Extorsió i concessió

Corea del Nord és el perfecte exemple de per què la comunitat internacional ha de posar tots els mitjans al seu abast per evitar la proliferació nuclear. I també de com una dictadura hereditària amb tocs sobrenaturals i naturalesa totalitària dotada de caps nuclears és capaç de generar una crisi de proporcions internacionals a partir del capritx del seu líder.

A Kim Jong-un, a qui els nord-coreans estan obligats a anomenar Brillant Camarada i que per llei no poden portar el seu mateix tall de cabells, no li ha agradat que la nord-americana Sony Pictures hagi produït una comèdia, La entrevista, que gira entorn de l'argument d'un complot per matar-lo precisament a ell. Kim, com el seu pare —el difunt Estimat Líder—, és un consumidor compulsiu de pel·lícules i sèries nord-americanes, en les quals un dels arguments recurrents són precisament les conspiracions per assassinar el president dels Estats Units. Però quan li ha tocat a ell la cosa ha canviat.

Durant tres setmanes, Sony Pictures ha sofert un dels atacs informàtics més demolidors dels que hi ha registre contra una empresa privada. S'ha centrat en la destrucció de programari i el robatori de dades, incloses pel·lícules sense estrenar i correus electrònics personals d'actors, productors i directors. Les pèrdues potencials són milionàries. El Consell de Seguretat Nacional dels EUA ha ofert el seu suport a l'empresa i fonts d'intel·ligència afirmen que el règim de Pyongyang hi està “directament implicat”.

En paral·lel, un grup anomenat Guardians de la Pau ha amenaçat les sales distribuïdores i el públic que vagi a veure la pel·lícula amb frases com: “El món tremolarà”. El resultat és que Sony ha cancel·lat l'estrena de La entrevista.

Per raons d'equilibris globals i concessions a Pequín, s'han permès durant massa temps les fanfarronades dels successius dictadors de Corea del Nord. Els seus comportaments extravagants no fan oblidar les gravíssimes violacions dels drets humans i les més elementals normes de convivència en les quals han incorregut. I tot, sota l'amenaça permanent del botó nuclear. La retirada de La entrevista no és una anècdota: és un perillosíssim precedent que posa la comunitat internacional davant el dilema de triar entre cedir a la por o exercir la llibertat.