Tres alcaldes d’Osca demanen al Papa que Lleida retorni l’art sacre

Els alcaldes de Berbegal, Peralta de Alcofea i Villanueva de Sijena, a Osca, demanaran aquesta setmana per carta una audiència al papa Francesc perquè els confirmi que farà complir "inexcusablement i de manera immediata" al bisbat de Lleida les resolucions dels tribunals eclesiàstics que l'obliguen a retornar un centenar d'obres d'art sacre que, des de fa gairebé 20 anys, reclama la diòcesi veïna de Barbastre-Montsó. Els edils afirmen que només així quedaran preservats "el prestigi i el bé de l'Església".

Els tres alcaldes recorden en la carta que el conflicte dura des del 1995, quan el Vaticà va desmembrar per decret la diòcesi de Lleida i més d'un centenar de parròquies van passar a dependre del bisbat de Barbastre-Montsó. Llavors es va iniciar un llarg litigi canònic i civil per demostrar la propietat de 113 béns d'art religiós pertanyents a les parròquies escindides. Malgrat que els tribunals eclesiàstics van fallar sempre a favor de la cúria aragonesa, les obres en disputa continuen al Museu Diocesà de Lleida.

Els alcaldes denuncien l'"enorme escàndol" que al seu judici han protagonitzat els últims anys els diferents bisbes lleidatans, als quals acusen de "segrestar" els béns. En aquest apartat critiquen amb una duresa especial l'actual prelat, Joan Piris, de qui afirmen que el problema que té és "l'excés d'adoració a les pintures més que el que hi ha pintat i que representen".

Així mateix, diuen que sol·liciten una audiència privada al Papa perquè aquest escolti de primera mà les inquietuds i la veritat d'aquest cas i perquè s'obligui el bisbe de Lleida, "sota penes canòniques", a abandonar el consorci del Museu i a retornar les peces. "El desprestigi de l'Església amb aquest assumpte, sincerament, no pot ser més gran", asseguren.

En un altre paràgraf de la carta, els alcaldes afirmen que "es tracta d'un escàndol sense precedents, d'un complot dissenyat des de la mentida i la cobdícia per fer mal a la mateixa Església, d'una conducta que va contra el setè i el desè manament de la Llei de Déu, contra l'obediència al Sant Pare i als seus tribunals de justícia, per la qual cosa es comprendrà fàcilment l'especial gravetat d'aquest assumpte".

També s'acusa la Generalitat de Catalunya d'ordir un pla juntament amb els bisbes de Lleida per aconseguir que els béns es quedessin a Lleida malgrat les resolucions desfavorables. El pla va consistir a catalogar totes les obres diocesanes d'art sacre com una col·lecció inescindible, cosa que qualifiquen com "una autèntica monstruositat jurídica, perquè el que no es pot fer és fer col·leccions amb béns d'altri, la qual cosa és un delicte i un pecat gravíssim alhora". Segons aquesta tesi, el museu lleidatà serveix d'escut i subterfugi perquè el bisbe no en pugui treure les peces i no pugui ser acusat de desobediència.