La mobilitat laboral es redueix un 60% des del començament de la crisi
Només 91.000 assalariats van canviar de comunitat per motius de feina el 2013
El nombre de treballadors que es trasllada de comunitat autònoma per motius laborals s'ha reduït gairebé un 60% des que va esclatar la crisi econòmica. El 2008, any del col·lapse financer, uns 224.000 assalariats es van traslladar de regió per motius laborals. Cinc anys més tard, el 2013, el nombre de treballadors que es van mudar a una altra comunitat es va reduir a 91.007, segons la sèrie estadística sobre mobilitat laboral actualitzada aquesta setmana per l'Agència Tributària. La mobilitat laboral és un reflex fidel del síncope sofert pel mercat laboral: com menys oferta de llocs de feina, menys mobilitat.
Entre el 2008 i el 2013, gairebé 710.000 assalariats han canviat d'autonomia per motius laborals, tot i que cal precisar que aquesta estadística agrupa els trasllats fets durant aquest període per un mateix treballador i no té en compte els que estaven a l'atur que van trobar una feina en un altre territori.
La mobilitat laboral a Espanya continua minvant. I això que és una de les més baixes de la Unió Europea. Una estadística recent de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) il·lustra la situació amb la següent xifra: el 33,8% dels treballadors espanyols mai ha canviat de ciutat per treballar.
L'informe de Mobilitat del Mercat de Treball en les Fonts Tributàries corresponent al 2013, publicat divendres passat, revela que els territoris més pròspers són els que més treballadors atreuen. Així, Madrid és la regió que més treballadors va rebre l'any passat: en total, 26.343 empleats es van mudar a la comunitat presidida per Ignacio González (PP) per motius laborals durant el 2013. En canvi, el mateix any van sortir d'aquesta autonomia 16.995 empleats. El saldo final suposa un augment de 9.348 assalariats que van arribar a Madrid procedents d'altres regions.
A més de ser una de les autonomies amb més puixança econòmica, Madrid és la seu de grans multinacionals al nostre país per l'efecte capitalitat i, a més, concentra gran part de l'Administració general de l'Estat. Tot això explica que sigui el territori que més assalariats atreu.
L'estadística de l'Agència Tributària es nodreix de la informació procedent de la “declaració anual de retencions i ingressos a compte sobre rendiments del treball” (model 190). És a dir, recull la informació dels declarants de l'IRPF d'un any i els compara amb els registrats l'any següent.
D'aquesta manera, Castella-la Manxa és el territori del qual surten més treballadors per traslladar-se a Madrid (5.208 assalariats). En bona part per la seva proximitat geogràfica. El mateix li passa a Castella i Lleó, d'on van marxar 4.098 empleats cap a la capital per motius laborals. Andalusia va aportar l'any passat 4.831 treballadors a Madrid.
Madrid és la comunitat autònoma que més treballadors atreu
La regió andalusa és, precisament, una de les poques on el saldo dels assalariats que entren i surten resulta negatiu. És a dir, que durant el 2013 va perdre 4.271 empleats per trasllat laboral. En termes reals, van marxar d'Andalusia 13.130 empleats i hi van entrar 8.859 assalariats.
Catalunya és un altre dels tradicionals pols d'atracció econòmica. Encara que és la segona autonomia que més treballadors atreu està lluny de les xifres de Madrid, segons revela l'estadística de l'Agència Tributària. Durant el 2013 van sortir 9.131 treballadors de Catalunya i n'hi van entrar 11.166 procedents d'altres regions, amb un saldo favorable de 2.035 persones.
En total, hi ha 10 comunitats que presenten un saldo negatiu –surten més treballadors dels que entren– i només cinc que registren un balanç positiu. L'estadística de l'Agència Tributària no té en compte els moviments fets des del País Basc i Navarra perquè tenen el seu propi règim fiscal, ni de les ciutats autònomes.
Els assalariats
d’entre 26 i 35 anys són els que més es muden
La reforma laboral que el Govern del PP va aprovar el 2012 contenia mesures per afavorir la mobilitat laboral. Però la deterioració del mercat de treball, amb la reducció de l'oferta d'ocupacions, ha provocat una caiguda dels moviments entre comunitats per motius laborals.
L'informe d'Hisenda també mostra la mobilitat laboral per gènere. Els homes van canviar més de comunitat per motius de feina (52.833) que les dones (38.121). També ofereix informació de la mobilitat per trams d'edat: els assalariats entre 26 i 35 anys són els que més canvien de regió per raó de treball, 47.424 empleats el 2013. Els segueixen els treballadors d'entre 36 i 55 anys: 29.000 empleats d'aquest rang d'edat es van mudar d'autonomia l'any passat. Els declarants d'IRPF de més de 55 anys amb prou feines es van traslladar i només 2.761 van canviar de regió.
D'altra banda, des del 2012, uns 173.281 espanyols han abandonat el país, segons dades recents difoses per l'Institut Nacional d'Estadística. Gairebé totes aquestes emigracions tenen a veure amb motius laborals. L'estadística de l'INE mostra també que més d'un milió de residents estrangers a Espanya han abandonat el país des del 2012.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.