El MNAC denuncia que treballa amb el pressupost més baix de la seva història

El panorama financer actual del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) s'ha menjat literalment la presentació de la nova temporada del museu. La situació és la que és i el director, Pepe Serra, ha explicat que el seu museu està suportant la pitjor situació econòmica imaginable. I això malgrat el bon moment que viu després de la nova presentació de l'art del segle XIX, que ha doblat el nombre de visites pel que fa al mateix mes de l'any anterior i que acabarà el 2014 amb més de 700.000 visitants.

“Si l'any 2008 el pressupost era de 20 milions d'euros, ara, sis anys després, tan sols és de 13 milions, el mínim històric. I només per obrir les portes són necessaris 12 milions”, va argumentar Serra al costat del seu gerent i vicedirector, Josep Maria Carreté, i el cap de col·leccions del MNAC, Juan José Lahuerta. “Aquest museu paga 1,5 milions de llum a l'any i el mateix en seguretat. Per a programació i activitats només ens queda un milió, i una exposició de les més importants costa gairebé 900.000 euros”, es lamenta Serra.

Serra, loquaç com sempre però prudent, no vol assenyalar ningú en particular, però deixa clar que la implicació de les administracions que formen part del consorci —el Ministeri de Cultura, la Generalitat i l'Ajuntament— no és la que necessita un equipament de les característiques del MNAC, el primer museu català. “És aquest el museu nacional que volem? No podem jugar a la Champions amb un pressupost de regional. Estem molt al límit”, va deixar caure Serra després de comentar que el seu museu ha rebut una invitació del Metropolitan de Nova York per participar a la primavera en una trobada amb els 15 millors museus del món.

Des del 2012, any en què Serra va assumir la direcció d'aquest transatlàntic cultural, el museu ha fet front a la situació reduint any rere any el nombre d'exposicions i activitats, alhora que aconseguia augmentar els ingressos propis. “Hem demostrat que tenim iniciatives, com la presentació del segle XIX, que demostra el gran potencial del MNAC. Aquest museu hauria de tenir un estatus especial com tenen altres centres com el Reina Sofía o el Prado, amb pressupostos molt superiors”, assegura, mentre reclama que les administracions aclareixin quins són les prioritats i que deixin de banda la política de repartir-se la titularitat dels centres. Malgrat que la majoria de col·leccions del museu són municipals, l'autoritat que sempre apareix en actes i inauguracions és la Generalitat.

Serra confia que l'ampliació prevista del MNAC als pavellons Victòria Eugènia i Alfons XIII de Fira de Barcelona per poder organitzar exposicions temporals sigui el detonant per canviar-ne el model de gestió. El MNAC tampoc té recursos per dur a terme la seva pròxima gran aventura: la remodelació de les col·leccions d'Art del Renaixement i del Barroc, les últimes grans àrees que queden per rellegir, un projecte que portaria implícit integrar dues de les col·leccions que avui dia apareixen deslligades de la resta de les obres del fons: la col·lecció Cambó i la col·lecció Thyssen, amb la idea d'augmentar els atractius d'aquest gran museu. “El 2015 es durà a terme el projecte, però no començarem a reformar les sales fins al 2016. Es tracta d'una col·lecció no gaire extensa però exquisida”, prossegueix Serra.

Per començar a fer boca, la propera temporada, reduïda a quatre exposicions, s'hi podrà veure una mostra sobre bodegons del segle XVII, on brillarà una important col·lecció de 20 obres cedides per un col·leccionista estranger anònim, amb una relació especial amb Barcelona, que després les cedirà durant cinc anys al MNAC i que s'integraran en la nova presentació del Renaixement. Abans s'hi podrà veure una altra exposició sobre les pràctiques artístiques a Catalunya entre el 1950 i el 1977, la continuació natural de l'art modern, prevista en primera instància per a aquesta temporada però que es retardarà; una altra dedicada al fotògraf Gabriel Casas, un dels més brillants d'entreguerres, i tancarà el programa una mostra en la qual es reivindica el pintor Xavier Gosé en el centenari de la seva mort.

Si el 2015 no es presenta com un bon any, els anys següents la cosa canviarà: Serra va anunciar que el 2016 i el 2017 estan preparant dos projectes, una gran exposició amb el Prado i una altra amb la Fundació Gala Salvador Dalí, de Figueres, per a la qual es necessitaran grans quantitats de diners. Esperem que llavors ja s'hagin resolt els problemes econòmics.