L’alumnat de 3r d’ESO podrà fer vaga sense permís dels pares

La normativa que exigia a l'alumnat de tercer d'educació secundària obligatòria presentar una autorització dels pares per poder secundar una inassistència a classe (sovint per una reunió o una vaga) decidida de forma col·lectiva ha estat declarada nul·la per la sala tercera del Tribunal Suprem.

L'alt tribunal ha ratificat en aquest cas la sentència de la sala contenciosa administrativa de la Comunitat Valenciana que anul·lava una disposició d'un decret de la Generalitat aprovat el 2008, que establia l'obligatorietat d'obtenir autorització paterna perquè els alumnes decideixin de forma col·lectiva assistir o no a classe.

El Suprem respon així al recurs presentat pel Govern autonòmic després d'obtenir una sentència anterior desfavorable. Aquesta era conseqüència d'un recurs de la Confederació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de la Comunitat Valenciana Gonzalo Anaya contra el decret 39/2008, relatiu a la convivència als centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics.

Malgrat que l'article 8 de la Llei Orgànica del Dret a l'Educació (LODE) preveu el dret de l'alumnat a decidir col·lectivament faltar a classe en el marc de l'exercici del seu dret de reunió i comunicant la decisió prèviament a la direcció del centre, l'Advocacia de la Generalitat valenciana argumentava que la normativa també parla que ha d'estar emmarcada "en els termes que estableixin les administracions educatives".

Aquest argument no ha convençut l'alt tribunal, ja que "és inqüestionable" que el dret dels alumnes de segon cicle d'ESO a decidir col·lectivament la inassistència a classe figura en l'article 8 de la LODE, independentment de "la valoració que a cadascú li mereixi" la no-exigència de consentiment patern.

"És inqüestionable –incideix la resolució judicial– que l'article 8 de la LODE reconeix un dret als alumnes i que l'exercici d'aquest dret –tal com està configurat legalment– no queda supeditat a cap autorització prèvia".

En concret, l'apartat de l'articulat del decret que es considera improcedent diu així: “Les decisions col·lectives d'inassistència a classe adoptades pels alumnes hauran de disposar de la corresponent autorització dels seus pares, mares, tutors o tutores, en el cas que els alumnes o alumnes siguin menors d'edat".

L'article 8 de la LODE, deia el TSJCV en la decisió que el Suprem ha ratificat, es refereix a "les decisions col·lectives que adoptin els alumnes, a partir del tercer curs de l'educació secundària obligatòria, pel que fa a l'assistència a classe" relacionant aquesta "decisió col·lectiva" amb "l'exercici del dret de reunió" dels alumnes i tot això a l'efecte que aquestes decisions no tinguin "la consideració de faltes de conducta" ni siguin "objecte de sanció".