La llet Rania, cadires i vestits de princesa i la Citromatic de Braun

Organitzeu una jornada de portes obertes en un museu barceloní i veureu com s’omple. Si a més és diumenge i l'edifici és relativament nou, el resultat serà que al migdia, entre les sales d'exposició i les persones que només volen xafardejar els espais comuns, haureu tingut 6.000 “convidats”. És el que ha passat aquest diumenge a l'interior de l'edifici Hub de la plaça de les Glòries, que ha obert al públic per primera vegada les quatre sales que componen el Museu del Disseny de Barcelona. La jornada s'ha tancat amb 10.300 visitants.

Ha estat un matí de descobriments, de “oh!, ah!, te'n recordes?, mira!”, de moltes fotos amb el mòbil, desenes de treballadors amb orelleres gestionant els fluxos de visitants, senyores de la neteja amb cara d'estrès... i de satisfacció en general. Encara que l'edifici de l'estudi MBM (Martorell, Bohigas, Mackay) fa molts mesos que és obert, l'obertura de les col·leccions permanents ha estat l’estrena definitiva.

La primera sorpresa per als neòfits era que si s'entrava per Glòries, per visitar les plantes de la u a la quatre, calia baixar escales. Premi a qui va tenir la idea de provocar que la cua fes la volta per dins a la planta baixa d'un edifici que, tot i que fa anys que és a Glòries, es redescobreix en cada racó interior. En aquesta primera impressió, hi ha mil detalls en què fixar-se. El més guai, les escales mecàniques transparents, que mostren el corró d'esglaons a dalt i a baix.

A les sales –i partint de la base que estem envoltats de disseny des que ens aixequem i fins que anem a dormir– es gaudeix tant de les col·leccions com d'escoltar la resta de visitants. Els comentaris més divertits, a la primera planta, la del disseny industrial. Com la discussió entre una nena de quatre anys i una senyora que podria ser la seva àvia a propòsit de la Citromatic de Braun. “Que això no existeix, que les espremedores tenen una gerra transparent i graduador de polpa”, deia la nena. "Doncs mira si n’hi ha, que jo en tinc una a casa”, li ha etzibat la senyora.

“Sembla un Ikea”, comentaven uns nois entre tants electrodomèstics i mobiliari. "Ostres, és del 1931 i la podries encendre avui", aplaudien la làmpada de Milà en el mateix grupet. També ha triomfat, tirant gala de memòria popular, l'ampolla de llet fresca Rania. La nena incrèdula de la Citromatic no s'ha allunyat de les cadires: “Aquesta és de princesa, segur”, ha sentenciat davant la BKF. Com també podrien ser de princesa els vestits, cossets, mirinyacs i polissons de la tercera planta. “Sí, dona, el cinturó que per sota sembla una musclera, per aixecar la tela del cul”, ha aclarit una senyora a la seva amiga sobre què diantre és un polissó.

I a la quarta, el disseny gràfic, de nou, un cartell o un anunci, un mig somriure de qui l’observa. Des del fullet d'instruccions d'un trepant Casas, fins a col·leccions d'editorials, passant per llaunes de farinetes Blevit o etiquetes del mític Polil de Cruz Verde, el de “l’eficàcia provada”.

Per acabar-ho d'arrodonir, el bar del museu ofereix cafès a un preu raonable. I podeu comprar un entrepà i una cervesa sense haver de demanar una hipoteca. Una cosa que s'agraeix si es compara amb altres equipaments culturals de la ciutat.