L’atac a Sony ja és “un cas greu de seguretat nacional”
La Casa Blanca estudia “una resposta apropiada”
“El president considera que es tracta d'un cas greu de seguretat nacional”, va dir ahir el portaveu de la Casa Blanca, Josh Earnest, sobre l'atac cibernètic contra Sony Pictures Entertainment. Tant que l'Administració Obama està estudiant “una resposta apropiada”.
La companyia va sofrir una filtració de centenars de milers de documents arran de la producció del film La entrevista, que mostra l'assassinat del líder nord-coreà Kim Jong-un de la manera més jocosa i sagnant possible. I les amenaces de l'autodenominat grup Guardians de la Pau, connectat amb el Govern nord-coreà segons fonts del Departament de Justícia dels EUA, d'atemptar contra els espectadors van forçar els estudis a cancel·lar l'estrena de la pel·lícula de Seth Rogen i James Franco.
"Això demostra el poder de la comèdia i l'art. Ara resulta que Rogen i Franco són els activistes polítics més salvatges", va escriure Juliette Lewis a Twitter. Un resum d'una saga que ha deixat un sabor amarg en la indústria de Hollywood. “Un trist dia per a l'expressió artística”, va resumir l'actor Steve Carell d'una jornada que passarà als anals de Hollywood.
Pas a pas
24 de novembre. Sony pateix un atac informàtic per part dels autoanomenats Guardians de la Pau.
1 de desembre. Els pirates difonen pel·lícules i dades personals d'actors i empleats de Sony.
4 de desembre. Es van fent públics alguns dels documents extrets del seu sistema informàtic.
5 de desembre. Apareixen els sous de James Franco i Seth Rogen, entre d'altres.
11 de desembre. Afloren alguns pseudònims que els actors utilitzen als taxis o hotels.
16 de desembre. Dos extreballadors denuncien que Sony ja coneixia els seus punts febles davant un possible ciberatac.
17 de desembre. Les principals exhibidores dels Estats Units cancel·len l'estrena de La entrevista i Sony decideix ajornar sense data l'estrena de la pel·lícula davant les amenaces.
En les hores prèvies a l'anunci de la cancel·lació de l'estrena, les principals cadenes d'exhibició del país havien anunciat la seva intenció de no projectar la pel·lícula a causa de les amenaces. “El món s'omplirà de por. Recordeu l'11 de setembre del 2001”, deia l'últim missatge d'un grup que ha posat Sony contra les cordes.
“A la vista de la decisió de la majoria dels nostres exhibidors de no projectar La entrevista, hem decidit no seguir endavant amb l'estrena en cinemes planejada pel 25 de desembre”, va dir la companyia en un comunicat que descrivia la situació viscuda com “un assalt criminal sense precedents”. “Donem suport als nostres cineastes i el seu dret a la llibertat d'expressió i estem molt decebuts amb aquest resultat”, resumia el comunicat.
A partir de l'anunci, els comentaris no han deixat de succeir-se, en suport a la cinta i en condemna pel que el senador John McCain descriu com la victòria dels dolents. “És un precedent torbador”, va afegir el polític, qui va assegurar que la decisió donarà més poder “als mals actors”. No es referia a Rogen o Franco, ja candidat a l'Oscar per 127 horas, sinó als responsables de l'atac cibernètic. Encara que el portaveu de la Casa Blanca només va parlar d'un “actor sofisticat” com a responsable de l'atac, es va filtrar als mitjans nord-americans que Corea del Nord estaria darrere de l'operació. Pyongyang sempre ha negat la seva vinculació amb aquesta qüestió, encara que va criticar el film com “un acte de guerra”.
La cancel·lació pot costar a l'estudi per sobre dels 80 milions d'euros, més del doble del pressupost de La entrevista, ja que cal comptar els costos de distribució i promoció perduts. Però és pitjor el seu impacte en la comunitat creativa de Hollywood. Judd Apatow, home afí als estudis Sony i que va donar la seva primera oportunitat artística a Rogen i Franco en la sèrie Freaks & Geeks, va definir la decisió com una desgràcia. “Retiraran qualsevol pel·lícula que rebi una amenaça?”, va indicar el realitzador a Twitter. Michael Moore va ser més sarcàstic: “Benvolguts hackers: ara que dirigiu Hollywood m'agradaria que hi hagués menys comèdies romàntiques, menys pel·lícules de Michael Bay i res de Transformers”. Jimmy Kimmel, un dels presentadors més populars als Estats Units, va resumir la decisió com “un acte de covardia”.
El guionista Aaron Sorkin, conegut per sèries com El ala oeste o The Newsroom, va preferir recordar la responsabilitat dels mitjans de comunicació. “S'han complert els desitjos dels terroristes en part gràcies a la premsa”, va dir en referència al continu flux de notícies derivades de l'atac cibernètic que ha bolcat a la xarxa més de 30.000 documents d'informació sensible.
Al cost de la cancel·lació cal sumar-hi els perjudicis econòmics d'aquesta filtració, que podria superar amb facilitat els prop de 140 milions d'euros que li va costar a Sony l'atac que el 2011 va tombar el servei en línia de Playstation i que es va fer amb les dades personals de gairebé 80 milions d'usuaris. A més, són diversos els projectes cinematogràfics cancel·lats com a conseqüència d'aquesta situació, com Pyongyang, basat en el còmic de Guy Delisle i que explica les seves vivències a Corea del Nord.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.