'analitzar les possibilitats de la flamant candidatura d'Ada Colau, al capdavant d'una nova coalició d'esquerres, en el ventall d'aspirants a desallotjar CiU de l'alcaldia de la capital catalana.

‘Big bang’ periodístic

Bosch atribueix la seva programació a la pressió creada per una “pertinent pregunta” de David Fernàndez (CUP) al Parlament

Els principals diaris s'han bolcat definitivament sobre el cas coincidint amb el salt de 'Ciutat morta' al programa estrella de debat de TV-3 conduït per Ariadna Oltra. La Vanguardia també s'ha sumat al desplegament amb una àmplia cobertura informativa focalitzada, sobretot, en la figura del guàrdia urbà greument malferit en els disturbis.

"La família de l'urbà ferit el 4-F reviu l'horror", titula el diari, que destaca la decisió de la dona de l'agent de demanar a última hora la retirada del seu testimoni al programa de TV-3 "per no incrementar el dolor dels seus fills". "Rosa García creu que no s'ha de pronunciar perquè 'algú hagi fet una pel·lícula'", diu la crònica dels periodistes Enrique Figueredo i Luis Benvenuty.

El Periódico, per la seva banda, dedica la portada al paper de Rodrigo Lanza, un dels condemnats pel cas. "Rodrigo Lanza va presumir de ser l'autor de l'agressió del 4-F, segons un atestat del 2014", titula el diari en relació amb el jove xilè, la imatge del qual s'ha convertit en icona mediàtica del cas 4-F, on afloren tota mena d'estereotips. "A la meva detenció hi va haver un component racial", destaca per la seva banda el diari Ara a partir de les declaracions del mateix interessat. "Jo vaig sentir la frase 'On són els putos sudaques de merda?'", afegeix la citació ressenyada pels editors del diari.

El 'making of'

"'Ciutat morta' també és una crítica del silenci còmplice dels mitjans", escriu Xavier Bosch a la contraportada de l'Ara. "Jo mateix editava El món a RAC1 i no vam fer seguiment del tema més enllà de la notícia dels incidents de matinada", confessa el periodista, que reconstrueix la peripècia mediàtica del documental. "Als despatxos de la Corporació, els feia més nosa que servei, era un d'aquells problemes que s'ajornen fins que s'enquisten", escriu Bosch, que atribueix la seva programació en antena a la pressió creada per una “pertinent pregunta” de David Fernàndez (CUP) al Parlament, la "taca d'oli" de les xarxes socials i els nombrosos premis obtinguts. "Això sí, gairebé en la clandestinitat, sense autopromocions i al Canal 33, amagada en el programa de l'únic presentador –Àlex Gorina– que no vol ni saber les audiències", afegeix.

Val la pena seguir el making of del gran scoop informatiu, segons la versió de Bosch. "La xifra, però, va ser tan extraordinària que de cop i volta la cadena és vantava del rècord d'espectadors i, aprofitant el rebombori, s'ho van fer seu", prossegueix el periodista. "I aleshores sí, 'Ciutat morta' va passar a l'agenda dels TN, d'Els matins, del Divendres, de l'23/24... De tertúlia a tertúlia fins a l'obvietat total".

Segons aquesta seqüència, Ciutat morta va desembarcar definitivament en la nit del dijous al gran plató de .Cat, on Ariadna Oltra va encimbellar el cas en una mena de remake del judici. Hi van participar portaveus de totes les parts implicades i –aquesta vegada sí–, el misteriós testimoni encaputxat que afirma conèixer qui el seu dia es va declarar culpable directe del drama en una confessió espontània. "N'hi va haver un que va llençar la torreta i tots han amagat la mà?", Es preguntava Bosch. Continuarà.