Xifres que entren pels ulls

Sabíeu que a Catalunya hi ha més gent que es diu Juan que Joan? O que José i María són els noms d'home i dona més abundants? O que Marc és des de fa anys el nom de noi més habitual en els nous naixements però que entre les nenes hi ha més alternança, des de Martina a Júlia/Julia o Paula?

Aquestes dades i moltíssimes més de tot tipus, des de política a economia, geografia, història, gastronomia, esports, naturalesa i altres disciplines diverses es troben en un llibre que té la virtut de combinar l'estadística i la infografia: Algunes coses que (potser) no sabies de Catalunya en 70 gràfics.

“S'han publicat molts llibres, però res en infografia”

Editat per Infographics Llibres a partir d'una campanya de micromecenatge que ha captat 345 mecenes, és un projecte de tres infografistes que van coincidir anys enrere al diari Sport: Carles Javierre Kohan, combina la docència amb aventures empresarials sempre lligades a la infografia i l'entorn web i multimèdia; Esther Utrilla, continua a la premsa i més en concret al diari Ara; i Bwokaa Wandscher, brasiler de Santo Ângelo (Rio Grande do Sul) que combina la infografia amb la pintura i l'escultura.

“En els dos últims anys s'han publicat molts llibres sobre Catalunya, sobre tot tipus de temes, des de la independència fins al 1714, però no hi havia res gràfic, res en infografia. Hi ha molt de text, però som al 2014, una època en què tot és molt visual, i com infografistes pensem que feia falta un llibre com aquest, que parli de Catalunya amb infografia”, explica Carles Javierre Kohan.

Catalunya en 70 gràfics pot ser una divertida eina per jugar al trivial de manera improvisada, amb preguntes com quin és el barri més poblat de Barcelona o la comarca més petita, quants quilòmetres de frontera comparteix Catalunya amb Andorra o quins són els noms més habituals a les vies urbanes catalanes (la resposta és més fàcil del que sembla: 735 es diuen carrer Major, molt per davant de les 438 que es diuen Catalunya, les 383 que es diuen Font o les 278 que es denominen Montserrat).

No tot són xifres. Podem aprendre coses sobre l'arribada de l'escarabat assassí.

Però no tot són xifres. Podem aprendre coses sobre l'arribada de l'escarabat assassí. O quines són les espècies autòctones, des de l'ase català a l'ovella Xisqueta, la vaca de l'Albera o el gos d'atura. O conèixer les diferents varietats i composició dels embotits. Per exemple, els bulls poden ser bisbes, bisbots, donegal, bisbessa, peltruc o botifarra gruixuda, se solen farcir amb pasta de botifarra blanca o negra i n'hi ha de fetge, de llengua, de pulmons, de ronyons, etcètera.

Hi ha coses subjectives, com a quin platet es pot cuinar amb cadascun dels bolets més populars: canalons de ceps, estofat de vedella amb patates i carlets, calamars farcits amb llit-secs… Altres, tan sorprenents com descobrir que entre la vintena de catalans campions del món en vehicles de motor a dues rodes només hi ha una dona, Laia Sanz, però és ella qui té el millor palmarès: no només ha guanyat 20 títols (quatre més que Toni Bou i 13 més que Jordi Tarrés) sinó que els ha guanyat en tres categories diferents i el 2013 va aconseguir el triplet.

Des del primer moment, els autors van decidir que el llibre seria independent, sense ajudes públiques ni influències privades: “No ens ha manat ningú. Hem fet el que hem volgut. Temes que ens venien de gust, dels quals ens documentàvem i dibuixàvem”.

“Vam fer una llista molt llarga de temes que podien interessar-nos a nosaltres com infografistes i als lectors. Uns donaven de si i els hem fet; uns altres no funcionaven gràficament o no en teníem prou informació; i uns altres s'han quedat en cartera per falta de temps”, afegeix. Les fonts d'informació ha estat molt diverses, des de l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya) a gremis com el de pastissers, l'Incavi (Institut Català de la Vinya i el Vi), el Museu Nacional de Catalunya o Enciclopèdia Catalana.

“El llibre li pot interessar a la gent del gremi, dissenyadors gràfics, evidentment als infografistes, i crec que a qualsevol persona que tingui interès per saber coses sobre Catalunya. Són temes molt mundans, molt de la gent del carrer, i en lloc d'haver de llegir un text molt llarg i potser pesat tens una forma plàstica de saber coses sobre Catalunya”, sintetitza Javierre.