El PP s’amaga

El Partit Popular no ha tingut manies a definir-se com “aliè” a les gravíssimes acusacions de la Fiscalia Anticorrupció, que demana 800 anys de presó per als 41 processats en la primera fase del cas Gürtel, entre ells tres extresorers de la direcció nacional del partit. Als països seriosos, els principals responsables de l'organització afectada haurien sortit immediatament a donar explicacions i a assumir les conseqüències després d'un escrit de càrrecs de característiques com aquestes. En canvi, el partit que governa a Espanya s'amaga darrere d'un simple comunicat i fuig d'estudi.

No som al 2009, quan Mariano Rajoy i el seu equip parlaven del cas Gürtel com d'“una trama contra el PP”, sinó d'un sumari en què ja s'han produït dos passos cabdals cap al judici: el tancament de les investigacions per part del jutge instructor, Pablo Ruz, i la formalització de les acusacions del ministeri públic. Sortir ara amb la teoria que el partit no té res a veure amb tot això és com a mínim un acudit.

La Fiscalia dóna per confirmada l'existència d'una caixa b al partit, una comptabilitat paral·lela opaca manejada pels extresorers Álvaro Lapuerta i Luis Bárcenas. I a més, el ministeri públic inclou el PP com a participant a títol lucratiu, dada aquesta última que el sotssecretari general, Carlos Floriano, presenta com si el partit fos aliè als fets delictius. No pot ser més lamentable la gestió política duta a terme respecte al cas més voluminós en la història de l'Audiència Nacional, amb més de 2.000 volums, el que més recursos ha consumit i en el qual desenes de comissions rogatòries han intentat desentranyar la complexa xarxa de blanqueig de diners que havien muntat els principals acusats en països de tres continents.

No disminueix gens ni mica la gravetat de la qüestió el fet que la secció quarta de la sala penal permeti la sortida de la presó de Luis Bárcenas, després de 19 mesos en presó provisional, amb 200.000 euros de fiança. És una decisió d'efectes encara no especificats, però la reacció pública de la cúpula popular ha estat la mateixa que davant les acusacions de la Fiscalia: Bárcenas ja no és al partit. Com si haver deixat de ser membre fos suficient per pretendre que el PP no hi tingui res que veure.

Experta en les tàctiques del regateig, la direcció d'aquesta organització política practica la fugida cap endavant, pel que sembla confiada que el balanç de la recuperació econòmica i l'agitació del vot de la por contra “la inestabilitat” li estalviarà a les urnes el pagament de les factures de la corrupció. Difícil obstinació davant el pes de les evidències que vinculen el Partit Popular amb una trama de corrupció política d'enormes dimensions. En comptes d'aclarir els excessos comesos, el partit governant prefereix fer com qui sent ploure.