La Generalitat no pot exigir llibertat d'expressió, diu el Suprem

La Generalitat de Catalunya no pot sentir vulnerat el seu dret a la llibertat d'expressió perquè els titulars d'aquest dret són les persones, no les administracions. Així ha respost el Tribunal Suprem al recurs del Govern català contra l'acord del Consell de Ministres que va impugnar la consulta alternativa del 9-N i tots els seus actes preparatoris. La Secció Setena de l'alt tribunal no ha admès el recurs perquè considera que l'acord del Consell de Ministres qüestionat per Catalunya no és un acte susceptible de recurs contenciós i la impugnació correspondria al Tribunal Constitucional. Però en la seva interlocutòria, els jutges del Suprem adverteixen, a més, que la Generalitat no està autoritzada per reclamar davant els tribunals el dret a la llibertat d'expressió dels seus ciutadans.

El principal argument de l'Executiu d'Artur Mas per impugnar la suspensió de la consulta va ser la vulneració dels seus drets fonamentals de llibertat ideològica, de llibertat d'expressió i de participació en els assumptes polítics, reconeguts a la Constitució. La Secció Setena no admet el recurs per les mateixes raons per les quals en els dies previs a la consulta va rebutjar les mesures cautelars que demanava la Generalitat perquè es permetés la celebració de la consulta. Les resolucions del Constitucional, que va ser qui va suspendre els actes del 9-N, no poden ser enjudiciades per cap òrgan jurisdiccional de l'Estat, adverteixen els jutges.

Però en la seva resolució de rebuig, de la qual ha estat ponent el magistrat Pablo Lucas, el tribunal hi incorpora també arguments de fons per desmuntar els de la Generalitat: la Constitució reconeix els drets fonamentals “a les persones, no als governants”, assenyalen els jutges. “A aquests (els governants) els toca respectar-los i garantir-los en la seva actuació, però això no els transforma en els seus titulars ni els autoritza per reclamar davant els tribunals la seva satisfacció”, afegeix el Suprem.

Els jutges de la Secció Setena recorden a la Generalitat que el Tribunal de Estrasburg tampoc atorga als governants aquests drets. Els magistrats citen una resolució d'aquest tribunal del 2004 contra el Govern basc en la qual Estrasburg “no reconeix legitimació als Estats ni als ens territorials en els quals s'organitzin, tot i que tinguin un autogovern molt ampli, per fer valer pretensions com les que la Generalitat de Catalunya ha volgut articular-hi”. En aquella decisió, el Tribunal Europeu de Drets Humans va rebutjar per unanimitat el recurs i va assenyalar que, d'acord amb l'article 34 del Conveni Europeu per la Salvaguarda dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals, només hi poden recórrer persones físiques, ONG o grups particulars que es considerin víctimes de violacions per part dels Estats.

El Suprem imposa al govern d'Artur Mas les costes del recurs, que estableix en 600 euros.