Paco Marhuenda, l’aneguet lleig

Paco Marhuenda és aquell personatge tan bíblic que llança la pedra i amaga ràpidament la mà. Les diu de l’alçada d’un campanar i tot seguit fa cara de cadell de dàlmata abandonat en una benzinera. Antic cap de gabinet del ministre Mariano Rajoy, avui és el seu Sancho Panza. “Ets més del PP que Fraga!”, li va etzibar un dia Eduardo Inda a La Sexta Noche. No arriba a la talla de Fraga però és un soldat lleial a qui li ha tocat cavar trinxeres en la batalla del periodisme.

Portades trash-agitprop

Sovint penso en Marhuenda per visualitzar com són els personatges marginals de les novel·les d’Eduardo Mendoza. Ulleres de cul de got, grenyes d’home a qui la seva imatge fa temps que no el preocupa, cara de recórrer el barri fins que troba el menú de migdia més barat. Com a bon supervivent, Marhuenda és intel·ligent. Ha passat per moltes etapes de la dreta per acabar sent director de La Razón.

Les seves portades han tingut tant d’èxit que l’Abc les va acabar imitant

Actua de portaveu oficiós del Govern i passarà a la història de la professió com el creador d’un nou gènere de portada trash-agitprop. Ell assegura que aquestes portades “són per combatre el nacionalisme”; el nacionalisme català, esclar, perquè el nacionalisme espanyol és el que ell utilitza per combatre. Les seves portades han tingut tant d’èxit que l'Abc les va acabar imitant.

Más información

Pilar Rahola, la mare carbassera

Jordi Évole va dir un cop a Marhuenda que les seves portades “són una fàbrica d’independentistes”; ell ho va negar. En el fons no es tracta d’ideologia, són negocis, just business: com més fang hi ha a la pista, més espectacular és la carrera. Marhuenda és una peça clau per fer soroll des del PP, però també és un element fonamental per al circ del Grup Planeta. Lara té a La Sexta la cúpula de Podem barallant-se amb Marhuenda; finança La Razón però també Salvados. Albert Rivera és un habitual a les tertúlies del propietari del Grup 62.

El circ de Planeta

És l’home que no pot lligar marcant pectorals i recorre a l’estratègia de fer llàstima

Al circ de Planeta cadascú exerceix el seu rol i Marhuenda és un dels millors pallassos. És un furibund defensor dels toros però va admetre al programa de Risto Mejide que no ha estat mai en una corrida. Mejide el va qualificar de “personatge bastant friqui”. Mejide va afegir que és un friqui i no un pallasso perquè no sap que fa el número perquè se’n riguin. Jo estic convençut que ho sap. Habitualment recorda a l’audiència que és professor universitari, i que els seus estudiants es queixen malgrat que tenen més recursos que els que ell tenia a la seva edat. És capaç de dir a La Sexta Noche que la crisi se supera si la gent deixa de queixar-se i treballa més. El públic s’emprenya i ell fa aquella cara de cadell abandonat i recrimina al presentador que el públic convidat sigui d’esquerres. És l’aneguet lleig que ningú estima. És habitual que repliqui el següent al contrincant: “Com que tu ets tan llest i jo tan tonto”. És l’home que no pot lligar marcant pectorals i recorre a l’estratègia de fer llàstima.

Tinc un oncle que va coincidir amb Marhuenda en la seva època de president de la Jove Cambra de Comerç de Barcelona. El meu oncle explica que en aquella època “Marhuenda semblava normal”. Per “normal” el meu oncle es refereix al català de tota la vida: conservador però liberal en els diners i sobretot gens partidari de cridar l’atenció. Marhuenda ha fet el camí invers de Joan Rosell, el president de la CEOE i un senyor que, com Marhuenda, manté aquesta estètica gris d’empresari de la Transició: Rosell publicava als anys vuitanta articles a La Vanguardia amb titulars tan provocadors com “La solución económica es el anarcocapitalismo. El problema de la economía es que hace falta más capitalismo”. Potser Rosell continua pensant el mateix, però les seves maneres són més tranquil·les; s’ha fet gran i la sang no bull tant. Marhuenda, en canvi, com més gran es fa, més nervi demostra. És el Valle-Inclán de la dreta. Tot sigui per l’esperpent.

El proper article de la sèrie estarà dedicat a Enric Juliana