El to nadalenc
La majoria dels diputats van sortir en estampida i van deixar Mas-Colell sol amb els Pressupostos
Els Pressupostos són com el Google, el que no hi surt no existeix. Però abans de sotmetre a aprovació uns pressupostos als quals tots els grups han donat l'esquena, o si més no les costelles, es va procedir en el ple d'aquest dimecres 17 a la sessió de control del Govern. Fora, l'accés al Parlament estava barrat i d'aquesta manera el Govern convergent sotmetia a control al seu torn a qualsevol contribuent, aturat (o meitat i meitat), que pretengués apropar-se més del compte.
El matí va discórrer en un clima nadalenc no per fred sinó per rialler. Va ser el president Artur Mas el primer a felicitar les festes a la popular (o per ventura populista, per declinar en acusatiu), Alícia Sánchez-Camacho, a la qual va blasmar que “ni a les festes de Nadal tingués un to una mica més amable”. La portaveu conservadora (i també conversadora, que hi ha enregistraments), havia vaticinat al President per mitjà de l'endevinació política la traïció dels republicans en la comissió sobre la corrupció, i així va predir que finalment Mas es veuria obligat a presentar-se “com jo haig de comparèixer”, rematada que va deixar l'hemicicle amb un regust de cupletista despitada.
A propòsit de l'hemicicle, vist des de les graderies dels nois (i noies) de la premsa, s'observa que, de llarg, la major part de les coronetes calbes es concentren a la bancada del Govern (encara que això seria més un assumpte per un miserere que per un cuplet). El cas és que minuts abans, també el ciutadà Albert Rivera havia anunciat que el seu grup tornaria a demanar la compareixença de Mas en la Comissió d'investigació sobre el frau i l'evasió fiscals i les pràctiques de corrupció política, més llarga de nom que d'esperança de vida, ja que molts temen que s'avancin les eleccions abans que la comissió compleixi la seva comesa. Després es van enredar Mas i Rivera en un duet líric (… per això ves-te'n, oblida el meu nom, la cara, la casa..., i dóna la volta...), sobre si l'ombra de Pujol és allargada o això només queda per als xiprers i no pels Consellers en cap. L'última paraula la va tenir el President (sempre l'última paraula la té el que mana) i va advertir Rivera que no dissimulés, que ja li coneixia el somriure, ja que “el llenguatge no verbal és el que delata la gent”.
Va prosseguir verbalment la sessió de control amb les paraules de Miquel Iceta, un socialista (igual que Concha Velasco aquesta formació fa gala de les seves pèrdues), que també va saludar el president Mas i la presidenta Núria De Gispert “en to nadalenc”. Va procedir a preguntar-li a Mas per la llista conjunta, pel full de ruta, i per com li anava en general amb els seus socis de govern. El President es va aixecar del seu escó, es va girar cap a Iceta per mirar-lo directament, li va dir en general que li anava bé i es va asseure de nou.
En el llenguatge no verbal del Parlament pot llegir-se que el president Mas és l'únic membre del Govern que es gira per respondre directament als seus interlocutors i que la resta dels consellers responen de costat, és a dir que prefereixen mirar els seus papers a mirar els qui els pregunten. Quan li va tocar el torn a l'esquerra-dins-d'-un-ordre-republicà Oriol Junqueras, va comunicar que també ell volia afegir-se al “to nadalenc”, i després d'explicar que, com la cosa continua tan malament, no podia fer caure ara aquests pressupostos, li va preguntar al President que si anunciaria abans de final d'any la convocatòria d'eleccions. I així, amb la incògnita de qui dirà les campanades i la gran campanada, va acabar la sessió de control i va començar el debat pressupostari.
Després va pujar a la tribuna d'oradors el conseller d'economia Mas-Colell però va començar a llegir uns folis que no tenien res a veure amb els Pressupostos i va demanar que li portessin la carpeta bona. Mentre esperava, va explicar que ell també faria una presentació “amb esperit nadalenc”. El llenguatge verbal encobreix el que som encara més que el llenguatge no verbal. De fet, Talleyrand, a qui deien el diable coix, va sentenciar que el llenguatge serveix per ocultar el pensament. Passar del “to nadalenc” a l'“esperit nadalenc” és canviar el laïcisme per la religiositat. Ara sí, quan el conseller d'economia es va disposar a llegir els folis nous (els bons), la majoria dels diputats van sortir en estampida i el van deixar, com qui diu, sol amb els seus pressupostos. Els únics líders no convergents que es van quedar van ser Oriol Junqueras d'ERC i David Fernández de la CUP, que és alhora president de la comissió sobre la corrupció, el frau i les ombres dels xiprers.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
