Les cinc claus de l’embargament dels Estats Units a Cuba

Les mesures anunciades per Obama afecten l'embargament nord-americà a Cuba?

L'embargament comercial dels Estats Units a Cuba, imposat als anys 60, està blindat per un complex entramat de lleis. Només el Congrés pot posar fi oficialment a aquest entramat. A partir del gener, el Partit Republicà dominarà les dues cambres legislatives, motiu pel qual sembla improbable que l'embargament es modifiqui en els propers dos anys, donada l'oposició d'una part del partit a qualsevol acostament a Cuba.

En anunciar la represa de les relacions amb Cuba i un paquet de mesures d'acostament, el president dels Estats Units, Barack Obama, va demanar aquest dimecres al Congrés que iniciï un debat “seriós i honest” sobre l'embargament. Però més enllà que hi hagi voluntat política a Washington, la llei Helms-Burton, aprovada el 1996, estableix que l'embargament no pot eliminar-se fins que Cuba transiti cap a la democràcia amb un Govern que no inclogui ni el president Raúl Castro ni el seu antecessor, el seu germà Fidel.

Quin abast tenen les mesures anunciades per Obama?

Com ja va fer el 2009 i el 2011, Obama adoptarà una sèrie d'ordres executives que esquiven el Congrés. El president explota els marges de les lleis que regulen l'embargament per poder impulsar mesures flexibilitzadores respecte a Cuba. Però per aconseguir una normalització absoluta dels viatges de turisme i de les relacions comercials amb Cuba és necessari que el Congrés derogui l'embargament.

Quan va començar l'embargament?

Després que el Govern revolucionari de Fidel Castro expropiés béns nord-americans, el president dels EUA Dwight D. Eisenhower va respondre l'octubre del 1960 amb un embargament parcial a les exportacions nord-americanes a Cuba amb l'excepció d'aliments, medicines i subministraments mèdics. El gener del 1961, pocs dies abans de deixar la presidència, Eisenhower va ordenar el cessament de les relacions diplomàtiques entre els EUA i Cuba arran de la nacionalització de propietats nord-americanes a la illa.

Al febrer del 1962, el president John F. Kennedy va ampliar les restriccions. Va imposar un embargament total –d'importacions i exportacions, i sense gairebé cap excepció– com a resposta a la “ofensiva subversiva comunista a la qual s'ha alineat públicament el Govern de Cuba”.

Dues dècades després, el març del 1982, els EUA van rebaixar encara més la seva relació diplomàtica amb Cuba en incloure-la a la llista de països considerats patrocinadors de terrorisme pel seu suport a grups comunistes de l'Àfrica i l'Amèrica Llatina als anys seixanta i setanta, i per donar refugi a membres d'ETA i de les FARC. Aquest mateix motiu va ser el que va adduir el Departament d'Estat el maig passat quan va mantenir Cuba en la classificació del 2013.

Després de l'anunci aquest dimecres d'Obama que Cuba sortirà d'aquesta llista negra en un termini per determinar, només hi continuaran Iran, Síria i Sudan. Els països designats han facilitat “repetidament” suport a actes de terrorisme internacional, segons el Departament d'Estat. La designació implica restriccions d'ajuda nord-americana, prohibició d'exportació i venda d'armes, i determinades restriccions comercials i financeres.

Ha variat l'embargament?

L'embargament ha tingut canvis en les últimes dècades. El més destacat es va produir el 1996 per mitjà de la llei Helms-Burton, que va endurir les restriccions comercials i les va blindar legalment. La norma va ampliar les penalitzacions a països estrangers que comercialitzessin amb l'illa del Carib, va permetre a ciutadans nord-americans reclamar propietats confiscades a Cuba –però mai ha arribat a ser possible a causa de la capacitat presidencial de vetar cada sis mesos aquesta disposició– i va denegar visats als EUA de ciutadans que havien participat en la confiscació de propietats.

En paral·lel, l'Administració de Bill Clinton va suspendre el 1996 tots els vols comercials entre el EUA i Cuba després de l'enderrocament a càrrec de Cuba de dues avionetes civils nord-americanes. Però Clinton també va flexibilitzar lleugerament les possibilitats nord-americanes de visitar l'illa. El 2003, el president George W. Bush va retornar a l'opció anterior. Però Bush, al seu torn, va fer alguns gestos conciliadors: des de l'huracà Michelle, al final del 2001, les empreses nord-americanes poden vendre menjar a Cuba per motius humanitaris.

Què havia fet Obama fins ara?

El 2009 i el 2011, Obama va afavorir la flexibilització de les remeses, els viatges familiars i l'ampliació de les opcions de visitar l'illa per als ciutadans dels EUA. Però el cas d'Alan Gross, detingut a final del 2009, va paralitzar fins a l'anunci d'aquest dimecres un acostament més important.