Els preus cauen a la zona euro per primera vegada en cinc anys

Europa flirteja amb la deflació. Els preus de la zona euro van patir en el tancament del 2014 la primera caiguda interanual en cinc anys, segons les dades publicades avui dimecres per l'agència estadística europea, l'Eurostat. La inflació va tancar l'any amb una taxa negativa (-0,2%) a causa de la debilitat de l'economia de l'eurozona i del brusc descens dels preus del petroli. La caiguda és més pronunciada fins i tot del que esperaven els analistes.

L'Eurostat explica que la taxa negativa es deu sobretot a la caiguda del 6,3% dels preus energètics (respecte al -2,6% del novembre). La variació dels preus de menjar, alcohol i tabac és del 0,0% (respecte al 0,5% al novembre) i només pugen els serveis (un 1,2%, la mateixa taxa que al novembre). La taxa d'inflació, excloent-hi l'energia, és del 0,6%, la més baixa des del 0,5% del juliol del 2014. El fet que la inflació subjacent estigui en positiu i que només hagi passat un mes amb taxa negativa impedeix parlar de deflació, que es defineix en termes econòmics com una caiguda perllongada i generalitzada dels preus.

La taxa és la més baixa des del setembre del 2009. Aquell any, com a conseqüència de l'esclat de la gran recessió i de la caiguda dels preus del petroli, la taxa d'inflació interanual va ser negativa durant cinc mesos, de juny a octubre, i al juliol es va marca un mínim del -0,6%.

Malgrat que una caiguda dels preus a causa de l'abaratiment dels costos de l'energia no és, en principi, negativa per a Europa, importador net de petroli, el fet que la variació de preus hagi entrat en terreny negatiu posa més pressió al Banc Central Europeu (BCE) perquè actuï intentant reanimar els preus. L'objectiu del BCE és que la inflació se situï a prop, però per sota, del 2% a llarg termini. La inflació fa molt temps que és lluny d'aquesta zona i encara que l'entrada en negatiu es pot atribuir al petroli, el llarg període de baixa inflació té més a veure amb la debilitat de la zona euro.

Aquesta debilitat, no obstant això, va per països. Mentre que a Alemanya la taxa d'atur ha marcat un mínim del 6,5%, a Itàlia bat rècords per sobre del 13% i a Espanya i Grècia se situa per sobre del 20%. El creixement també va a diferents velocitats, cosa que complica la resposta del BCE. A això s'uneix la incertesa política a Grècia i el soroll sobre el risc que el país surti de l'euro.

El Consell del BCE es reuneix el 22 de gener (aquest any les reunions de política monetària són cada sis setmanes i no el primer dijous de cada mes, com fins ara). S'espera que el BCE faci un pas cap a la compra massiva de deute públic, cosa que es coneix com a expansió quantitativa (QE, per les sigles en anglès de quantitative easing), la mesura que els bancs centrals dels Estats Units i el Japó han fet servir per combatre la crisi.

A Espanya, la inflació ja es troba en terreny negatiu. Segons l'avanç que va publicar la setmana passada l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'IPC va accelerar la seva caiguda en el tram final de l'exercici amb una retallada de l'1,1% en taxa interanual. Aquest descens no té precedents per a un mes de desembre en l'últim mig segle.