El Consell d’Estat retreu a Wert les presses en el seu gran pla universitari

Una vegada més el problema és el temps. El Consell d'Estat ha emès un dictamen sobre el gran pla del Ministeri d'Educació per a les universitats espanyoles –que suposa obrir la possibilitat que implantin voluntàriament graus de tres anys davant dels actuals de quatre– en el qual li retreu que la reforma té “un termini molt breu” i demana que s'ampliï per permetre “una adaptació més coordinada per les universitats al nou sistema”.

La mateixa setmana en la qual sis comunitats autònomes –les tres governades pel PSOE (Andalusia, Canàries i Astúries), Catalunya (CiU), País Basc (PNB) i Navarra (UPN)– han reclamat una moratòria per implantar la reforma educativa a secundària i batxillerat, l'òrgan consultiu considera que el gran canvi que l'equip de José Ignacio Wert planteja als campus necessita un horitzó més ampli que el setembre vinent, quan el ministeri preveu que comencin les modificacions.

El ministre va anunciar el 24 de juny que el seu departament estudia que, de forma “optativa” i “selectiva”, les universitats puguin oferir graus de tres anys més dos anys de màster davant dels quatre anys més un actualment en vigor. “Per a molta gent, la fórmula triada per Espanya suposa un fre per a la internacionalització de les universitats considerable”, va dir el ministre. La seva proposta té fonamentalment el suport dels rectors catalans i el rebuig de la conferència general que els aglutina (la CRUE).

El Consell d'Estat valora al dictamen datat el 15 de gener, al qual ha tingut accés EL PAÍS, que la falta d'estabilitat en la regulació “no sembla que beneficiï la consecució d'una educació de qualitat a Espanya”. El ministeri argumenta que als països “del nostre entorn” és més habitual el grau de tres anys i considera que aquesta modificació facilitarà la internacionalització dels estudiants espanyols en homogeneïtzar el model.

L'informe del Consell d'Estat, preceptiu però no vinculant, analitza un esborrany del reial decret que en modifica dos de previs –el reial decret 1393/2007, que regula els ensenyaments universitaris oficials, i el 99/2011, que regula els de doctorat–. A més dels terminis, aquestes són les principals objeccions que posa al projecte del ministeri:

• Convivència amb les llicenciatures. La reforma “té una especial rellevància i conseqüències de gran importància en el sistema universitari espanyol. En aquest sentit, s'ha de tenir en compte que encara en algunes universitats estan convivint els dos sistemes”. Espanya va implantar el Pla Bolonya de forma generalitzada el 2010, motiu pel qual el 2014 es van graduar les primeres promocions. Aquest model substitueix per graus les antigues llicenciatures, enginyeries i diplomatures, de les quals encara queden alumnes als campus. El Consell subratlla a més que el mateix ministeri indicava al seu expedient “que és prematur establir un diagnòstic sobre els resultats i rendiment del sistema 4+1 [quatre anys de grau i un de màster]”.

• Un acord general. “Una manca d'estabilitat en la regulació dels ensenyaments durant els últims anys no sembla que beneficiï la consecució d'una educació de qualitat a Espanya”, prossegueix el dictamen. Per l'òrgan consultiu resultaria “molt desitjable que es tractés d'aconseguir un acord general de les forces polítiques i socials a fi de buscar un text que pugui donar més estabilitat al sistema”. El reial decret va ser revisat a la Conferència Sectorial de política universitària, en la qual participen totes les comunitats autònomes amb el ministeri. Es van mostrar conformes “amb caràcter general”, assenyala el document. Múrcia i Madrid, ambdues governades pel PP, van alertar que la convivència dels dos models “generarà problemes i incerteses de cara a la internacionalització de les universitats”. També recull objeccions de diferents rectors i col·legis professionals sobre la confusió de la convivència dels dos models o el cost que poden suposar. I reflecteix el vistiplau de les universitats catalanes Pompeu Fabra o Barcelona. Aquesta última planteja dubtes, no obstant això, “sobre l'oportunitat del moment”.

• Mateix títol, diferent durada. “També crida l'atenció que la flexibilitat que introdueix la norma i que, segons el parer del ministeri, constitueix un camí per aconseguir més eficiència en el sistema, no obstant això, pot generar disfuncions”, afegeix el Consell. Entre d'altres, que un títol tingui diferent durada en una universitat i en una altra. “Convindria valorar si seria més adequat que el mateix títol tingués la mateixa durada a totes les universitats”, recomana l'organisme. “Sembla difícil aconseguir aquesta homogeneïtzació quan dins del nostre propi país podria donar-se el cas, amb la redacció del projecte, que un mateix títol tingués una durada diferent en una universitat i una altra”.

• Les professions regulades. Els títols que habiliten per a activitats professionals regulades (arquitectes, infermers, dentistes, fisioterapeutes…) tindran un pla d'estudis que “es regirà per la normativa sectorial que sigui aplicable”, segons l'esborrany del ministeri. El Consell d'Estat considera que no és prou perquè “no en totes les normes sectorials s'estableix expressament la durada” i reclama a l'Executiu que reguli millor aquest punt. També sol·licita un aclariment perquè es fixin els criteris sobre el que passarà amb els alumnes que, “tot i que no han superat el grau en els seus termes actuals (240 crèdits), sí que han superat 180 crèdits”.