Barcelona ultima el seu primer gran projecte immobiliari després de la crisi

Aquest 2015 arrencarà un dels grans projectes que la crisi va deixar encallat a Barcelona. La promotora Vía Célere ja ha obtingut la llicència per començar les obres a l'antic recinte fabril de Can Batlló després d'arribar a un acord amb les propietàries de la finca, les germanes Muñoz Ramonet. La immobiliària madrilenya, presidida per Juan Antonio Gómez-Pintado, aixecarà la primera fase del projecte: 170 habitatges.

El pla es desenvoluparà sobre un sòl que tècnicament està fora del recinte tancat de Can Batlló. És una de les pastilles de la Magòria, amb façana a la Gran Via, perfectament urbanitzada i amb l'estació de Ferrocarrils de la Generalitat allà mateix. “És l'operació més ostentosa i fàcil de vendre”, subratlla el president del Centre Social de Sants, Josep Maria Domingo, que recorda que Can Batlló “acumula unes deu operacions de permuta” entre propietaris privats i l'Administració.

Aquesta pastilla, Magòria, pertanyia a la Generalitat, i en el seu moment va ser objecte de permuta amb les propietàries del complex industrial a canvi que l'Administració pública es quedés la nau central, subratlla Domingo. La mateixa nau en què el Tripartit s'havia plantejat instal·lar la seu del Departament de Medi Ambient i que ara, comprada a la Generalitat per l'Ajuntament a canvi de 30 milions de deute, diu que serà la seu de l'àrea d'Hàbitat Urbà.

La constructora compra la primera fase a les germanes Muñoz Ramonet

Malgrat això, les hereves de Muñoz Ramonet van al·legar falta de liquiditat per tirar endavant el projecte. Per desencallar-lo, l'Ajuntament es va adjudicar el 2012 un solar del Guinardó per 21,2 milions d'euros perquè les germanes poguessin començar les obres malgrat el plet que mantenien les dues parts als tribunals. Amb tot, segons els comptes del 2013 de l'empresa Grupo Gaudir II, SL, que s'encarrega d'aquest projecte, l'empresa seguia sense tenir prou capacitat per dur a terme les obres. Els auditors de la societat controlada per Carmen Escrivá de Romaní Muñoz advertien en l'informe sobre els comptes que la societat acumulava pèrdues i, a més, requeria finançament bancari per posar en marxa els projectes, cosa que indica “l'existència d'una incertesa significativa sobre la capacitat de la companyia per continuar amb les seves operacions”. L'empresa va declinar fer cap comentari sobre aquest tema.

Vía Célere és una de les poques promotores a Espanya amb capacitat per aixecar un projecte d'aquestes dimensions. Després d'adquirir a la Sareb l'antiga fàbrica de Revlon de la capital catalana, l'empresa vol aconseguir un nou projecte a la ciutat per erigir-se en la immobiliària líder a Madrid i Barcelona. L'empresa assegura que ja té la llicència per construir, que només falta un tràmit de la reparcel·lació i que podria començar al maig.

Aquesta primera promoció privada és tan atractiva que Mercadona ja ha signat un contracte per llogar la planta baixa d'un dels edificis. Seran 1.500 metres quadrats de botiga, segons fonts que coneixen l'operació. El supermercat es planteja un lloguer a llarg termini, per 25 o 30 anys.

Després de la marxa del gruix dels industrials durant la dècada passada –amb polèmica per les indemnitzacions i el trasllat no desitjat a la Zona Franca–, la reconversió de Can Batlló es va paralitzar amb l'esclat de la bombolla. Amb poc més d'una desena de tallers funcionant, el recinte va recuperar vida amb l'ocupació el 2012 de les entitats de la zona. Van adquirir el Bloc 11, rehabilitat i convertit en centre autogestionat d'activitat cultural, formativa, amb un bar, un auditori i una biblioteca.

Fa dos mesos, l'Ajuntament va anunciar la compra de la nau central, que de fet és una dació en pagament, i l'inici de les obres d'urbanització dels camins i aparcaments del recinte, sobretot a la banda que toca a la plaça de Cerdà. En total, a Can Batlló hi ha previstos sis edificis d'habitatge públic que sumen 430 pisos, entre aquests els de la cooperativa de lloguer La Borda. El còmput total de pisos lliures puja a 670.