La Infanta anirà a judici acusada de cooperar amb el frau del seu marit

El darrer pas del jutge José Castro no ha estat endarrere. El magistrat acaba de decretar ara l'obertura del judici del cas Urdangarin i ha decidit que la germana del rei Felip VI, la infanta Cristina de Borbó, ha de seure al banc dels acusats davant l'Audiència de Palma. Des del mes de gener del 2014 la dona de l'exjugador del Barça d'handbol, Iñaki Urdangarin està imputada, sospitosa per un cas de presumpta corrupció, per la possible cooperació en un frau a Hisenda a través de l'empresa familiar Aizoon.

El jutge Castro, de Còrdova, arrelat a Mallorca fa 30 anys, aliè a sectors judicials activistes, és un llop solitari, a punt de jubilar-se. Considera que la dona d'Urdangarin ha de ser jutjada davant d'un tribunal perquè es dirimeixin els presumptes indicis de dos delictes fiscals, en un paper de cooperadora dels mateixos fraus, el 2007 i el 2008, dels quals s'acusa el seu marit. La vista oral potser se celebrarà passat l'estiu del 2015.

El magistrat, en segellar la instrucció després de quatre anys, manté el criteri que va expressar el 2013 quan va dictar la primera imputació contra la Infanta, implicació que inicialment va enderrocar l'Audiència. Setmanes enrere, el 2014, els tres magistrats del tribunal varen coincidir amb les tesis de l'instructor a encausar Cristina de Borbó, per dos presumptes delictes contra la Hisenda pública, tot i que hi ha contra ella una única acusació, la del pseudosindicat ultra Manos Limpias. Aquesta entitat reclama vuit anys de presó per a la Infanta.

El jutge Castro ha desatès les raons dels extensos al•legats defensius dels escrits de qualificació del fiscal anticorrupció Pedro Horrach, de l'Advocacia de l'Estat i dels lletrats de Cristina de Borbó. Aquestes parts es van centrar en la no-existència d'indicis delictius contra la Infanta i, a més, han subratllat que era d'aplicació inexcusable –al seu favor– l'anomenada doctrina Botín, del Tribunal Suprem, que assenyala que si no acusen la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat d'un delicte que al·ludeix a l'Estat no es pot jutjar.

Amb el suport del mandat de l'Audiència, el jutge creu que si la Fiscalia i Hisenda acusen dels mateixos delictes Urdangarin i el seu soci Diego Torres per quina raó no es pot acusar i jutjar la germana del Rei.

Cristina de Borbó ha protagonitzat des del 2013 –i des de la seva declaració davant el jutge com a imputada el febrer del 2014– gran part de les informacions sobre el cas Urdangarin, també anomenat cas Nóos.

L'assumpte judicial es va encetar el 2010 per investigar la presumpta malversació de sis milions de fons públics dels governs de les Balears i la Comunitat Valenciana per Iñaki Urdangarin i el seu soci Diego Torres, a través de l'Institut Nóos, teòricament sense ànim de lucre, quasi una ONG.

La lupa escrutadora es va centrar en la presència de Cristina de Borbó en la junta de Nóos i, especialment, en el paper de copropietària amb el seu marit de la companyia Aizoon, on es van drenar quantitats presumptament defraudades.

L'últim escrit determinant en la causa del jutge Castro, la interlocutòria d'obertura del judici oral, conté el relat de fets sota sospita, el ventall de presumptes delictes, així com el llistat d'acusats que han d'estar al banc per ser jutjats. Hi ha el soci d'Urdangarin, Diego Torres, la seva dona, Ana Maria Tejeiro, i els seus dos germans col·laboradors de Nóos. L'expresident Jaume Matas i quatre dels seus alts càrrecs, càrrecs de Madrid 2016 i de la Comunitat Valenciana.

El fiscal vol una petició de pena màxima de 19, 5 anys de presó per Iñaki Urdangarin i una multa de 3,5 milions, mentre que per a l'expresident balear Jaume Matas la pena reclamada és d'11 anys. Per Diego Torres són més de 16 anys.

La Fiscalia Anticorrupció no veu culpable la Infanta però li exigeix el pagament de gairebé 600.000 euros per la seva responsabilitat civil a títol lucratiu dels fons fraudulents operats en Aizoon, fins i tot sense saber-ne la procedència il·legal i no ser administradora de la companyia.

La Infanta va dipositar aquesta partida al jutjat. En abonar aquesta quantitat (de no anar a judici) evitava ser part –civil– en la causa i ser citada, com demana el fiscal.

Iñaki Urdangarin s'enfronta a acusacions pels presumptes delictes de malversació de cabals públics, estafa, prevaricació, falsedat en document públic, falsedat en document mercantil, frau a l'administració, dos delictes contra la hisenda pública i un delicte de blanqueig de capitals.