La nit en què Espanya va saber qui era Patricia Heras gràcies a la censura

Canal 33 de la Televisió de Catalunya va emetre ahir a la nit Ciutat morta de Xavier Artigas i Xapo Ortega. El documental narra la nit del 4 de febrer de 2006, quan la policia va dissoldre una festa en un local okupat, propietat de l'Ajuntament, al districte de Ciutat Vella, a Barcelona.

La pel·lícula es va estrenar fa un any i mig, s'ha projectat en més de 150 emissions i una vintena de festivals, inclòs el de Sant Sebastià, però sembla que anit va ser quan una majoria es va assabentar del que va passar aquell dia quan un test llançat des del terrat del local okupa va deixar un agent en estat vegetatiu. Set joves que eren al carrer van ser detinguts, torturats i declarats culpables. Van acabar a l'Hospital del Mar de Barcelona, on van coincidir amb Patricia Heras i el seu amic Alfredo, que havien patit un accident de bici. La policia va pensar que també estaven involucrats en els fets i van acabar a la presó i condemnats el 2010. Heras es va suïcidar quan va sortir de la presó, un any després.

Abans que la pel·lícula s'emetés a televisió, un jutjat de Barcelona va enviar a Televisió de Catalunya i als autors una notificació per advertir que cinc minuts del reportatge no es podien exhibir. L'argument era que podia representar una violació del dret a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge del denunciant, Víctor Gibanel, ex-cap d'informació de la Guàrdia Urbana.

L'ordre només es va complir en antena. En el moment que va arribar el veto es va produir l'anomenat efecte Streisand: un intent de censura es divulga encara molt més. I si és amb ajuda d'Internet, el resultat es multiplica o viralitza. El documental va aconseguir un 19% d'audiència, més de 500.000 espectadors es van quedar un dissabte a la nit a casa seva.

El fragment censurat d'uns cinc minuts es va pujar a diferents canals de YouTube.

Els directors van comentar tota l'emissió des del seu compte. Van començar per llançar aquest missatge sobre Xavier Trias, responsable polític de la ciutat: "Si demà no surt Xavier Trias en roda de premsa per donar explicacions sobre les irregularitats en la Guàrdia Urbana, aquesta ciutat està morta".

Van compartir les piulades d'altres espectadors fins a portar la indignació al carrer. Una concentració de familiars i amics de Patricia es va reunir a la plaça de Sant Jaume davant l'Ajuntament.

La frustració va anar creixent a mesura que agents oficials van començar a intervenir en la conversa digital. El sindicat de Mossos d'Esquadra va llançar aquest missatge en el seu compte: "Bona nit per anar al cinema. Encara que si us agrada la fantasia, en teniu prou amb el C33".

La formació Guanyem que encapçala Ada Colau, ex-cap visible del moviment per la dació en pagament per a l'eradicació del desnonament a Espanya, va enviar la piulada següent: "Els partits que governaven a Barcelona el 2006 han de comparèixer públicament per donar explicacions i demanar perdó a les víctimes". Alguns usuaris ho van interpretar com a oportunisme polític.

A més d'estrenar-se a diverses sales i haver circulat per diferents festivals, Ciutat morta es podia veure gratuïtament a internet abans que Canal 33 l'emetés anit. L'endemà, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, en una entrevista a Rac1 s'ha limitat a dir que "és un defensor de la Guàrdia Urbana". Aquest cas, la seva difusió per televisió i xarxes socials recorda l'efecte que va tenir el programa que Salvados, de Jordi Évole, va dedicar a les víctimes del metro de València l'abril del 2013. Després de l'emissió del reportatge, els jutges encarregats del cas han reobert la investigació.