Enèsim repte de Bárcenas

La força política que governa Espanya no hauria de posar-se de perfil davant el desafiament llançat per l'antic tresorer i senador Luis Bárcenas en vigílies de la fi de la seva presó preventiva. Bárcenas va reptar el seu antic partit a querellar-se contra ell si creu que li va robar diners —en resposta a una afirmació en aquest sentit del ministre de Justícia, Rafael Catalá—, a més de confirmar una altra vegada la comptabilitat b del PP. És sorprenent que aquestes actituds no hagin fet reaccionar el Govern espanyol ni la cúpula del partit.

L'excarceració de Bárcenas i les greus acusacions de la Fiscalia Anticorrupció planegen sobre la convenció que el PP celebra a Madrid aquest cap de setmana. I, més enllà, sobre el conjunt d'un any en què aquesta força política es juga la seva potent posició de poder institucional. No li queda més sortida que donar resposta als desafiaments, perquè no és possible que ho deixi tot en una nebulosa com si volgués apuntar-se a un campi qui pugui, en comptes de posar fi a la crisi de confiança dels ciutadans en les forces polítiques tradicionals (alimentada, entre altres raons, per les opacitats i els circumloquis utilitzats des de les tribunes oficials per referir-se a Bárcenas). És impossible esborrar el passat per mitjà d'un simple acte de voluntat.

La direcció del partit governant sosté que, si va haver-hi caixa b, va ser cosa de l'extresorer i que només a ell se li han de demanar comptes. Però la tresoreria i el costós finançament de les activitats polítiques no són un conjunt d'operacions marginals, sinó que, precisament, formen part del cor d'un partit.

Declarar-se completament aliè a les accions de Bárcenas, primer en la gerència i després com a tresorer, no té credibilitat. I en el cas hipotètic que fos cert que aquest personatge va fer el que li va donar la gana durant tres decennis al PP, els principals dirigents haurien demostrat poca responsabilitat.