Sant Pere i els quaranta dracs

En moltes llegendes, mítiques i cristianes, el drac representa, per antonomàsia, l'enemic a vèncer. Apol·lo, Cadme, Perseu, Sigfrid, Sant Jordi o l'arcàngel Sant Gabriel, entre d'altres, es van enfrontar a vida o mort amb aquest ésser, personificació d'allò diabòlic, que treu foc per la boca o utilitza les seves potents mandíbules i la seva cua serpentejant per lluitar. No obstant això, aquesta temuda criatura també és símbol de protecció feroç del que té al seu càrrec, ja sigui una cova, una dama o princesa, o un objecte. Si tenim en compte el caràcter protector dels dracs, l'església de Sant Pere de Ripoll, el temple que s'aixeca al costat del monestir de la famosa portalada romànica, deu ser un dels més protegits de la cristiandat, ja que durant la seva rehabilitació s'hi han localitzat 40 figures de dracs de més d'un metre de llargada, en el que constitueix un dels conjunts més singulars que s'han trobat a Catalunya.

Amb dents afilades, ulls sortints o traient flames per la boca, tots amenaçadors i agressius. La troballa ha sorprès l'equip d'arquitectes i historiadors que rehabiliten l'edifici. “L'església està dessacralitzada des de finals de la Guerra Civil, i s'ha utilitzat com a magatzem per a tota mena de coses. Després d'un acord entre l'Ajuntament de Ripoll i el bisbat de Vic, l'ús del temple es va cedir durant 30 anys. Vam fer diverses proves i sabíem que es conservava policromia sota les capes de pintures modernes, però mai havia vist un conjunt com aquest”, explica l'arquitecte Josep Arimany, de l'equip que des de l'octubre treballa per convertir l'edifici d'un centre cultural.

Els dracs estan pintats a cadascun dels costats dels quatre nervis de cada volta, de manera que n'hi ha vuit per volta. “Tots diferents, no segueixen un sol patró”, explica Reinald González, historiador de Veclus que també coordina la rehabilitació. De les vuit voltes en què ja s'ha actuat, han aparegut figures en cinc, per la qual cosa s'han localitzat un total de 40 dracs, però en queden tres més sobre les quals encara no s'ha actuat, per la qual cosa hi pot haver més dracs. S'ha localitzat --una cosa excepcional també-- la data en què es van fer les pintures, el 1561, segons es llegeix en una de les claus. “Són molt tardanes. El drac es representa normalment dins del bestiari romànic, i després s'arrossega en el temps amb tot un seguit de transformacions, però és estrany que es facin pintures amb aquesta càrrega decorativa als nervis dels arcs en aquestes dates”, matisa González. Segons l'expert, és clara la representació dels dracs “per expulsar la maldat”, ja que es van representar protegint símbols de la localitat, com el gall, o del cristianisme, com les claus de Sant Pere o un calvari. “L'excés d'aquestes figures també li dóna singularitat”, afegeix González.

“Només teníem previst netejar les claus de les voltes, però després de col·locar les bastides també vam actuar als nervis i vam localitzar aquestes figures i la decoració floral que apareix a les zones entre nervi i nervi dels arcs”, explica l'historiador. “Això, a més del fet que també es conserva un absis romànic i restes de la muralla del segle XIII, fa que aquesta església, en què es batejaven, casaven i enterraven els veïns de Ripoll, però que ha estat considerada menor a l'ombra del monestir, adquireixi més importància”.

“No hi ha dubte que els feligresos van pagar aquestes pintures en un moment d'esplendor i poder econòmic”, assenyala l'historiador. “I això es fa ben palès en els colors utilitzats; a més de negres i vermells, molt potents, es van emprar verds i blaus, com el lapislàtzuli, amb un important cost econòmic, que parlen d'un edifici més important del que es pensava”, manté Aremany.

Les obres disposen d'un pressupost de més de mig milió d'euros, a través d'un fons Feder, però l'aparició d'aquests gairebé 800 metres quadrats de pintura inesperada ha fet que el projecte s'ampliï. “Estem buscant finançament per consolidar aquestes pintures”, expliquen des de l'Ajuntament, que en col·laboració amb la Diputació, el bisbat i la Generalitat, hauria d'ocupar-se de pagar aquestes tasques. “No serà fàcil, perquè després de treure les quatre capes de pintura i el fum de l'incendi que va patir l'església, caldrà injectar morter per evitar que la pintura es desprengui”, indica l'arquitecte.

Segons els experts es van pintar per protegir la ciutat i la cristiandat

Quan finalitzin els treballs de rehabilitació de l'edifici, l'antic temple s'utilitzarà per a conferències i exposicions. A les naus laterals s'exposarà l'important lapidari retirat del claustre del monestir en l'última intervenció, amb elements tan imponents com les claus de la nau central que pesen entre 3.000 i 4.000 quilos cadascuna.