“L’extensió de l’Estat Islàmic al nord de l’Àfrica amenaça la nostra seguretat”

El seient que ocupa des de l'1 de gener al Consell de Seguretat de l'ONU atorga a Espanya una nova dimensió: la de compartir la màxima responsabilitat en la salvaguarda de la pau i la seguretat internacionals. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha parlat amb EL PAÍS al Caire (Egipte), on ha passat els últims dies de l'any 2014, sobre els reptes que aquest paper suposa per a la diplomàcia espanyola.

Pregunta. Quines seran les prioritats d'Espanya al Consell de Seguretat?

Resposta. Coincideixen amb les del mateix consell, que giren entorn dels conflictes al Pròxim Orient i el nord de l'Àfrica, una situació més complicada després de l'aparició de l'Estat Islàmic (EI). Per aquesta raó, he visitat Egipte aquesta setmana, i els pròxims dies viatjaré a Jordània, Palestina i Israel. Crec que hi ha indicis que es poden produir canvis importants en una línia positiva a la regió. Dit això, òbviament, per a Espanya sempre és també una prioritat Amèrica Llatina, i concretament la situació a Cuba.

P. Quins canvis preveu al Pròxim Orient?

R. En els dos anys que li queden a Obama a la Casa Blanca la diplomàcia nord-americana serà més activa. El desbloqueig de la situació a Cuba indica que vol complir la seva agenda en política exterior. El seu objectiu és passar a la història com el president que més ha fet en la lluita contra la proliferació nuclear, cosa que indica que apostarà fort per aconseguir un acord sobre el panorama nuclear iranià. Si ho aconsegueix, tindrà repercussions importants en altres escenaris, com Síria.

P. Creu que l'Iran podria deixar caure Baixar al-Assad?

R. L'Iran pot facilitar una solució política que passi per la formació d'un govern de transició sense Assad, però amb una important presència de la seva comunitat, l'alauita. Les perspectives de pau són les millors dels últims anys. El canvi fonamental prové de la posició dels estats àrabs més oposats al règim sirià, l'Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs. El consens és unànime a Occident que Assad no pot continuar en el poder. El primer pas cap a aquest escenari, que Rússia també accepta, és un alto el foc en alguns fronts d'una guerra que només beneficia l'EI.

P. Li preocupa la implantació de l'EI al nord de l'Àfrica?

R. Sí, i molt especialment a Líbia. La bandera negra ja oneja en algunes ciutats del país. Cal facilitar un final del conflicte bèl·lic, ja que la seva prolongació propicia la implantació dels extremistes. I el risc de contagi per tot el nord de l'Àfrica és molt seriós, una autèntica amenaça per a la nostra seguretat nacional. Crec que l'enfocament de —l'enviat de l'ONU— Bernardino León, que creu que no hi ha una solució militar sinó política al conflicte, i que aquesta solució només pot arribar a través del diàleg entre els dos parlaments, és l'adequada. Les parts estan convocades a una reunió el dia 5. Si les converses són reeixides, la nostra aspiració és convocar una cimera a Madrid.

P. Per on ha d'anar la reforma del Consell de Seguretat?

R. Formem part d'un grup de països conegut com Units per al consens. No pensem que sigui assenyat augmentar el nombre de membres del Consell de Seguretat, però sí prolongar la durada del mandat dels no permanents. Així mateix, apostem per introduir alguns límits a la capacitat de veto dels membres permanents, i un canvi en les relacions entre el Consell de Seguretat i l'Assemblea General.

P. Després del desglaç entre Cuba i els Estats Units, quina serà la política d'Espanya amb relació a l'illa?

R. La mateixa que fins ara: buscar la normalització de les nostres relacions. No es pot tenir una política a Amèrica Llatina sense aquesta condició. Si vaig viatjar a Cuba va ser perquè era conscient que aviat hi hauria un desglaç amb els Estats Units. Llavors part de l'opinió pública no ho va entendre. Després el seu diari va dir que la Unió Europea ha seguit els Estats Units, però és al revés. El novembre del 2012, el Consell de la UE va aprovar un mandat de negociació amb Cuba gràcies a la iniciativa d'Espanya.

P. Un dels reptes del 2015 pot ser l'aprovació d'una declaració d'independència de Catalunya després d'unes eleccions anticipades. Creu que algun Estat reconeixeria Catalunya?

R. Apostaria al fet que no, cap. Per començar, no tindria els vots suficients al Consell de Seguretat per entrar a l'ONU. A més, quedaria fora de la UE. Per tant, no tindria accés al finançament de l'FMI ni del Banc Central Europeu. La seva economia es veuria molt perjudicada. No crec que ningú que estimi Catalunya desitgi aquest escenari.