Juncker retira 80 normes europees i dóna prioritat a la inversió i l’energia

Inversió per crear creixement i ocupació. Unió energètica per posar fi a la dependència de Rússia. I menys normes a Brussel·les darrere d'una UE que se centri en el que és realment important i deixi de ficar-se on no l'hi demanen. La nova Comissió Europea de Jean-Claude Juncker va presentar ahir davant l'Eurocambra, a Estrasburg, el seu programa de treball per al 2015 amb aquestes tres idees força. Després d'uns anys marcats per una suma de crisis —entre les quals destaquen una crisi existencial de l'euro i una profunda crisi democràtica—, l'equip de Juncker intenta activar així un nou cicle polític enmig d'un estancament econòmic que es preveu llarg i espinós, i d'una situació política i social repleta d'enrenous potencials. Brussel·les se centrarà “en les grans coses: creixement i ocupació”, va dir el vicepresident comunitari, Frans Timmermans; “no presentarà cap mesura que no se centri en aquestes prioritats, i retirarà regles obsoletes, innecessàries o que no tinguin el suport del Parlament Europeu i del Consell Europeu”. “No cal que la Unió Europea reguli tots els problemes d'Europa”, va dir Juncker.

En aquesta declaració d'intencions s'endevina una aproximació ideològica del nou equip al capdavant del braç executiu de la Unió. La Comissió confirma la retirada de 80 normatives —com va avançar dissabte aquest diari—, en un gest clar amb els països que creuen que Brussel·les ha anat massa lluny i ha de començar a desfer part del camí en matèria de regulació, encapçalats pel Regne Unit. Les pressions dels grups d'interès i el malestar de l'Eurocambra han provocat que finalment Juncker no vagi tan lluny com volia en alguns assumptes: Brussel·les retira la directiva sobre qualitat de l'aire i residus, però promet replantejar-la al llarg del 2015. En l'esborrany anterior, la Comissió pretenia posar fi a aquesta normativa sense la possibilitat d'una nova regulació l'any vinent. D'altra banda, l'Executiu europeu dóna un ultimàtum de sis mesos per aconseguir un acord sobre el projecte que regula les baixes per maternitat. Però el disseny del pla general continua intacte: ahir es va certificar la primera tongada de retirades, i després podria venir una poda més agosarada al llarg de la legislatura.

No és la primera vegada que la Comissió s'atreveix amb la retirada de normatives, tot i que mai havia anat tan lluny en aquest assumpte. Després de conèixer les prioritats, tots els partits excepte el Partit Popular Europeu (PPE) van lamentar que l'Executiu europeu no escoltés els desitjos de l'Eurocambra per al 2015. El socialdemòcrata Enrique Guerrero va parlar obertament de “malestar i decepció” a les files del centreequerra, que comença a dubtar de Juncker. Els Verds van criticar la retirada de directives en matèria mediambiental, i els liberals van advertir que l'equip de Juncker “pot matar l'Europa de la salut i el medi ambient”. Fora de la Cambra, la Confederació Europea de Sindicats va lamentar que l'agenda de la Comissió no inclogui “ni una proposta que millori la vida dels treballadors”, va dir la seva secretària general, Bernadette Ségol, informa Efe.

Camí del seu segon mes al capdavant de la Comissió, a Juncker ni tan sols li ha fet gaire mal l'escàndol Luxleaks, que ha revelat centenars de pactes secrets signats pel seu país, Luxemburg, i multinacionals, que gràcies a aquests acords amb prou feines paguen impostos. Pel que fa a la lluita contra l'evasió fiscal, la resposta política de Juncker és llançar un acord d'intercanvi automàtic d'informació, i un projecte de directiva d'harmonització de les bases imposables de l'impost de societats, que té tots els números de fracassar perquè requeriria unanimitat i hi ha almenys mitja dotzena de països que han fet de la competència fiscal a la baixa una espècie de model de negoci: el mateix Luxemburg de Juncker, Irlanda, Holanda, Bèlgica, Xipre o Malta. Malgrat que és conscient que aquestes propostes difícilment tiraran endavant mentre segueixi vigent la regla de la unanimitat, Timmermans les va incloure entre les prioritats i va assegurar que la Comissió vol que el principi que regni en matèria de fiscalitat “sigui que la imposició es faci al país on s'obté el benefici”.

Però les prioritats més clares són el pla d'inversions de 315.000 milions i la unió energètica. El gest al keynesianisme a través de les inversions per estimular l'anèmica demanda ha estat ben rebut, tot i que l'historiador econòmic Barry Eichengreen, per exemple, qualifica aquest pla de “fum i miralls” davant el fet que només mobilitzarà, al principi, 21.000 milions de fons públics. La unió energètica, a més de l'agenda digital, és una clara aposta promercat: la construcció d'infraestructures energètiques amb diners bàsicament privats per posar fi a la dependència de Rússia, en ple conflicte amb Ucraïna i davant els problemes que s'apropen per la greu crisi que s'apropa a tota velocitat a Moscou pel desplom del preu del petroli.

Europa comença a mirar Rússia de reüll davant la possibilitat que les turbulències acabin afectant també les Borses europees. El banc central rus va apujar ahir els tipus d'interès al 17,5% davant la caiguda dràstica del ruble. I a Moscou li esperen més sancions al final de la setmana per part dels EUA, que pretenen bloquejar les grans empreses russes d'armament i castigar les inversions en energia. Els EUA i Europa han anat fins ara junts en les sancions, malgrat que aquesta vegada és poc probable que Brussel·les segueixi el ritme de Washington: els europeus estan discutint ampliar la llista de sancionats russos per la crisi a Ucraïna, “però el petroli ja està imposant prou càstig per pensar en mesures més dures”, van explicar fonts europees.